Aquest any fa un segle del naixement de l'empresa Energía Eléctrica de Cataluña, una de les corporacions industrials que acabà integrada en Fecsa i, doncs, en l'actual Endesa. I també de la compra de la Sociedad General de Fuerzas Hidroeléctricas per part de la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, absorció que donà lloc a Catalana de Gas y Electricidad, matriu de l'actual Gas Natural Fenosa. Les dues companyies refundades en aquell 1911, de seguida construïren sengles centrals termoelèctriques a Sant Adrià, una a cada riba del riu. La generació elèctrica a l'engròs ja no ha abandonat la població.
Sant Adrià il·lumina Barcelona. Altres tèrmiques de carbó substituïren les primitives plantes, en els anys setanta es construí a la riba esquerra la nova tèrmica de fuel (alimentada després amb gas) i més tard aparegueren les primeres centrals de cicle combinat, a la riba dreta. La gran tèrmica de la riba esquerra, la de les tres immenses torres que es veuen des de tot arreu, ha deixat de funcionar fa una setmana, mentre que a la riba dreta acaben d'arrencar dos nous grups de cicle combinat.
En un segle, Sant Adrià ha anat del carbó al gas natural passat pel fuel, sempre generant energia elèctrica. N'ha suportat els inconvenients sense rebre cap agraïment. Ara ofereix 1.600 MW de potència instal·lada, generats de forma eficient i neta (CO2 al marge), però té una enorme hipoteca territorial amb la vella central de les tres xemeneies. S'haurien de museïtzar. Són l'edifici més alt de Catalunya, testimoni de la història de l'electrificació catalana. Recuperades, farien el monument que se li deu a Sant Adrià.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
