06/11/2007 - 00:00
La meteorologia durant el mes de maig ha estat variable, tal i com correspon a la primavera, i amb uns valors promitjos de temperatura lleugerament superiors a la normal i d'inferiors en la precipitació, tot i que depèn molt de l'àrea geogràfica que analitzem. En general doncs, el maig ha estat entre normal i lleugerament sec i càlid. Mentre que la façana litoral i prelitoral, la precipitació ha estat lleugerament inferior, als Pirineus i a l'interior peninsular la pluja s'ha presentat amb força, deixant registres històrics. Els canvis sobtats de temps, en una mateixa jornada, han mostrat l'essència del primaveral mes de maig.
Els inicis del mes de maig van estar marcats per la inestabilitat atmosfèrica, seguint la donada a finals d'abril, amb una nuvolositat abundant durant gairebé tota la primera setmana de maig, deixant precipitacions modestes en molts punts de la geografia catalana. A les comarques gironines, aquests ruixats van ser tempestuosos i acompanyats de calamarsa. La temperatura durant la primera setmana va ser suau arreu del país, amb valors que difícilment superaren els 20ºC de màxima.
A partir del dia 7, l'estabilitat meteorològica es va imposar arreu, i el cel serè va dominar les jornades següents, amb un increment important de la temperatura que va fer-nos recordar que l'estiu és ben a prop. Registres de fins a 30ºC en zones de l'interior van sovintejar, mentre que a la façana litoral, el règim de la marinada va moderar aquest ascens tèrmic, amb la presència de núvols baixos i alguna boira costanera. La causa d'aquesta estabilitat atmosfèrica venia per un centre d'alta pressió situat sobre la península Ibèrica, que va provocar que les depressions desfilessin més enllà dels Pirineus. Aquesta situació es va perllongar fins ben bé el dia 14.
Les dues darreres setmanes del mes, la variabilitat atmosfèrica es va tornar a imposar. És de destacar com aquesta estabilitat atmosfèrica es trenca el dia 14, amb el pas d'un línia de tempestes que va escombrar bona part del país del nord-oest cal al sud-est. A la costa central, en poca estona el vent fort i sobtat va fer-se notar, acompanyat de xàfecs intensos d'aigua i en algun punt calamarsa. Aquesta línia de tempestes va donar pas a unes jornades inestables, amb intervals de núvols, ruixats a zones de muntanya, però amb un vent de component sud i sud-oest que mantenia un ambient suau i fins i tot càlid. La raó fou la baixa pressió que es va instal'lar entre els dies 20 i 25, restant pràcticament immòbil, al sud de Portugal, la qual ens va enviar una massa d'aire càlida i humida.
Pluges de fang a Catalunya i diluvi a Castella
Mentre en superfície arribava al centre d'Espanya aquest aire càlid i humit, a les capes mitges de la troposfera hi havia aquells dies una massa d'aire freda, situació propícia per a la formació de tempestes virulentes i extenses, que van afectar a bona part del centre de la península Ibèrica, formant-se tempestes severes a la Meseta castellana, deixant registres superiors als 200 mm de precipitació en 24 hores, en zones poc acostumades a aquestes intensitats. Unes pluges que van causar inundacions i nombrosos danys materials. A Catalunya en canvi, l'aire càlid i humit que ens va arribar ho feia procedent del nord del desert del Sàhara, amb pols en suspensió a les capes Sitges de la troposfera, cap als 5000 metres d'altura, que en contacte amb les gotes de pluja van provocar que la modesta precipitació (10 mm a Viladecans) fos en forma de fang. Durant pràcticament un setmana, entre el 20 i 26 de maig, els ruixats a Catalunya van ser de fang. Val a dir que és el mes de maig el què presenta un major nombre de dies de pluja de fang al nostre país, representant gairebé el 70% del total anual. Les temperatures van pujar força amb aquest vent càlid, superant-se en moltes zones els 30ºC, fins i tot a la mateixa façana costanera.
Els darrers dies de maig, el pas de diversos fronts van provocar alguns ruixats i l'entrada de vents de component nord, que van fer baixar les temperatures, amb registres mímims negatius als Pirineus, i fins i tot per sota dels 10ºC en alguns punts de la façana litoral. Juny s'inicia doncs, amb unes temperatures moderades per l'època, sobretot les mínimes i si les comparem amb les darreres tres primaveres, extraordinàriament eixutes i càlides.
