Parlem de l'aigua (per José Luis Gallego)

Llegeixo a la web de l'Àgencia Catalana de l'Aigua (ACA) que el primer trimestre d'enguany ha estat el quart més plujós de la darrera dècada. Això, segons els responsables de la política de l'aigua al nostre país, ha permès una important recuperació dels embassaments i dels aqüífers de les conques internes de Catalunya. Perfecte. També ens diuen des de l'ACA que amb la situació actual queda lluny un escenari de sequera i que, en tot cas, aquest únicament es produiria si assolíssim mínimes històriques de precipitació. Però tranquils, insisteixen, fins i tot en aquest cas no s'entraria en escenari d'estalvi fins al mes d'octubre. I és clar, davant aquestes notícies, la reacció d'alguns companys de la premsa ambiental ha estat fulminant. 'Adiós a la sequía' publicava La Vanguardia a cinc columnes fa uns dies. Vaig trucar al meu company i amic per dir-li que em semblava una errada aquest titular. Convenim en que, efectivament, no va estar gaire encertat. Però això només és una mostra de la reacció que es dóna a la societat quan els embassaments recuperen els límits tolerables (que no òptims, per cert): ja està, ja ha passat, quin ensurt. Va, vinga, tornem a l'alegria i que ragi l'aigua un altre cop. I no és això, ni molt menys. Mireu, això de la Nova Cultura de l'Aigua, aquesta nova manera de relacionar-nos amb ella que ens proposen els experts per evitar-ne la crisi, no és un hàbit sotmès a la disposició del recurs. No es tracta de fer els deures quan venen maldades i relaxar-nos a la que els pantans s'omplen una mica. La Nova Cultura de l'Aigua ha de ser un hàbit incorporat a la nostra condició de ciutadans, un costum, si em permeteu fins i tot un nou posicionament ètic. Ens ha de fer molestar que l'aixeta degotegi, ens ha d'ofendre que algú de casa faci servir el wàter com a paperera, hem de explicar als nostres fills que una dutxa no pot durar més de cinc minuts, que no cal extasiar-se sota el telèfon i que cal vigilar a casa i a l'escola amb l'aigua. Però sempre. Tot l'any. Tant si plou com si no. Això ha de ser una circumstància aliena a la nostra manera de relacionar-nos a l'aigua que haurà de ser a partir d'ara i per sempre més curosa, basada en l'estalvi i l'eficiència. I aquí els ajuntaments, l'equip de govern, tots junts, i no només des de la regidoria de medi ambient, han d'anar plegats per fomentar-ne aquesta cultura. Fa uns dies es posava en contacte amb mi un company per proposar-me una col·laboració amb un ajuntament per tal de desenvolupar una campanya de sensibilització ciutadana sobre l'estalvi d'aigua. S'ho creuen això -li vaig dir- o és només una acció de precampanya cara a la galeria? I és que aquesta ètica de l'estalvi i l'eficiència en l'ús de l'aigua també l'han d'incorporar els governs locals, es més, haurien de ser els primers ens adoptar-la per sempre més. Heu fet ja un repàs de les possibilitats d'estalvi als equipaments municipals? I la brigada, ja s'ha posat les piles amb això de l'aigua? Esteu segurs que demà no us entrarà una instància denunciant una o altre acció de malbaratament? Bé, penseu, repasseu, actueu, corregiu i després parleu amb els ciutadans. És urgent, per molt que l'ACA ens digui que estem salvats fins la tardor. Estalviem des de ja i per sempre més. Amb això de l'aigua ens hi va la vida. + accedeix a tots els comentaris publicats