Ecoedició, el repte de publicar amb criteris sostenibles

Editors, dissenyadors, investigadors, fabricants de paper i representants de les administracions es van reunir la setmana passada a Barcelona a la primera jornada d'Ecodició per analitzar com es poden integrar els criteris sostenibles en l'edició de llibres, revistes i tot tipus de publicacions escrites. No és una tasca senzilla, perquè el procés és llarg i complex i implica moltes indústries diferents, però en els darrers anys s'ha avançat molt, i tot i que amb grans esforços, ara es pot aconseguir fer llibres verds.

Ecoedició, concepte global
L'ecoedició es defineix com una nova manera de gestionar la publicació que inclou criteris ambientals, però també socials, i abasta des de l'origen de les matèries primeres fins a la distribució i les condicions laborals dignes de tots els implicats. Tot el procés, per tant, ha de ser sostenible. En primer lloc, evidentment, la procedència del paper, però també molts altres aspectes: els additius químics, les tintes, la gestió dels residus, els materials d'enquadernació, l'empaquetat, el transport per fer la distribució i fins i tot la gestió dels exemplars que sobren.

Imprimir o no imprimir, primera qüestió
La impressió amb menys impacte ambiental és, evidentment, la que no es fa. Substituir el suport paper per documents electrònics pot ser una solució adequada en alguns casos, però depèn de quin tipus d'informació es vol difondre i a quin públic ha d'arribar. De fet, tot i la gran quantitat de comunicació que es realitza a través d'internet, el consum de paper no deixa de créixer. Actualment es calcula que es fan servir, a casa nostra, 168 quilos de paper per persona i any, 61 dels quals corresponen a diaris, revistes, llibres, folis i quaderns. La resta són, sobretot, embalatges i papers d'ús higiènic.

El paper, peça clau
El paper accepta fins a sis o set cicles de reciclatge conservant una bona qualitat. I tot i les creences de fa uns anys (algunes de les quals encara perviuen entre bona part de la població), el paper reciclat pot tenir una qualitat tan bona com el procedent de fibres verges vegetals, i és vàlid per a tot tipus de publicacions.

Així doncs, la tria del paper 100% reciclat seria un dels primers criteris. En ocasions, però, és preferible un paper amb un percentatge més baix de reciclat, i en aquests casos és important conèixer la procedència de les fibres vegetals: que no vingui de la tala il·legal, ni de regions en conflicte com ara el Congo, ni de plantacions que substitueixen boscos primaris. Així mateix, cal assegurar-se que els arbres no han estat tractats amb productes químics ni han patit modificacions genètiques. I sempre que sigui possible, és millor triar productors locals o propers més que no pas portar el paper des d'indrets asiàtics o sud-americans, on s'ha traslladat darrerament la producció de les grans empreses del sector.

Evidentment, és impossible comprovar tot això cas per cas i de manera particular, però existeixen diversos certificats que poden garantir la sosteniblitat d'aquests processos. S'ha d'anar amb compte, però. Per exemple, actualment hi ha multitud de productes que inclouen el lema 'paper ecològic'. Però és un distintiu una mica enganyós: només especifica que el paper no ha estat blanquejat amb clor, però no diu res de la procedència ni del procés de fabricació.

Ecodisseny per ecoedició
La tria del tipus de paper és fonamental, però l'ecodisseny aplicat a les publicacions contempla molts altres aspectes. El format té una gran importància, perquè d'això dependrà que es generin més o menys residus a la impremta. Si es fan servir mides estàndards, aprofitant els plecs de paper en la seva totalitat, s'eviten trossos sobrants que anirien al reciclatge sense haver-se arribat a usar.La tria dels colors també té impacte ambiental. Els colors metal·litzats, per exemple, inclouen substàncies més tòxiques que la resta. El problema és que hi ha poca informació en aquest sentit, però a poc a poc comença a haver més oferta de tintes de bases d'aigua o d'olis, més respectuoses. I cal tenir en compte que no tots els papers absorbeixen la mateixa quantitat de tinta, i usar-ne menys significa no només un estalvi directe sinó també un procés de reciclatge posterior més senzill.

Igualment, el dissenyador pot mirar d'evitar plastificacions. I per a l'enquadernació, s'ha de fugir de la cola i pensar en alternatives com ara les solapes cosides o elements del mateix paper que es poden doblar o plegar. Sobretot cal minimitzar la barreja de materials per tal de facilitar el reciclatge una vegada acabada la vida del producte.

L'administració hi té molt a dir
Les administracions públiques són les responsables del 16% de totes les publicacions que es fan a territori de la Unió Europea, amb fulletons, revistes, impresos, formularis... El seu pes com a client de la indústria editorial és prou gran, per tant, com per poder influir-hi de manera significativa. En paraules d'Alfred Vara, secretari de qualificació ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, "l'administració ha de predicar amb l'exemple i fomentar-ne la innovació en aquest àmbit".

A la Generalitat, per exemple, cada departament té independència a l'hora de triar com editar els diversos materials, però compten amb una guia interactiva de publicacions ambientalment correctes (disponible online i que també poden aplicar les empreses privades) per tal de marcar uns criteris bàsics a l'hora d'encarregar-les.

Un dels aspectes importants és el tiratge, ja que és habitual que s'imprimeixin més exemplars dels que realment calen, bé per una planificació inadequada o perquè les impremtes imposen treballar amb xifres mínimes. Així, pot passar que es calculi que es necessiten 600 exemplars d'un fullet informatiu, però que la impremta no accepti fer-ne menys de mil. I tot el material sobrant s'acaba emmagatzemant durant un temps per acabar al reciclatge sense haver-se fet servir.

El guirigall de les ecoetiquetes
Hi ha moltes certificacions que garanteixen alguns dels aspectes de l'edició: origen del paper, elements químics utilitzats, procés de fabricació, i poden ser de nivell català, d'àmbit europeu, d'organismes públics, de tipus privat... Segons els implicats en aquesta indústria, en són massa, són confuses, no transmeten bé la informació al consumidor final i, a més a més, encareixen el producte.

Per això reivindiquen una simplificació en el sistema de distintius, com fan també algunes organitzacions ecologistes com ara Greenpeace, que va posar en marxa la campanya 'Llibres amics dels boscos' amb el suport d'escriptors com José Saramago, Isabel Allende o l'autora de la saga de Harry Potter, JK Rowling.

La demanda general seria la creació d'un sol distintiu global d'ecoedició d'abast europeu o mundial. Mentrestant, però, cal anar combinant les referents al procés de fabricació (com EMAS), amb les del tractament de paper (100% reciclat, reciclable, TFC o totalment lliure de clor) i les de l'origen de la fibra verge, on sembla haver-se imposat la del Forest Stewardship Council (FSC), que garanteix la sosteniblitat des del bosc fins al producte final.