Què és l'Agenda 21 escolar?
L'Agenda 21 escolar és una proposta educativa municipal que s'ofereix perquè les escoles s'ambientalitzin en diverses vessants: per una banda, el currículum i els continguts que s'expliquen a l'aula, però també l'entorn i la gestió de l'equipament de l'edifici de l'escola. Els criteris ambientals han d'impregnar tota la filosofia del centre. L'Agenda 21 escolar abasta, a més, tres aspectes complementaris: és un projecte d'educació, però també de participació i d'implicació cívica. És a dir, cal la implicació social, és un moviment de canvi intern, no es tracta només propostes puntuals, sinó d'un procés on tenen cabuda les iniciatives de tothom.
Quan i com es va començar a posar en marxa a Vilanova i la Geltrú?
Aquí ho vam iniciar el curs 2004-2005, ara fa quatre anys. Al principi ens vam dedicar a explicar-ho, perquè d'entrada no s'entenia. Les escoles estan més acostumades a què se'ls ofereixi un taller sobre algun aspecte del medi ambient, però els estàvem oferint una cosa diferent i d'un abast més ampli: un programa que integrava tot el que ja s'estava fent en aquest sentit, i poder donar-li un contingut que afectés a tota la comunitat educativa. Els proposàvem ordenar el que ja feien i passar-ho a fer de forma coherent i a través de projectes anuals i amb unes metodologies determinades. Va costar una miqueta que veiessin què els estàvem oferint exactament.
Com han reaccionat els mestres i professors a la proposta?
És una resposta molt heterogènia, depèn molt de cada centre. Però el que hem vist és que els centres que s'impliquen, continuen. I, és més, la implicació ha anat creixent curs rere curs. Sobretot cal tenir clar que no és tracta de vincular un sol mestre o una aula o grup d'alumnes en concret, sinó que l'objectiu és anar impregnant la filosofia d'un centre, implicant el claustre, però també els alumnes, els conserges, els monitors de menjador i tot el personal que hi forma part de la comunitat educativa. I tot i que potser al principi els hi sonava estrany, el cert és que ara tenim més de vint centres participant-hi. I totes les escoles que comencen, continuen.
Quin suport dóna l'ajuntament a les escoles per aplicar l'Agenda 21 escolar?
Des de l'ajuntament, el programa Agenda 21 escolar ofereix suport, dinamització i intercanvis d'experiències. És a dir, oferim assessorament tècnic i pedagògic continuat: sempre ens poden trucar. També proporcionem material de suport, sobretot guies pedagògiques, com ara la que es va elaborar l'any passat tot just aprovar-se el decret de la sequera, per poder treballar el tema a l'aula. Fem reunions de contacte amb les escoles, i cada any fem un curs de formació per a mestres i professors, a través del centre de recursos pedagògics. Ja estem en el quart any i són un èxit. I també promovem l'intercanvi d'experiències perquè els centres no se sentin sols, sinó que siguin conscients que totes les escoles del municipi estan treballant també pel medi ambient no només del recinte escolar, sinó de la ciutat i del món.
A més a més, cada escola rep una dotació econòmica per fer les accions d'ambientalització que hagin previst, i se'ls proporcionen materials: contenidors de cartró per recollir el paper que encara es pot fer servir per l'altra cara, papereres per fer la recollida selectiva de residus, compostadors, etc.
Quina és la participació dels estudiants, més enllà de participar en les accions que els mestres proposen?
La participació és una de les bases de l'Agenda 21 en general, i també de l'escolar. A l'educació secundària, per exemple, funcionen molt a través dels consells d'alumnes. Algun professor ho dinamitza, però la base són les idees de l'alumnat. Per exemple, un centre fa una xocolatada a canvi d'un objecte electrònic, per fomentar donar a conèixer que hi ha coses que no podem llençar al contenidor de rebuig que tenim a la porta de casa, sinó que s'han de recollir a banda. Un altre institut ens va demanar fer una plantada d'arbres per aportar el seu gra de sorra a la rebaixa d'emissions. O investiguen com reduir el consum energètic dels edificis escolars, com ara apagant alguns dels llums de neó de cada classe. També fan una sessió d'intercanvi d'alumnes de secundària, i en participen un centenar, que exposen el que fan al seus centres, per donar idees als altres.
