Les noves dinàmiques dels entorns rurals

Al llarg de la dècada dels noranta, la concepció fins aleshores majoritària dels territoris rurals com espais íntegrament dedicats a la producció agrària a gran escala va començar a entrar en crisi a la Unió Europea; les problemàtiques ambientals i sanitàries associades a aquest model productiu, d’una banda, i la reforma de la Política Agrària Comunitària (PAC), de l’altra, han anat evidenciant la necessitat de redefinir la funció econòmica, ambiental i social d’aquests territoris. Al nostre país, paral·lelament a aquest procés s’ha produït un creixement urbanístic sense precedents que ha menat els usos i les activitats urbanes a escampar-se pels territoris rurals i ha induït canvis substancials en la identitat i la fesomia d’aquests espais, els quals, ja no poden continuar definint-se -com ho havien fet tradicionalment- en oposició als urbans.

Per reflexionar sobre aquest nou context, el passat dimecres 5 de març, l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre d’Estudis Canadencs van organitzar la jornada “Rurbanització. Noves dinàmiques urbanes al medi rural”, una trobada on es van tractar les transformacions que han estat produint-se als entorns rurals del nostre país d’uns anys ençà i que va tenir la gestió del paisatge rural com a teló de fons. La jornada va comptar amb la presència d’experts en desenvolupament rural de la Universitat de Montreal, que van exposar alguns dels trets característics d’aquestes transformacions a la província de Quebec.

La transformació dels territoris rurals a Catalunya
En les dues primeres ponències, el director general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat, Joan Ganyet, i el professor de la UAB Francesc Muñoz, van presentar interessants reflexions entorn de les distintes realitats rurals que trobem a casa nostra i de les tendències detectades en la seva transformació.

Ganyet va obrir la jornada parlant dels entorns rurals de muntanya, en especial, els del Pirineu. En aquests, va defensar la necessitat de promoure l’arribada d’immigració qualificada, resident al territori, que aprofiti les possibilitats del teletreball i d’un model laboral flexible. Segons Ganyet, “els privilegiats del segle XXI seran els qui podran disposar d’espai, silenci i paisatge” i això és precisament el que ha d’atreure aquesta nova immigració cap a aquests territoris. Més enllà de fixar població, aquest procés hauria de servir per trencar la concepció de la muntanya com una àrea subsidiària de les àrees urbanes.

Muñoz, per la seva banda, va centrar el seu discurs en una altra mena d’entorn rural: el del “camp suburbà”. Es tracta d’aquells territoris que en els darrers anys s’han vist directament afectats per les dinàmiques de creixement de les ciutats properes. Segons Muñoz, amb el temps aquests espais han anat desenvolupant dinàmiques pròpies determinades per l’augment de la mobilitat i l’arribada de les TIC. Aquesta situació ha anat generant uns territoris "rurbans", que presenten uns paisatges híbrids entre els urbans i els rurals, i que a Catalunya troben la seva concreció en entorns com les urbanitzacions, centres comercials y benzineres o els paisatges low-cost sorgits a redós de l’aeroport de Girona.

Muñoz també va apuntar que el paisatge es pot concebre com un recurs o com un valor, i va assenyalar que, sense ser excloents, una o altra concepció comporten polítiques d’intervenció i gestió del paisatge diferents. D’acord amb el seu parer, si bé la primera opció és la que s’ha imposat tradicionalment, actualment aquesta situació està canviant a rel de les estratègies de desenvolupament basades en el branding territorial i que tenen com a principal objectiu, precisament, el de fer aflorar els valors de territori a través del paisatge.

D’altra banda, Muñoz va alertar que amb el creixement residencial propi del model dispers s’està produint una privatització progressiva del paisatge i va plantejar la necessitat d’aturar aquest procés i retornar el paisatge a la col·lectivitat, per a la qual cosa es fa necessari recuperar i difondre’n els valors i apel·lar a una regulació més decidida per part de les institucions públiques.

El cas del Canadà: els neorurals i la multifuncionalitat dels territoris
Els professors Gerald Domon i Christopher Ryant, de la Universitat de Montreal, van presentar les principals transformacions que han experimentat els territoris rurals al Canadà en els darrers anys. El primer centrà la seva ponència en l’anàlisi de l’impacte de l’arribada de població neorural a diferents zones rurals del sud del Quebec i de com aquest procés -que va definir com de greentrification- ha contribuït a revaloritzar territoris i activitats en regressió. Domon va assenyalar la importància del paisatge com a principal atractiu per a atreure els neorurals però també va remarcar els riscos del procés, associats principalment a la concentració dels nous creixements residencials en els indrets de major qualitat paisatgística i de millors vistes panoràmiques.

Per la seva banda, Bryant va presentar una visió de la multifuncionalitat dels territoris rurals basada principalment en la diversificació de la producció agrària i la prestació de serveis que sovint no són gestionables pel mercat, com la conservació de la biodiversitat, la conservació de l’aigua, la gestió del paisatge, etc. Així mateix, es va mostrar partidari de compatibilitzar l’activitat agroramadera amb d’altres com el turisme o la producció d’energia per mitjà de fonts renovables.