Respirar l'aire dels boscos beneficia el sistema immunitari

Font: CCMA i CREAF

16/08/2020 - 09:00

Inhalar els monoterpens, unes substàncies químiques que fan servir els arbres per comunicar-se, té propietats antiinflamatòries i neuroprotectores

Un estudi recent demostra que l'aire que es respira quan es passeja pel bosc té efectes beneficiosos sobre la salut.

Moltes persones quan surten a fer un volt pel bosc noten que "carreguen piles", que tenen més energia i que respiren un aire que "els alimenta". No són només sensacions. Algunes de les olors que sentim quan som al bosc, com la dels pins a l'estiu, són unes substàncies químiques que tenen beneficis en la salut.

Un grup d'investigadors, amb l'ajuda d'una trentena de voluntaris, han comprovat que els components químics que desprenen els arbres i la vegetació arriben a la sang i, alguns, ajuden el sistema immune de les persones. L'estudi de l’ICTA, el CREAF, el CTFC i la UAB caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani. Les concentracions màximes de monoterpens, els compostos orgànics volàtils relacionats amb la salut humana, es produeixen al juliol i agost, a primera hora del matí i de la tarda.

La recerca Human Breathable Air in a Mediterranean Forest: Characterization of Monoterpene Concentrations under the Canopy realitzada per l’investigador Albert Bach, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), ha comprovat que els monoterpens que emeten les plantes dins d’un alzinar tenen nivells màxims durant el juliol i l’agost.

Ho explica Albert Bach, investigador de l'EH2Lab Centre Tecnològic Forestal de Catalunya: "Per aquells espais on nosaltres caminem quan sortim al bosc sí tenim a l'abast aquests compostos químics i, per tant, si els podem respirar." I afegeix "Les investigacions més recents assenyalen un grup d'aquests químics, que són els monoterpens, que tenen afectacions antiinflamatòries, també tenen propietats neuroprotectores i també en alguns casos tenen propietats antitumorogèniques. Això no vol dir que ens ajudin a curar res, sinó que, d'alguna manera, ens ajuden a tenir en millor estat el sistema immune".

 

Els monoterpens són una eina de comunicació entre els arbres.

"Els arbres no fan servir paraules per parlar entre ells, sinó que fan servir aquests compostos químics amb estructures concretes i amb espècies diferents que són com les seves paraules i que acaben, d'alguna manera, construint missatges que a mi m'agrada dir sempre que són com els 'whatsapp' dels arbres."

Les concentracions màximes d'aquests compostos beneficiosos es donen a primera hora del matí i al migdia, sobretot durant els mesos d'estiu.

"Hem vist que les concentracions que tenim en el bosc mediterrani són similars i a vegades fins i tot superiors a experiments que s'han fet a altres llocs del planeta on s'han demostrat aquests efectes sobre la salut de les persones."

Els monoterpens són les fragàncies que emeten les plantes per comunicar-se, fer fora depredadors o captar l’atenció dels pol·linitzadors, entre d’altres. Són compostos orgànics volàtils actualment en estudi per les seves propietats antiinflamatòries, neuroprotectores i antitumorogèniques.

En la recerca hi han col·laborat els investigadors del CREAF Joan Llusià, Iolanda Filella i Josep Peñuelas, juntament amb altres del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i del Departament de Geografia de la UAB.

L’estudi, impulsat per la Fundació Bancària La Caixa i publicat a l’International Journal of Environmental Research and Public Health, demostra que al bosc podem trobar aquests compostos a l’aire d’una forma molt variable. N’hi haurà més o menys depenent de l’estació de l‘any i l’hora del dia, sobretot segons la temperatura que faci, la radiació solar i la humitat. De fet, l’estudi ha comprovat que les màximes concentracions es produeixen durant el juliol i l’agost a primera hora del matí (de 6 a 8h) i de la tarda (de 13 a 15h), quan fa més calor i sol.

 

Bosc i salut

Quan estem en contacte amb el bosc experimentem una sèrie d’efectes en la nostra salut en general: als sistemes cardiovascular, immunitari, respiratori i nerviós, als que s’hi afegeixen canvis en el benestar fisiològic i psicològic.

Tot i el seu paper rellevant al binomi bosc-salut, aquests compostos han estat poc estudiats per sota de la copa dels arbres, que és on té lloc la interacció amb les persones.  Per això, aquest estudi pioner obre un nou marc de recerca als boscos mediterranis i constitueix una aportació important per a la comunitat científica i de la sanitat pública.


Més informació: Bach, A.; Yáñez-Serrano, A.M.; Llusià, J.; Filella, I.; Maneja, R.; Penuelas, J. (2020). Human Breathable Air in a Mediterranean Forest: Characterization of Monoterpene Concentrations under the Canopy. International Journal of Environmental Research and Public Health. 


 

 

Categories: 

Relacionats

Notícia

L’ampliació incorpora vint municipis de l’entorn del Parc Natural, inclòs Falset, la capital del Priorat, que es converteix en l’única comarca de Catalunya que ha apostat en la seva totalitat per un projecte de protecció envers la contaminació lumínica. La zona rep la certificació com a Destinació Turística Starlight en reconeixement a la bona qualitat del cel nocturn.

Notícia

L’Ajuntament de Parets ha presentat el projecte Transformem els Patis. La iniciativa té l’objectiu de transformar els patis de les escoles públiques d'infantil i primària en espais més educatius i naturalitzats i de fer-ho amb la implicació de tota la comunitat.

Entrevista

En aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26), la salut i la seva relació amb la crisi climàtica han adquirit gran protagonisme. Jaime Martínez Urtaza és especialista en seguretat alimentària global i epidemiologia i estudia l'evolució dels patògens perillosos per als humans. Ens explica que la urgència per recuperar l'activitat econòmica després de la covid-19 està frenant les mesures contra l'escalfament, l'impacte de les quals és més gran en persones vulnerables com nens i ancians.

Butlletí