Sàpiguen que a Catalunya es reutilitza aigua residual des de 1989. Aigua residual tractada en una depuradora, vull dir, ja que les aigües residuals depurades pel cicle natural es reutilitzen des d'abans del romans. Convé recordar-ho, no ens passés com al personatge de Molière que afirmava no haver parlat mai en prosa.
En efecte, qualsevol presa d'aigua fluvial superficial comporta agafar aigua prèviament abocada per algú aigües amunt i espontàniament depurada pels mecanismes d'oxigenació, mineralització i decantació del riu. De fet, una EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) no és altra cosa que un riu compactat que fa, en poc espai i a l'engròs, el mateix que els cursos fluvials fan a la menuda i al llarg de quilòmetres.
(F)
A Catalunya, només reutilizem el 6-8% dels volums depurats. L'any 1989, el Consorci de la Costa Brava va regar un camp de golf amb l'aigua tractada a l'EDAR de Castell-Platja d'Aro, havent-la primer desinfectat, perquè aleshores no es feien encara tractaments terciaris al nostre país. Va semblar qui sap què, car no teníem tradició de reutilitzar aigua de depuradora. Han hagut de passar vint anys perquè, de manera planificada i ara en grans volums, ens disposem a reutilitzar aigua depurada, és a dir a fer el mateix que de forma no planificada i a petita escala havíem fet tota la vida. Això nosaltres, perquè l'ús planificat d'aigua regenerada és una rutina a Califòrnia des de 1976; a Singapur, se la beuen.Ha calgut vèncer problemes tècnics i superar traves administratives i resistències socials. Resistències, per exemple, de persones disposades a beure diàriament les aigües superficials del Llobregat potabilitzades a Sant Joan Despí, però reticents a rentar plats amb aquestes mateixes aigües un cop regenerades a l'EDAR del Prat. Potser mai ningú no els ho havia explicat prou bé.
Aigua rescatada
De l'EDAR del Prat, la més moderna i completa de Catalunya, poden sortir cada dia fins a 300.000 metres cúbics d'aigua totalment depurada mitjançant un tractament primari (filtració), secundari (digestió biològica) i terciari (esterilització). No és aigua encara ben bé potable, però és aigua molt més neta i inòcua que la que circula pel riu i capta la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí. Per mandra o prejudici, durant dècades hem anat llençant aigua depurada com aquesta, o quasi com aquesta, com si ens sobrés. Ha arribat el moment de dir prou.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha enllestit una canonada que va de la depuradora del Prat a l'assut de Martorell. L'aigua depurada i sanitàriament segura que fins ahir es perdia al mar és ara transferida al Llobregat. Aquesta aigua neta revitalitza un riu exhaust i més aviat brut, recarrega l'aqüífer d'on obtenen aigua indústries i regants, i millora la qualitat de les captacions d'aigua de boca que AGBAR té a Sant Joan Despí. Rodó. Altrament, l'ACA es planteja també de fer una cosa comparable amb l'aigua tractada a l'EDAR del Besòs i dur-la fins al Mogent o fins a la riera de Caldes, que són els dos cursos que, en fondre's, esdevenen el riu Besòs.
Celebrem-ho i pressionem perquè l'exemple s'estengui. Ja anirem al Roine, o on calgui, quan calgui i si cal. Però primer rescatem aquesta aigua que fins ara llençàvem o que encara llencem. No és perdent-la que en tindrem més.
*Article publicat a El Periódico
