Veure més enllà de la màscara

Caravanes, a l'Antàrtida Alguns dels efectes colaterals que la globalització ofereix al ciutadà del món occidental -els vols barats- i les facilitats que internet ofereix al viatger han acabat creant un panorama ben curiós. El turisme fa dècades que va deixar de ser una activitat d'èlit, però avui la seva extensió en el món del lleure ha repuntat amb un titular claríssim: quan més lluny, millor… i no necessàriament més car. Per sort, els viatges organitzats a l'Antàrtida tenen un filtre econòmic, que, per ara, han acabat preservant un precari hàbitat dels grans tours operadors. Que ningú canti victòria. En els últims vuit anys, la presència de turistes a l'Antàrtida s'ha quadriplicat. Una trobada internacional que ha tingut lloc a Edinburg, Escòcia, i de la qual se n'ha fet ressò Reuters en aquesta nota, assenyala els impactes ambientals d'aquestes visites. No són menors. El futur de l'energia nuclear, a The Economist En un complet i llarg reportatge, The Economist s'aventura a preguntar-se com seran les centrals nuclears de demà. Els periodistes de la prestigiosa publicació intenten descriure, no sense un pèl d'explícit escepticisme, la nova generació de reactors que seran -noteu les cometes- 'altament econòmics', 'fiables en quant a seguretat' i amb 'residus mínims'. El reportatge, tanmateix, deixa clar que bona part d'aquesta tecnologia no estaria llesta fins l'any 2030. I mentrestant? The Economist, ja se'n cuida prou de donar-nos la resposta. Per cert, The Ecologist també dedica el seu últim número a l'energia nuclear, en aquest cas, mullant-se de forma més explícita. I si no ens en sortim a la terra… … sempre ens quedarà l'espai sideral! No es tracta de la sentència final d'un 'remake' de Casablanca de ciència ficció. Sinó de la síntesi lliure de la conferència que Stephen Hawking, un dels científics més coneguts del món, sinó el que més, va fer fa uns dies a Hong Kong. L'astrofísic va dir, unes paraules reproduïdes per USA Today i altres mitjans internacionals, que els humans podrien tenir una base permanent a la lluna en vint anys i a Mart, en quaranta. 'La vida a la terra -diu Hawking- està en claríssim risc, amenaçada per l'escalfament global, la guerra nuclear, els virus modificats genèticament i altres perills sobre els quals ni tant sols hem pensat'. Bad science Bad Science és el títol de la columna que el molt peculiar Ben Goldacre (aquí podeu llegir la seva biografia a la wikipèdia) escriu cada dissabte al suplement de ciència del Guardian. El seu últim article és particularment interessant. Tracta de la dependència de les investigacions científiques publicades de la font de finançament i de la falta d'un registre mundial de tests clínics. L'Organització Mundial de la Salut haposat en marxa un registre voluntari, amb l'ànim de recollir els resultats de totes les investigacions investigacions que es facin arreu. Una eina del tot imprescindible, però que mais'ha pogut posar a la pràctica. N'hi haurà prou amb un registre voluntari? Un retorn molt interessant El sociòleg Emilio Sáez i la periodista Karma Peiró tenen en DeTeletrabajo.com una plataforma pionera al voltant del món del teletreball, els telecentres i l'aplicació de les tecnologies de la inforamció i la comunicació en el terreny professional. Ara, a més de les aportacions escrites, posen en marxa un servei de podcast. Cases de vacances La mateixa setmana que l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya presentava el seu informe 2005, en el qual s'assenyalava que el ritme d'artificalització de l'estat és de dues hectàrees a l'hora, un informe presentat pel 'Grupo i' mostra, amb impúdic cinisme com 'una de cada quatre cases que es construeixen és per a ús de vacances. Els promotors de vivendes de costa es mostren optimisme, sobretot perquè la forta activitat es manté plena de salut des del 1998. El parc de noves cases turístiques en els 136 municipis costers puja als 1,2 milions de vivendes. Un 38,3% de la demanda és de població estrangera. Ho explica aquí Cinco Días. Apocal·lipsi... en clau d'humor Una nota d'humor: el diari Liberation es fa ressò del còmic publicat per David Ratte, a éditions Paquet, amb l'explícit títol de Toxic Planet. Ratte dibuixa un món enverinat per la pol·lució, on tots els habitants han d'anar amb màscara antigas. La gràcia de Ratte és que substitueix el to apocalíptic relacionat amb aquesta mena d'escenaris per un corrossiu humor. Aquí en podeu veure un bon exemple.