La sequera acumulada suma 66.500 hectàrees doblant l’afectació del 2022 que va ser de 33.000 ha i les comarques de la meitat nord de Catalunya continuen essent les més afectades.
De tot el bosc afectat l’any 2022, 10.477 hectàrees són noves i la resta ja havien estat afectades l’any 2021. Els boscos afectats estan tots a la meitat nord de Catalunya.
" Atès que cada vegada hi ha més biomassa forestal sense gestionar, els boscos són més densos i la temperatura de l’atmosfera cada vegada s’escalfa més, la proporció d’aigua evapo-transpirada pel bosc és més elevada i això es tradueix en menys aigua blava que va cap als rius i aqüífers."
La primavera de 2022, calorosa i seca a la majoria del territori català, s’ha combinat amb el juny més càlid des de 2003 segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i una manca de pluges crònica, es preveu una campanya d’estiu molt dura per als boscos catalans i la situació no millorarà si no plou a de forma abundant a les zones afectades per sequera. L’equip científic del CREAF encoratja a la ciutadania a extremar les precaucions al camp i a ser partícips del seguiment de l‘estat de salut dels boscos a través del projecte AlertaForestal.
Amb aquest reconeixement, l'European Forest Institute avala la gestió de la ciutat i la metròpolis en les activitats que afavoreixen la conservació, la protecció i el desenvolupament de les àrees forestals, així com la investigació d'un nou model urbà que promogui solucions basades en la natura.
El projecte LIFE CLIMARK promou una gestió forestal específica per mitigar el canvi climàtic, lligada a la prevenció d'incendis, la creació de mosaic agroforestal i la conservació de la biodiversitat i els recursos hídrics. El programa entrarà en els circuits del finançament ambiental mitjançant els anomenats "crèdits climàtics".
El nou mapa d’alta resolució de l’arbrat de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i el CREAF, permet determinar les variables biofísiques dels boscos catalans, com el carboni emmagatzemat, amb una resolució 2500 vegades més alta que els inventaris forestals tradicionals. Aquest coneixement profund suposa un salt qualitatiu en la planificació i gestió forestal, i es traduirà en el desenvolupament de polítiques més efectives, una millor prevenció dels incendis i el desenvolupament de projectes de caire mediambiental i d’ordenació més eficients.