(F)
L'intercanvi d'experiències entre mestres i professors, o entre els estudiants de secundària, és una acció molt destacada de l'Agenda 21 escolar. Funciona? Quines experiències sorgides d'unes escoles s'han aplicat a altres centres?Funciona, i molt. Quan un centre fa alguna cosa nova i interessant, són molts el que el volen emular al curs següent. Un dels exemples més evidents és l'hort escolar, que ara el tenen a gairebé tots els patis. Un altre és l'intercanvi de llibres per Sant Jordi: en lloc de comprar llibres nous per regalar aquell dia, els alumnes en porten un que ja tenen a casa i el canvien per un altre. És un mercat sense diners, i on es prima la reutilització del que els nens ja tenen. Això va començar a una sola escola, i ara ho fan pràcticament totes.
Una altra experiència d'èxit és la creació d'una mascota a les escoles, un personatge que explica un conte sobre aspectes relacionats amb la sostenibilitat, com ara la bruixa Paperina, l'elefant Reciclafan... I això es fa amb la participació dels alumnes, que d'aquesta manera ho senten més seu. També s'ha expandit per tots els centres la reutilització de materials per guarnir l'escola per nadal o la castanyada, o per fer les disfresses de carnaval. És més, aquí que el carnestoltes és una festa molt important, hem vist que els darrers anys, a més de fer disfresses amb materials reciclats, comença a ser sovint que el tema triat sigui algun aspecte de la sostenibilitat: l'aigua, els boscos...
Quin impacte està tenint aquesta educació ambiental en els estudiants?
És clar que està tenint un impacte real. I es veu perquè arriben a demanar noves mesures a l'ajuntament, o a les empreses, saben que és important. Per exemple, són estudiants de la ciutat els qui han reclamat poder fer recollida selectiva a altres espais fora de l'escola, com ara les biblioteques o els centre cívics. Ens diuen que si poden fer-ho a l'aula, volen poder fer-ho també a tot arreu.
I quin efecte té l'educació que reben els nens i nenes a través del programa Agenda 21 escolar sobre els pares i mares?
És molt difícil avaluar l'efecte real sobre les famílies, tot i que és la voluntat de totes les escoles que el que s'aprengui en aquests temes arribi a l'àmbit domèstic. Però sabem que hi ha molts casos en què són els nens i nenes els instigadors a casa seva de separar els residus, o de substituir el paper de plata d'embolicar els entrepans per una carmanyola reutilitzable, per posar un parell d'exemples, a partir del que se'ls ha explicat a l'escola. L'educació ambiental a les escoles és important, doncs, perquè els nens d'avui són els pares del demà, i els empresaris i professors del demà, però també perquè aquests nens formen part de les famílies d'ara. La incidència és també sobre els adults que els envolten. Es podria dir que, en algunes famílies, els nens estan educant en sostenibilitat; educant els nens, eduquem les famílies.
S'entén l'educació al segle XXI sense un programa d'aquest tipus?
No, taxativament. Avui en dia educar per la sostenibilitat ja no és un 'ho hem de fer' o 'està bé fer-ho', sinó que és una necessitat. És necessari per assegurar-nos un futur mínimament apte. O ho fem, o no anirem bé. No hi ha futur sense una educació ambiental, si no aconseguim canviar tot el muntatge mental per adaptar-nos als criteris sostenibles. La sostenibilitat ha d'impregnar-ho tot.
--
També a 'Sostenible.cat'... La sostenibilitat a les escoles, molt més que una assignatura
