El fracàs dels contenidors (per José Luis Gallego)

'Ho sento, si es aquesta la imatge que hem donat no era la nostra intenció, se'ns ha interpretat malament. Nosaltres apostem per la recollida selectiva, és clar que sí'. És el que em diu Juantxo López de Uralde, Director de Greenpeace, en una conversa personal mantinguda arrel la presentació del darrer informe de l'entitat ecologista sobre gestió de residus a Espanya 'La situación de las basuras en España'. La trucada havia estat per aclarir quina era la posició de Greenpeace davant el model de recollida selectiva implantat a Espanya i també a Catalunya, un model, recordem-ho, basat en bona part en la selecció domiciliària de la brossa domèstica per part del ciutadà. El motiu? Tot just arribar l'informe a la redacció dels diaris, les ràdios i la tele, vaig començar a rebre missatges del tipus 'a veure si us aclariu amb això del reciclatge' o inquirint-me 'mira el que diuen els teus companys, que això no funciona'... Encertadament, fins i tot se'm va demanar 'i ara què?, què hem de dir a aquesta pobre gent que portem anys convocant a posar cada cosa al seu lloc, si després es veu que no serveix per res?'. Compte amb el tema. Reflexionem tots plegats amb una mica de calma. Que hem de fer, obrim el meló del debat entorn la recollida selectiva? I en tot cas, si ho fem, on l'obrim? Al mig de la plaça? o millor encetem el debat amb serenor, sota el roure, i mirem de trobar respostes abans de denunciar el sistema? Pensem en tota la feina d'educació ambiental que es fa des de fa molts i molts anys, amb tota la gent que, gota a gota, s'ha anat incorporant, en les escoles, els centres cívics, les empreses, tots els organismes i entitats que han abocat tant de temps i tant d'esforç per fer de la recollida selectiva una manera de participar en la millora del medi. Pensem en la quantitat d'ens locals que han passat pel ple el tema de la recollida selectiva com una qüestió d'obligatorietat i no com a opció voluntària, les tensions que ha originat la tria i implantació dels sistemes (contenidors o porta a porta) els recursos que s'han hagut de destinar, tota la tasca feta. Es possible que, com diu l'informe de Greenpeace, que el gran volum de impropis (els 'ovnis' que apareixen als contenidors) faci que sovint els processos de triatge per valoritzar el contingut siguin massa costosos i la rendibilitat per al gestor sigui molt baixa, sobre tot en el cas de l'orgànica. Ara bé, no ens hauríem de donar una mica més de temps tots plegats? I en tot cas, algú coneix una opció millor, una opció que sigui real i aplicable? No s'hi val dir que han de ser els SIG (els sistemes integrats de gestió tipus 'ecovidrio' o 'ecoembes') els que han de posar-hi solució. Està clar que aquestes empreses han de donar millor resposta, i que no ho estan fent bé, tot i que reben molts diners per gestionar el residu... Però deixarem en les seves mans el problema? Li llençarem aquesta pilota tant important a la teulada? Mireu, crec que a més d'implementar polítiques que ens permetin avançar cap al residu zero, que a més de polítiques que ens permetin la posada en marxa del sistema de retorn a sectors com el de la llauna o el bric... cal obrir un debat urgent respecte el model de gestió que volem aplicar als residus d'avui, no els de demà ni els de l'any que bé, els d'aquesta nit. I cal que l'obrim sobre tot respecte les dues fraccions principals, els envasos i l'orgànica, el nivell de recuperació de la qual està a nivells ridículs. Com evitem els impropis al marró? Com aconseguim recollir més material i menys aire al groc? Però, caram, potser que ho fem amb una mica de serenor, tots plegats usant la sensatesa, perquè si a aquestes alçades trenquem el tauler i escampem les fitxes per terra, la partida l'haurem perdut definitivament. Parlem? + accedeix a tots els comentaris publicats