Un concurs anima a les empreses europees a estalviar energia

"L'energia més sostenible és la que no es consumeix". Podria ser un lema del moviment pel decreixement -i segurament ho és- però també figura a la pàgina web corporativa d'Iberdrola. Aquesta filosofia tant estesa és la que anima el concurs Energy Trophy+, que compta amb el suport de la Comissió Europea, i que a l'Estat espanyol impulsa la Fundació Fòrum Ambiental. Aquest concurs mira d'animar a les empreses a estalviar energia mitjançant "accions de nul o baix cost", el que la converteix en una iniciativa on el tòpic participar ja és guanyar es converteix en realitat: el més segur és que la xifra econòmica representada per l'estalvi en la factura sigui més gran que les quantitats dels premis, que ronden els 3.000 euros. No massa tenint en compte el volum de les empreses participants.

El problema és que sovint les "accions senzilles" no són tan senzilles d'implementar més enllà de la propaganda. Això és el que va evidenciar la jornada de formació que la Fundació Fòrum Ambiental va oferir als representants de diferents empreses. La sessió es va estructurar en tres intervencions de diferents experts. A la primera, Jordi Oliver i Ramon Farreny de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB van explicar en què consisteix una auditoria ambiental, com realitzar-la i quines mesures senzilles es poden prendre per reduir el cost de la factura, com per exemple adequar la potència instal·lada a les pròpies necessitats.

Però on es van plasmar la diversitat d'opcions i la dificultat que a vegades comporta portar-les a terme va ser en les dues altres intervencions. Durant la primera, José Enrique Vázquez, vice-president del Grup de Gestors Energètics, que -en principi- venia defensar les mesures més tècniques d'estalvi energètic, va començar advertint que el problema de l'eficiència és una "qüestió tarifària" i que, per tant, "millorarà molt a partir de l'1 de juliol" quan comenci a aplicar-se el lliure mercat en aquest sector. Vázquez va alertar contra el mite "d'avançar a cop tecnològic" perquè sovint "és molt car i no tan eficient" i va assegurar que l'accent s'havia de posar en la conscienciació i la comunicació: "és fàcil arribar a estalviar entre el 8 i el 10% d'energia només tancant els llums i els ordinadors i reduint les climatitzacions".

Per la seva banda Josep Martí, director de MAPA Advisers i expert en comunicació, va fer el discurs contrari: "les mesures més importants no les escullen els empleats" i que per tant no "se'ls pot demanar que prenguin més responsabilitats si l'empresa no ho fa abans". Molt escèptic amb les campanyes de sensibilització -"comunicar no és fer un disseny bonic" va assegurar-, Martí va recomanar a les empreses que el primer pas l'han de fer elles i fer-lo "perquè se'l creuen, doncs si només és màrqueting no funcionarà". "Abans de començar una campanya s'ha de tenir clar l'objectiu i l'estratègia" -va remarcar- "i recordar que canviar els hàbits per sempre -no només durant dues setmanes- és molt difícil".

Però no tot van ser desavinences. Tan Martí com Vázquez van coincidir en que els canvis han de produir-se "de dalt a baix" doncs les responsabilitats dins una empresa "no són les mateixes per tothom" i que a l'hora de prendre mesures d'estalvi s'ha de "saber pactar" -per exemple la temperatura de l'oficina- i que la millor ecoetiqueta és "el sentit comú": és necessària una impressora làser per la centraleta de telèfons?

Bones pràctiques
Encara que el concurs acaba de començar i totes les mesures preses són molt embrionàries, des de Sostenible.cat vam preguntar a algunes de les firmes participants quines experiències han començat a posar en pràctica.

Supermercats Consum: Aquesta cooperativa valenciana ha aprofitat la necessitat d'un nou edifici d'oficines per construir-lo amb criteris sostenibilistes, com la forma de pinta per aprofitar més la llum natural o les pannells d'ombra que eviten que s'escalfi massa a l'estiu. També utilitzen algunes mesures tècniques com la climatització programada o els sensors de moviment per apagar automàticament la llum d'aquelles cambres on no hi ha ningú.

En matèria de sensibilització han realitzat una competició interna on adjudiquen "semàfors ambientals" als diferents departaments segons els seus resultats de consum energètic o de residus.

BSH Electrodomésticos: Han fet una original campanya de sensibilització consistent en ‘fitxar' treballadors ja prèviament conscienciats perquè actuïn sobre els seus companys. També han segmentat la campanya d'informació per incidir especialment en departament especialment decisius, com manteniment o compres.

OCU Ediciones: Han arribat a crear un grup específic per a la campanya de sensibilització interna integrat tant pel departament de Serveis Generals com per altres àrees. Això els ha permès conferir més credibilitat a la informació donada "la impopularitat de serveis generals entre la plantilla".

Orange: Han fet una agressiva campanya de sensibilització mitjançant l'alineament dels diferents mitjans corporatius: web, cartes, cartells... amb comunicacions setmanals amb consells pràctics d'estalvi. Han realitzat un concurs per als empleats amb premis per aquells que proposaven les millors mesures estalviadores. També han aplicat diferents mesures tècniques que permeten optimitzar l'energia consumida, com per exemple els balastres electrònics.