S'ha explicat tantes vegades que a l'acudit se li ha donat carta de fet real. El cas és que el conseller de medi ambient insistia a explicar-li al president Pujol que del que es tractava era de promoure el desenvolupament sostenible. El president insistia en parlar de creixement sostingut.
L'acudit és pot allargar tant com es vulgui, és clar. Finalment Jordi Pujol va rebre un full escrit en el que el conseller li explicava tot plegat. El president en va prendre nota a la llibreta, però no es va poder estar. Al moment de pronunciar el discurs va deixar la llibreta per acompanyar el nom i l'adjectiu amb un gest de mans eloqüent: pujar les dues seguint les tendències creixents d'una taula gràfica. Del que es tractava era de créixer, per entendre'ns.
El cas és que aquest acudit ve com anell al dit per presentar el Petit tractat del decreixement serè, assaig del professor parisenc d'economia Serge Latouche que aquesta setmana de març ha fet una gira pels Països Catalans per promoure les idees del decreixement i aquest nou llibre, editat en català per edicions 3i4 de València, i en castellà per la editorial Icària de Barcelona.
El que ens insisteix Latouche és que el desenvolupament sostenible, per ser realment desenvolupament ha de ser acreixement, i per ser realment sostenible ha de ser decreixent en quant el consum de recursos. El que, en altres paraules, m'atreveixo a definir com el programa altermundista de les tres C (Contracció del consum i les emissions mitjançant el canvi tecnològic, l'eficiència i el canvi d'estils de vida, la Convergència en quant acostar-se al repartiment mundial dels recursos i la Compensació per ajudar a contraure i convergir, tot reconeixent l'existència d'un deute ecològic i de carboni d'occident respecte a la resta del món).
L'expressió desenvolupament sostenible no ha tingut molta sort, s'ha de reconèixer. Sovint s'ha fet servir com a maquillatge verd. La seva força és precisament la seva indefinició i la possibilitat de fer-ne un ús lateral, abusiu o circumstancial. Per alguns era i és com una flor que ni fa estiu ni caliu. Ha ajudat l'origen negatiu del qualificatiu (insostenible) i les diverses traduccions a les llengües llatines (perdurable, sustentable a la Amèrica Llatina). Però també seria injust no valorar el que ha tingut de positiu, tot obligant a les parts a tenir presents les futures generacions, obrir les portes a la distinció entre creixement i desenvolupament, que no és poc. En tot cas caldrà fer en el seu moment balanç del procés iniciat arran la Cimera de la Terra de 1992, data històrica del seu escampament arreu.
Com tot bon tractat, el llibre tracta sovint sobre definicions. "El decreixement és un eslògan polític amb implicacions teòriques, un «mot obús», que intenta rompre les ambigüitats dels addictes al productivisme". Com aquestes se'n poden trobar moltes. S'ha de dir, però, que les múltiples referències permeten constatar que l'autor no és un publicitari, sinó més aviat un professor amb capacitat de síntesi: "El decreixement no és el creixement negatiu, expressió oximorònica i absurda que tradueix perfectament el domini de l'imaginari del creixement... per aquest motius el decreixement només és imaginable en una societat del decreixement, és a dir, dins el marc d'un sistema que es basi en una altra lògica. L'alternativa és clara: decreixement o barbàrie".
Els darrers capítols del llibre estan dedicats a les objeccions: és el decreixement de dreta o d'esquerra? És soluble en el capitalisme? Necessita un partit que ho defensi? Són invitacions a llegir-lo, és clar. Una més, la darrera: "Aquell qui creu que un creixement infinit és possible en un món finit, o és un boig o és un economista".
Col·leció Gaia
L'Institut del Territori ha iniciat una nova col·lecció de llibres d'assaig amb un format de butxaca, exactament d'octaveta. Ell libres sortiran paral·lels al cicle de pensadors ecològics que se celebra al centre Octubre de València. Ivan Ilich, Henry David Thoreau, Vandana Shiva i Serge Latouche són els autors que donaran llum a la col·leció Gaia que edita 3i4 de València. Com sovint es diu, la col·lecció omple un buit, en aquest cas dels pensadors ecològics internacionals. Al capdavall, el pensament ecològic és l'humanisme del nostre temps.
