Juntament amb el temps i els diners, el silenci s'ha convertit en un dels béns més preuats i escassos dels nostres temps. A aquell duet incompatible s'hi suma ara el tercer en discòrdia: si tens temps, no tens diners, i viceversa. Ara el drama és que ni amb temps és fàcil trobar el silenci, i tampoc hi ha diners que el comprin.
El silenci d'ara és artificial. A Barcelona, la ciutat sorollosa d'Europa, el silenci es persegueix amb inversions a portes i finestres, insonoritzacions, vidres i tecnologia punta en alumini, i altres invents. Però el silenci que un obté és hermètic, metàl·lic i fràgil perquè s'acaba amb un cop de canell. De vegades, davant la impossibilitat de posar barreres tècniques al soroll, se'n posen d'acústiques. Et pots connectar l'Ipod a l'orella i així, si més no, tries tu el soroll que vols. També pots "desconnectar" agafant el mòbil i parlant amb algú. Però no ens enganyem: el cervell no reposa, només desvia algunes neurones cap a un altre centre d'atenció amb el consegüent cansament i estrès.
(F)
Hi ha, en general, un menyspreu bastant important cap al silenci. Ha caigut en l'oblit i ja ni ens recordem de la sensació que ens dóna, de tant escàs com és. Fins i tot, molt silenci de sobte, sense avís i en una situació no esperada, resulta incòmode i també un pèl inquietant. Esgarrifen aquells silencis de l'ascensor, dels dinars amb amics o familiars, d'una reunió de treball. També inquieta el silenci buit i gris del diumenge a la tarda, d'una aula buida o d'una casa en venda. I així el silenci ha caigut en desús i sovint no és valorat en tota la seva importància.El soroll és contaminació, però ens hi hem acostumat igual que ja no ens preocupa respirar els òxids i emissions del trànsit o les partícules en suspensió de les obres. A més, les persones som màquines de fer soroll. Les nostres emissions respiratòries de CO2 no són un problema, però sí ho són els decibels que emetem amb pràcticament totes les nostres activitats.
Per això se m'acut una regla de tres de la sensibilització ambiental. Si un dels puntals per consolidar el model de la sostenibilitat és l'educació ambiental, caldria pensar que per lluitar contra la contaminació acústica una bona eina podria ser l'educació acústica. Una tècnica d'aquesta pedagogia podria consistir en guardar sistemàticament uns minuts de silenci a l'aula (sense cap motiu, només per gaudir-ne). A les empreses, restaurants i locals es podria fer zones de silenci, com les zones de no fumadors. Es podria celebrar el dia o la setmana de l'acústica sostenible que fàcilment fagocitaria la setmana de la mobilitat sostenible perquè una de les primeres mesures seria evitar tota mena de trànsit motoritzat. Els ajuntaments podrien fer campanyes com les de regalar cubells per reciclar, però regalant cursos de meditació, taichi o altres tècniques de cerca i gaudi del silenci. Segur que si ens hi posem podrien sortir grans idees i qui sap si fins i tot aconseguiríem tornar a apreciar aquest bé tan escàs.
