Marcelinus, jerseis amb nom propi

Ambientòloga especialitzada en ecodisseny i comunicació ambiental
18/04/2011 - 00:00

 

Què sóc? Un jersei que es pot identificar amb el de tota la vida, però amb un aire diferent, redissenyat, repensat, amb un aire modern però no pretensiós. De fet, aquest jersei té nom propi, es diu Marcelino o Camacho en record del polític i sindicalista Marcelino Camacho, que sempre en portava jerseis d'aquest estil. De fet, aquest model de jersei està molt estès en els entorns rurals de Catalunya. Marcelinus, el que ha fet, és donar-li la volta, fer-lo més contemporani i obrir així el seu mercat potencial.  

En quina fase sóc més sostenible? Per què?

Extracció de materials: En aquest producte el que més destaca és que s'ha produït íntegrament (disseny, origen dels teixits i confecció) a Olot, essent així 100% local. En aquest sentit, Marcelinus està pensat per no perdre la tradició tèxtil d'Olot.

 

Però... aquest producte no acaba aquí. Un altre objectiu de Marcelinus és estabilitzar els llocs de treball que afecten a dones de més de 40 anys.

Aquesta és una finalitat social que potencia i comunica al màxim. Per altra banda, el 50% dels seus beneficis els inverteix en projectes ambientals o socials.

En definitiva, Marcelinus no es comunica com un ecodisseny, sinó com un producte tradicional redissenyat que vol mantenir una tradició local i que a més vol contribuir al desenvolupament sostenible del seu entorn (tant econòmic, com social i ambiental). Així, Marcelinus està en la línia de com s'ha de produir sense necessitat de parlar d'ecodissenys: productes pensats i produïts des de la lògica del mínim impacte ambiental i econòmic, i el màxim benefici social. Felicitats!

Etiquetes: 

Relacionats

Article
Gerald Durrell

Convertida ja en un clàssic universal,  La meva família i altres animals narra les peripècies d'una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l'assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú.

Article
Jordi Ballart

«Vuit graus és la temperatura de l’aigua més freda en què he nedat mai. No és cap proesa, si considerem que hi ha persones que neden en aigües polars a gairebé zero graus. A còpia d’anar gairebé cada cap de setmana de desembre a març a fer un bany a la platja, el meu cos s’ha anat adaptant a les temperatures marines d’hivern. Per què ho faig? Aquesta és la pregunta que intenta respondre aquest llibre».

Article
Jaume Terradas

De l’ofensiva contra la natura a un canvi de vida global

Butlletí