Et sona Yacyretá? A mi no, fins fa uns dies. Ja t'avanço que no és pas la cançó de l'estiu. Em sonaven les Tres Gorges, o Itaipú. Però aquest nom no. I des d'ahir, que no me'l trec del cap, ara entendreu per què. Yacyretá és el nom de la presa faraònica que s'està construint al riu Paraná, a cavall del Paraguai i de l'Argentina. Fa uns dies vam tenir la sort de parlar amb en Pawel Wiechetek, el jove director del documental Tierra de la Luna, que també vam veure, i que ha estat recentment presentat i premiat a la Expo de Saragossa. Mostra les conseqüències socials i ambientals del projecte, viscudes en primera persona. Ell, ha viscut molts anys allà.
Yacyretá és un projecte d'un altre segle: l'any 1973 es va signar l'acord per a la seva construcció, que es va iniciar l'any 80 i encara continua. Per fer-nos una idea, té una potencia instal·lada de 3.200 MW (tres centrals com Vandellós II), és gestionat per una empresa binacional i ha estat finançat pel BID. Actualment, es contempla incloure-ho en la llista dels projectes de "desenvolupament net" per compensar emissions.
A aquesta escala, poques objeccions, i passaríem de llarg. Energia hidroelèctrica neta per fer front a les necessitats de desenvolupament d'una regió subtropical de l'Amèrica Llatina. El problema apareix si tenim la sort (o la desgràcia) d'haver de baixar d'escala i quelcom ens fa canviar el zoom, que un cop més, és el què m'ha passat. Actualment, la presa inunda una superfície de 1.100 km2, i podria arribar als 1.600 km2 si s'acaba el projecte previst. Per fer-nos una idea, això equivaldria a una quarta part de la superfície de la província de Barcelona. De moment ja ha ocupat prop del doble de l'espai de la nostra Àrea Metropolitana. En aquesta regió, s'han desplaçat unes 40.000 persones per poder fer el projecte. Amb la promesa d'un futur millor, i sense cap estudi d'impacte fins ben decidit el projecte (el primer es va fer cap als anys 90), fa gairebé tres dècades es va imposar el projecte.
(F)
La situació, avui, és desastrosa. S'ha aconseguit degradar les condicions ambientals del riu Paraná d'una manera catastròfica, eliminant la possibilitat de l'activitat pesquera, que era una part important de la subsistència de la zona. També s'han eliminat sectors essencials, com la fàbrica de maons, amb serioses dificultats en la reconversió laboral per als seus treballadors. S'han foragitat poblacions guaranís que vivien en pau i no demanaven res a ningú. D'altra banda, algú comença a posar en dubte si donada la putrefacció ocasionada per tota la massa vegetal inundada, el balanç net d'emissions no és pitjor que unes quantes centrals tèrmiques que produirien la mateixa energia. I mentrestant, la població ha d'emigrar, represaliada i cansada de promeses, amenaces, corrupció, enganys i degradació creixent.Diuen uns versos en guaraní:
Despojado de mis tierras ancestrales
Voy sin rumbo
Sin saber de mi destino
Sin saber quien soy
Segons ens explica en Pawel, el cas agafa tocs surrealistes quan al mateix esdeveniment on es reconeix el valor del documental, la Expo, els pavellons nacionals dels dos països implicats exalten la bellesa natural dels espais que seran inundats per pròpia voluntat governamental. A visitar, en el futur, amb escafandre, suposo.
La conversa amb el director, les imatges dels fills dels qui foren pescadors furgant pels abocadors o de les persecucions militars a la població civil indefensa, m'han fet aterrar. I fer-me veure com d'equivocats estem quan els humans parlem de progrés i de desenvolupament "net" des dels despatxos, sense baixar a l'escala humana.
Yacyretá. Una nova metàfora planetària ben real. Seguim-ho de prop.