A Europa
Mentre que a principi de mes a la península Ibèrica dominava una atmosfera inestable, al continent l'estabilitat era accentuada, i les altes temperatures d'escàndol. A Brussel·les, per exemple, la temperatura a migdia fregava els 30ºC, i així a Londres, La Haya, i fins i tot, una mica més baixes, a Reykjavik, a Islàndia. L'abril ja va ser el més calorós dels darrers 350 anys al Regne Unit, gairebé 4ºC superior a la mitjana, i començament de maig va seguir en aquesta línia. El risc d'incendi forestal als boscos alemanys, holandesos i belgues va ser molt alt, fruit de la persistent sequera d'aquesta primavera. A països com Finlàndia i Dinamarca, a començament de maig feia 30 dies que no plovia, i sorprenentment, el cel mostrava la blavor mediterrània, sense els típics núvols associats als fronts. A Bèlgica, les collites s'han perdut en bona part, i alguns petits rius i llacs es van assecar total o parcialment. A partir del 10 de maig, aquesta situació va canviar, tornant a una meteorologia normal, però amb el temor d'un estiu com el del 2003.
Flora i la fauna
Un dels fets més destacables d'aquest final de maig és la temperatura de l'aigua del mar a la costa catalana. Tot i que l'onatge dels darrers dies de maig va barrejar-la i en superfície ha disminuït, situant-se al voltant dels 19ºC a la costa sud, i dels 18 ºC a la costa Brava, la temperatura a capes més fondes s'ha mantingut superior als valors mitjans, fet que a provocat l'aparició de bancs de meduses importants en alguns punts, sobretot de la costa tarragonina. Aquest estiu, amb un refredament de l'aigua del mar, es preveu un increment dels bancs de meduses a la costa catalana.
La pujada de la temperatura dels mars també s'ha fet palesa a les costes britàniques, on el dia 28 es va registrar un valor insòlit de tortugues tropicals, fins a un 30% més del que és habitual. Aquestes viatgen de les càlides aigües golf de Mèxic.
En zones dels Pirineus, com a la Garrotxa, s'ha detectat aquest mes un increment notable dels abellarols, un ocell tropical que sembla ser s'està estenent cap al nord, a mesura que la rigorositat de l'hivern va minvant. La seva proliferació podria estar relacionada amb la disminució de vespes i abelles, i d'alguns insectes, font d'alimentació d'aquests ocells, els quals cada cop més deixen de migrar al setembre per instal·lar-se permanentment a les nostres muntanyes. També és destacable la presència permanent del corb marí en sistemes fluvials d'interior, com el riu Fluvià, on al maig s'ha detectat una colònia de més de 100 exemplars, fet anòmal doncs és un ocell que sol habitar en zones costeres.
L'estat dels embassaments
El mes de maig ha contribuït a seguir la tendència d'augment de les reserves hídriques de les conques internes. A excepció dels Pirineus, on les precipitacions han estat importants, a la resta del país les precipitacions no han estat importants, per sota de la mitjana dels darrers 30 anys. Mercès a una precipitació a les capçaleres dels principals rius, l'augment dels embassaments s'ha notat. Així, Sau es troba actualment en al 39, Susqueda al 74%, Boadella al 52%, Sant Ponç al 74%, La Baells al 56%. Poc a poc, les reserves se situen als valors promitjos que els hi correspondria per aquestes dates, tot i que encara no hi arriben. Amb l'arribada el juny, i així de l'estiu, ja amb desglaç de la neu dels Pirineus (enguany ben poca), les reserves difícilment augmentaran, doncs s'inicia el període sec i eixut del nostre clima. Cal per tant, minimitzar la despesa d'aigua.
Pluges de fang a Catalunya i diluvi a Castella
Mentre en superfície arribava al centre d'Espanya aquest aire càlid i humit, a les capes mitges de la troposfera hi havia aquells dies una massa d'aire freda, situació propícia per a la formació de tempestes virulentes i extenses, que van afectar a bona part del centre de la península Ibèrica, formant-se tempestes severes a la Meseta castellana, deixant registres superiors als 200 mm de precipitació en 24 hores, en zones poc acostumades a aquestes intensitats. Unes pluges que van causar inundacions i nombrosos danys materials. A Catalunya en canvi, l'aire càlid i humit que ens va arribar ho feia procedent del nord del desert del Sàhara, amb pols en suspensió a les capes Sitges de la troposfera, cap als 5000 metres d'altura, que en contacte amb les gotes de pluja van provocar que la modesta precipitació (10 mm a Viladecans) fos en forma de fang. Durant pràcticament un setmana, entre el 20 i 26 de maig, els ruixats a Catalunya van ser de fang. Val a dir que és el mes de maig el què presenta un major nombre de dies de pluja de fang al nostre país, representant gairebé el 70% del total anual. Les temperatures van pujar força amb aquest vent càlid, superant-se en moltes zones els 30ºC, fins i tot a la mateixa façana costanera.
