Els boscos catalans estan plens d'arbres caiguts a conseqüència de les fortes ventades d'aquest hivern. El Departament de Medi Ambient i Habitatge informava fa uns dies que segons una primera estimació l'afectació a les zones forestals del país seria d'unes 1.200 hectàrees, essent la comarca del Baix Llobregat una de les més afectades.
Es difícil calcular el numero de arbres caiguts, però si tenim en compte que només en aquesta comarca de la demarcació de Barcelona, fortament urbanitzada i amb una intensitat de peus per metre quadrat certament baixa, podrien haver caigut més de 100.000 arbres (bàsicament pi blanc, pi pinyer i algunes alzines), la pregunta que cal fer-se és quanta llenya resta acumulada a la Catalunya boscosa. Alguns experts indiquen que la xifra podria superar el milió d'arbres tombats pel vent.
Propietaris forestals, enginyers i administradors coincideixen a l'hora de destacar la necessitat d'actuar de manera coordinada per tal de prevenir els incendis forestals i restaurar el paisatge. I per això el primer que cal fer és tallar i retirar tots els arbres abatuts i eliminar posteriorment totes les restes generades. S'està fent? La resposta és no.
Més del 80 % dels boscos catalans són de titularitat privada. Retirar un arbre madur del bosc requereix la intervenció de maquinaria pesada i moltes hores de treball, el que suposa destinar-hi una important quantitat de diners. Si els propietaris forestals es declaren incapaços de fer front a la despesa, qui ha d'actuar?
(F)
A França, on els danys ocasionats pel vent sobre les propietats forestals han estat molt superiors als ocasionats a Catalunya, el govern hi ha destinat un paquet de subvencions de prop de mil milions d'euros. París va habilitar un pressupost urgent i les feines de camp van començar a l'endemà de les ventades. Resultats: els boscos de França ja són gairebé nets i preparats per a superar un estiatge que s'anuncia sever com a conseqüència de les altes temperatures.Com a resultat d'aquesta intervenció, la fusta dels arbres caiguts surt regalada a França. Només cal contractar un camió, anar al bosc, carregar i tornar cap a Catalunya, les úniques despeses són les de transport. En canvi a Catalunya els propietaris forestals, sense subvencions per fer front a aquesta tasca, han de mirar de compensar l'extracció amb la venda de la fusta, i amb els preus enfonsats resulta que finalment qui paga la netedat de boscos i la prevenció d'incendis són ells, la qual cosa no sembla de gaire justícia.
El govern de la Generalitat s'hauria de plantejar molt seriosament habilitar un pressupost especial i generós per tal de netejar els boscos del país de manera urgent, abans no arribi l'estiu. Davant la situació actual (que algú ha qualificat com d'emergència nacional) cal posar en marxa mecanismes eficients i segurs. No podem enviar a netejar els boscos a gent sense formació (ja s'han donat els primers accidents greus) sinó que cal recórrer a les empreses i serveis professionals, i sempre sota la supervisió d'un enginyer de forests (http://www.cefc.cat/), una professió que cal reivindicar, doncs en un país amb el 61% de la seva superfície declarada forestal haurien de merèixer més consideració administrativa i laboral. De fet, són ells els qui haurien de gestionar les tasques de manteniment al bosc davant qualsevol tipus d'intervenció.
Mentre tinguem els arbres pel terra dels boscos estarem en situació de risc. Les branques son la metxa i el tronc la teia. Només cal que arribin les altes temperatures (que vindran, i de valent) per tal de reviure el malson dels incendis forestals. I llavors destinarem el doble o el triple de diners a intentar apagar-los, i dic intentar perquè com tot els que hem lluitat contra ells sabem, quan les flames arriben al bosc quedem en mans del destí.
Si no volem que els arbres caiguts converteixin els nostres boscos en un cendrer, hem de netejar-los ja. Si comencem demà millor que demà passat.
