L'acció portada a terme en aquest espai ha aconseguit a més la recuperació d'espècies de peixos, ocells, mamífers i fins tot i papallones, al mateix temps que ha suposat la recuperació de nombroses espècies vegetals i l'eliminació d'altres espècies exòtiques, invasores en aquesta zona.
La idea generalitzada de que el científic ha de ser un observador desapassionat és equivocada. En realitat, la tristesa i la recuperació postraumàtica poden reforçar la resolució i la inspiració de la creativitat científica. Per entendre i trobar solucions per als nostres ecosistemes naturals, cada cop més fets malbé, s’ha de permetre que els científics ambientals plorin i que se’ls recolzi al llarg del procés
En el seu desè any, l'informe Emissions Gap avalua els darrers estudis científics sobre les emissions actuals i actuals estimades de gasos d'efecte hivernacle; ho comparen amb els nivells d’emissions permesos perquè el món avanci en un camí de menys cost per assolir els objectius de l’Acord de París. Aquesta diferència entre "on és probable que estiguem i on haurem de ser" es coneix com a bretxa d'emissions.
El dijous 12 de desembre, l'Ajuntament de Granollers participarà a la COP25 en el marc de la Zona Verda, l'espai de participació social de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
D'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial, els nivells de gasos d'efecte hivernacle responsables del canvi climàtic han assolit un nou màxim. Aquesta tendència continuada a llarg termini fa que les generacions futures s’enfrontin a impactes cada cop més severs del canvi climàtic, incloent la pujada de temperatures, el clima més extrem, l’estrès hídric, l’augment del nivell del mar i la interrupció dels ecosistemes marins i terrestres.
El diòxid de carboni és el principal gas d’efecte hivernacle, però l’estadística de l’INE feta pública, inclou també com han evolucionat altres gasos responsables de l'escalfament global del planeta, com el metà (CH4) o l’òxid nitroso (N2O). Així, les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera es redueixen el 2018 un 1,9%, les de N2O cauen un 2,8% i només augmenten les de metà un 0,1%.
Les emissions de gasos d’efecte d’efecte hivernacle de la UE s'han reduït un 23% des del 1990, però encara s’haurà d’accelerar encara més la implementació per assolir els objectius actuals pel 2030.
El sector energètic es troba a la primera línia del debat climàtic perquè és, amb molt, la major font d’emissions que provoca l’escalfament global (fotografia: Shutterstock)
El nou informe de l'Agència Internancional de l'Energia adverteix que les polítiques climàtiques actuals a tot el món són insuficients per acabar amb el creixement de les emissions de el sector de l'energia.
La COP25 posarà ben aviat en evidència que en el canvi climàtic falten lideratges col·lectius. No podem pensar en líders estatals ni regionals quan tot apunta que la política passa més aviat per una fase de mirada cap endins, amb creixement de populismes més preocupats pels seus que pel món. Ni podem confiar únicament en celebritats o en activistes solitàries per defensar reptes ambientals complexes en un marc de negociació global.