Els darrers dies de maig, el pas de diversos fronts van provocar alguns ruixats i l'entrada de vents de component nord, que van fer baixar les temperatures, amb registres mímims negatius als Pirineus, i fins i tot per sota dels 10ºC en alguns punts de la façana litoral. Juny s'inicia doncs, amb unes temperatures moderades per l'època, sobretot les mínimes i si les comparem amb les darreres tres primaveres, extraordinàriament eixutes i càlides.
A Europa
Mentre que a principi de mes a la península Ibèrica dominava una atmosfera inestable, al continent l'estabilitat era accentuada, i les altes temperatures d'escàndol. A Brussel·les, per exemple, la temperatura a migdia fregava els 30ºC, i així a Londres, La Haya, i fins i tot, una mica més baixes, a Reykjavik, a Islàndia. L'abril ja va ser el més calorós dels darrers 350 anys al Regne Unit, gairebé 4ºC superior a la mitjana, i començament de maig va seguir en aquesta línia. El risc d'incendi forestal als boscos alemanys, holandesos i belgues va ser molt alt, fruit de la persistent sequera d'aquesta primavera. A països com Finlàndia i Dinamarca, a començament de maig feia 30 dies que no plovia, i sorprenentment, el cel mostrava la blavor mediterrània, sense els típics núvols associats als fronts. A Bèlgica, les collites s'han perdut en bona part, i alguns petits rius i llacs es van assecar total o parcialment. A partir del 10 de maig, aquesta situació va canviar, tornant a una meteorologia normal, però amb el temor d'un estiu com el del 2003.
Flora i la fauna
Un dels fets més destacables d'aquest final de maig és la temperatura de l'aigua del mar a la costa catalana. Tot i que l'onatge dels darrers dies de maig va barrejar-la i en superfície ha disminuït, situant-se al voltant dels 19ºC a la costa sud, i dels 18 ºC a la costa Brava, la temperatura a capes més fondes s'ha mantingut superior als valors mitjans, fet que a provocat l'aparició de bancs de meduses importants en alguns punts, sobretot de la costa tarragonina. Aquest estiu, amb un refredament de l'aigua del mar, es preveu un increment dels bancs de meduses a la costa catalana.
La pujada de la temperatura dels mars també s'ha fet palesa a les costes britàniques, on el dia 28 es va registrar un valor insòlit de tortugues tropicals, fins a un 30% més del que és habitual. Aquestes viatgen de les càlides aigües golf de Mèxic.
En zones dels Pirineus, com a la Garrotxa, s'ha detectat aquest mes un increment notable dels abellarols, un ocell tropical que sembla ser s'està estenent cap al nord, a mesura que la rigorositat de l'hivern va minvant. La seva proliferació podria estar relacionada amb la disminució de vespes i abelles, i d'alguns insectes, font d'alimentació d'aquests ocells, els quals cada cop més deixen de migrar al setembre per instal·lar-se permanentment a les nostres muntanyes. També és destacable la presència permanent del corb marí en sistemes fluvials d'interior, com el riu Fluvià, on al maig s'ha detectat una colònia de més de 100 exemplars, fet anòmal doncs és un ocell que sol habitar en zones costeres.
L'estat dels embassaments
El mes de maig ha contribuït a seguir la tendència d'augment de les reserves hídriques de les conques internes. A excepció dels Pirineus, on les precipitacions han estat importants, a la resta del país les precipitacions no han estat importants, per sota de la mitjana dels darrers 30 anys. Mercès a una precipitació a les capçaleres dels principals rius, l'augment dels embassaments s'ha notat. Així, Sau es troba actualment en al 39, Susqueda al 74%, Boadella al 52%, Sant Ponç al 74%, La Baells al 56%. Poc a poc, les reserves se situen als valors promitjos que els hi correspondria per aquestes dates, tot i que encara no hi arriben. Amb l'arribada el juny, i així de l'estiu, ja amb desglaç de la neu dels Pirineus (enguany ben poca), les reserves difícilment augmentaran, doncs s'inicia el període sec i eixut del nostre clima. Cal per tant, minimitzar la despesa d'aigua.
