XCPS: 11 anys construint solucions col·lectivament

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat està d'aniversari. Ara fa onze anys que va néixer aquesta associació de governs locals que apostà des del seu inici per un funcionament obert i participatiu, alhora que rigorós en els continguts. Fidel a aquesta filosofia, la Xarxa ha volgut prendre el pols a l'associació coneixent l'opinió dels seus socis a través de la seva revista, Sostenible.cat, que ha estrenat oficialment d'aquesta manera el seu servei de debats. 

Què ha significat la Xarxa per als seus socis durant tot aquest temps? "La Xarxa ens va oferir un espai organitzat però a la vegada flexible als Ajuntaments que vam iniciar l'aventura de construir un discurs i un compromís per la sostenibilitat", explica Quiteria Guirao, regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat de Mataró. Aquest municipi és precisament un dels que  participen a la Xarxa des de l'inici, "i per tant hem crescut en experiència amb ella, junt amb els seus equips tècnics i els responsables polítics que s'han succeït", assegura Guirao.

Per a Enric Coll, tècnic de Medi Ambient i Serveis a Tiana, "la Xarxa ens ha permès intercanviar experiències i aprendre molt; sobretot pels ajuntaments mitjans i petits és un espai on podem aprendre molt". En el cas concret d'aquest municipi, pertànyer a la Xarxa "ens va ajudar a iniciar l'Agenda 21 Local i el Pla d'Acció, i hem aprofitat els coneixements en compra verda, gestió sostenible de l'aigua...". En la mateixa línia, David Calabuig, tècnic de Medi Ambient de Cornellà de Llobregat assegura que la Xarxa "va tenir un paper decisiu en la implementació del Pla d'Acció Ambiental Local", mentre que Sandra Parés, des del servei de Medi Ambient de l'ajuntament de Manlleu, afirma que "poder conèixer i compartir experiències amb altres municipis és molt útil per el treball diari al municipi".

El valor de compartir experiències
Però si una cosa han destacat tots els participants al debat ha estat el valor de poder conèixer, compartir i aprofitar experiències a través de la Xarxa. Tal i com explica Jordi Bonet, inspector del Servei de Control Ambiental a Mataró, "la Xarxa és una eina per potenciar aquestes relacions i així conèixer més i millor com ho fan els altres", ja que, segons la seva opinió, "és essencial la interrelació entre els ajuntaments, doncs en determinats àmbits l'experiència d'altres pot ser molt útil alhora de gestionar conflictes".

Per a Josep Maria Calaf, tècnic de Medi Ambient a Santa Margarida i els Monjos, "és obvi que la pròpia experiència de cada tècnic o polític ajuda molt a aprendre, però també ho fan les experiències dels altres si som receptius a escoltar-les i valorar-les. Les sinèrgies que es creen quan s'han impulsat determinats projectes conjunts han permès assolir sovint objectius que de forma individual un sol ajuntament difícilment hauria assolit". D'altra banda, el treball en xarxa "fomenta la solidaritat i la companyonia entre treballadors de diferents administracions i institucions que, en el fons, treballem per un objectiu comú que no entén de fronteres".

A la pràctica, explica Anna Roca -tècnica de Medi Ambient al Masnou-, aquest treball en col·laboració facilita que s'utilitzin moltes vegades els documents elaborats per la Xarxa com a model d'ordenances. Uns documents, afegeix Jordi Bonet des de Mataró, que "toquen de peus a terra, o sigui, que tenen en compte la realitat municipal i que la seva implantació efectiva al territori és possible".

En definitiva, i ja sigui en forma de documentació, de jornades, de grups de treball... "el que rebem de la Xarxa és un assessorament que ens permet plantejar-nos com tirar endavant les accions municipals després de la sortida de noves legislacions" explica Marina Muntada, cap del Departament de Medi Ambient de Castellar del Vallès. Però tot i que els documents i jornades són la part més visible del treball de la Xarxa, assegura Anna Roca, "el debat i l'intercanvi d'experiències amb altres muncipis, tot i que immaterial, també ens ha resultat de molta utilitat".

I pel futur?
Des de Castellar del Vallès, Marina Muntada, creu que "seria important que es pogués continuar en la mateixa línia d'anar treballant en els nous temes que van sorgint, com s'ha fet amb la llei de soroll o amb d'altres", mentre que Jordi Bonet (Mataró) considera "fonamental incentivar la participació dels ajuntaments per reunir totes les sensibilitats del territori". També, des de Manlleu, Sandra Parés desitja que la Xarxa "continuï essent una espai de treball entre els municipis i que ens permeti emprendre projectes conjunts". Filant més prim, l'Anna Roca (El Masnou) demana més ajuts "en l'estratègia per lluitar contra el canvi climàtic en l'àmbit local".

Per la seva banda, Germán Llerena, educador ambiental a Sant Cugat del Vallès, assegura que fa falta crear un grup de treball d'intercanvi sobre educació ambiental: " l'EA està evolucionant molt i ens costa posar-nos a l'alçada. Als educadors/es que estem a les àrees de Medi Ambient ens arriben més diners que als d'Educació sovint per promoure activitats educatives o programes com l'Agenda 21 Escolar". Tanmateix, explica Llerena, "ens costa molt reciclar-nos de la manera de fer educació a la que estem acostumats (que és sovint transmissiva, sense tenir en compte els cicles d'aprenentatge o altres qüestions educatives)", raó per la que reclama la creació d'aquest grup.

En definitiva, pels participants al debat el futur de la Xarxa passa per seguir treballant i seguir fent-ho en col·laboració, ja que com assegura Josep Maria Calaf (Santa Margarida i els Monjos), això " et fa sentir més acompanyat i dóna més sentit a la feina que fas, doncs no sempre és tan agraïda i fàcil com ens agradaria i així ens anem animant els uns als altres". Tot això, assegura Quiteria Guirao (Mataró), seguint "la fórmula que no falla mai: partir de les necessitats concretes per construir col·lectivament les solucions".