Creure
Csaba Mátyás, genetista forestal de la Nyugat-Magyarországi Egyetem (Universitat d'Hongria Occidental), alerta de la plausible transformació florística dels boscos europeus a causa del canvi climàtic en curs. Els mitjans se n'han fet ressò darrerament de resultes d'un article seu aparegut a la revista Nature. Csaba sosté i demostra que les condicions ecològiques que determinen l'existència de boscos caducifolis (rouredes, sobretot) es desplacen cap al nord a una velocitat d'uns cinc quilòmetres anuals. És molt.
Vas sobre el terreny i no ho veus, és clar: els arbres són allà mateix. Incapaços de desarrelar-se i d'arrencar a córrer, no migren al compàs del desplaçament de les condicions climàtiques. Aquest és el problema. En pocs anys, potser hi haurà rouredes en llocs esdevinguts climàticament més adequats per als alzinars. Csaba tem que se'n derivi una decrepitud per als roures abans que els propàguls de les alzines hagin tingut temps d'arribar-hi, germinar i desenvolupar-s'hi. El desastre forestal pot ser considerable.
En un d'aquests comentaris temeraris que algunes persones fan al peu de les edicions electròniques dels diaris, un lector de la notícia escriu: "Sento a ploure. Som a 14 de maig i fa fred i plou. Sé que això emprenya als de l'escalfament global i la desertització de Catalunya. Ho sento pels que combreguen amb rodes de molí, però la realitat és tossuda". El simplisme també. Aquesta persona interpreta el món a partir del que veu per la seva finestra.
Dubtar
És una actitud amplament difosa, per desgràcia. "Els de l'escalfament global", diu, com si es tractés d'un corrent d'opinió. Sovint també sents a dir "jo no hi crec en el canvi climàtic", com si parlessin d'una qüestió optativa. Equival a refusar la mecànica quàntica o l'evolució biològica (fet que també es dóna, per cert, i de quina manera). Les conclusions científiques són totes susceptibles de reconsideració, sí, però a partir de noves evidències, no de vells apriorismes. No són creences, són decantacions del coneixement. És molt diferent.
Potser les tesis de Csaba Mátyás no són prou sòlides. Caldrà contrastar-les, com sempre es fa entre els científics. Però amb dades i argumentacions, no amb opinions sense verificar. Un altre lector afirma que Csaba menteix perquè "els boscos catalans han crescut els darrers cent anys de manera extraordinària, qui tingui uns quants anys o compari fotos actuals amb fotos de cent anys enrere ho veurà de manera indubtable". La superfície arbrada a Catalunya ha augmentat molt en les darreres dècades perquè molts conreus han estat abandonats i molts boscos han deixat de ser explotats a fons. Això no té res a veure amb el canvi climàtic. Els boscos han guanyat terreny a causa de l'abandó, però l'espai forestal està perdent capacitat de producció a causa del canvi climàtic.
Ningú no dubta tant com els científics. La ciència dubta, la ignorància creu. Creu i afirma, sosté i pontifica. Mentrestant, la National Oceanic and Atmospheric Administration nord-americana i l'Organització Meteorològica Mundial ens fan saber que el passat més d'abril ha estat el més càlid des de 1880, amb una temperatura mitjana de la superfície terrestre de 14,5ºC, és a dir 0,75ºC més que la mitjana del segle XX. De la finestra de casa estant, és clar, això no s'aprecia...
*Article publicat a El Periodico de Catalunya
