Una ciutat que escolta, que entén, que educa

Des del prisma de la pedagogia social, el coneixement és un valor transversal que hem d'aplicar amb una visió estratègica a tots els àmbits de la vida, i si bé és veritat que el valor educatiu de la ciutat no ha estat formalment prou reconegut, podem afirmar també que en una ciutat tot pot ser vehicle d'educació. Així, aspectes com la planificació territorial o la qualitat democràtica poden condicionar el tipus de relacions que es produeixen en una comunitat determinada.

Tenim clar, doncs, que la ciutat té una funció educadora, com també la tenen la resta d'espais naturals i urbans, i per desenvolupar-la ens cal apostar per mecanismes que incloguin la ciutadania en la seva concepció, ja que els espais i recursos públics exigeixen un debat públic sobre el seu disseny, producció i gestió. En aquest sentit, la participació ciutadana en l'organització del territori i en l'organització i gestió d'allò públic és un senyal indubtable de desenvolupament comunitari i de progrés social.

Apostar per un desenvolupament socialment sostenible en el conjunt del context urbà significa plantejar-nos cap a quin model de ciutat apunten les persones que hi viuen dia rere dia, any rere any, partint de la base que una ciutat compromesa amb els seus ciutadans i ciutadanes ha de tenir en compte totes les persones que la integren i posar-s'hi a l'alçada.

L'urbanisme és necessari, però no és suficient per construir el civisme, la convivència, la democràcia... I si volem fer un èmfasi especial en aquests aspectes, hem de vetllar perquè la ciutadania s'identifiqui no només amb l'espai ciutat, sinó també amb els valors afegits que aquesta pugui generar. Cal canviar definitivament la idea d'una pedagogia que es fonamenta en la ciutat per la de la ciutat com a pedagogia. És un repte que val la pena.

Algunes maneres possibles d'acostar-nos a la ciutat que educa
Si acceptem aquest repte, si partim de la idea que una ciutat no és tan sols un cúmul d'habitatges, un espai de treball i de carrers per desplaçar-s'hi, sinó que a més ha de ser un espai de prestació de serveis mutus, d'intercanvi, de lleure i de relació entre la comunitat, podem enumerar algunes de les utopies (tenint en compte que serveixen per caminar) que ens cal no perdre de vista per acostar-nos a la ciutat que educa:

• Una ciutat amb salut democràtica: que desenvolupi mecanismes de democràcia participativa, que impulsi processos de participació ciutadana.
• Una ciutat que convisqui: que promogui valors cívics i prosocials.
• Una ciutat còmoda per a tothom: que impulsi la inclusió dels col·lectius més desafavorits, que persegueixi la igualtat d'oportunitats.
• Una ciutat connectada: que enforteixi les seves xarxes associatives i socials.
• Una ciutat que resolgui més que sancioni: que opti per la gestió alternativa de conflictes socials amb eines com la mediació comunitària.
• Una ciutat que valori el seu patrimoni: arquitectònic, natural, social i cultural.
• Una ciutat que busqui un consum responsable: que redueixi, reutilitzi i recicli.

El projecte educatiu de ciutat
La recerca de diferents formes d'inclusió de la ciutadania en les polítiques públiques és una aposta que cada vegada pren més força dins els governs locals. La participació ciutadana, com a exercici de democràcia participativa, treballa en el marc dels drets i les responsabilitats ciutadanes per aconseguir:

• Recollir i tenir en compte les aportacions dels ciutadans i ciutadanes
• Millorar el disseny i l'eficàcia de les polítiques públiques
• Actuar de manera corresponsable ciutadania i govern local en les accions públiques
• Crear les bases d'una governabilitat local plenament democràtica

La ciutat educadora convida d'una manera directa o indirecta els ciutadans i ciutadanes a dibuixar un nou model urbà més ajustat i més vàlid a les necessitats i interessos comuns. Pensem, per exemple, en un ajuntament que hagués de canviar el disseny de les voreres: què hauria de tenir en compte? No hauria de partir de les necessitats de les persones que es desplacen caminant, aquelles persones que duen un carro de la compra, aquelles persones amb menors que es desplacen amb un cotxet, aquelles persones amb mobilitat reduïda? En definitiva, caldria incorporar la perspectiva de totes aquelles persones que poden ser expertes en aquest afer, no pel seu coneixement tècnic, sinó per la seva experiència quotidiana.

En aquest sentit, el projecte educatiu de ciutat (PEC) és un instrument de reflexió i debat, nascut a la segona meitat dels anys vuitanta, que a través d'espais deliberatius de participació ciutadana defineix unes línies d'actuació en matèria de política educativa a la ciutat i en corresponsabilitza els actors principals: l'Administració local i la ciutadania. La seva voluntat implica analitzar els reptes educatius de la ciutat i consensuar-ne les línies d'acció prioritàries en matèria educativa (formal, no formal i informal), però també per crear espais de coordinació amb els recursos i serveis educatius de la ciutat i generar un estat d'opinió sensible als temes i a les problemàtiques educatives.

Aquest procés de reflexió i construcció conjunta es desenvolupa en tres fases:  diagnòstic > planificació > acció.

D'aquesta manera, el diagnòstic participatiu busca trobar una visió compartida de la realitat que en reculli la complexitat i que faciliti l'acció coordinada de tots els agents. Per fer això el PEC es val de tècniques de diagnòstic com l'elaboració de diferents mapes:^[1]

• El mapa d'estructura social: que situa les diferents realitats sociodemogràfiques, econòmiques i educatives del territori.
• El mapa escolar: que ens mostra l'estat de l'educació reglada.
• El mapa de recursos educatius: on es recullen els recursos reglats o no reglats del territori (activitats i programes educatius, actors significatius, xarxes i espais relacionals, etc.).
• El mapa de visions educatives: que determina quines són les visions i preocupacions de la ciutadania de la ciutat respecte de la qüestió educativa entesa en un sentit ampli, en relació amb el territori i la participació.

Posteriorment, en l'etapa de planificació es recullen propostes per acabar de definir de manera participada una sèrie de línies estratègiques com a elements clau per a una futura intervenció, línies que a la vegada van desplegant-se amb objectius i mesures concretes desglossades per àmbits.

Un clar avantatge d'aquest tipus de treball és que, un cop finalitzat el procés, haurem aconseguit una sèrie de resultats substantius (un informe final amb informacions contrastades i interpretades), però també uns resultats relacionals que hauran servit per posar en connexió diferents agents i col·lectius ajudant a generar xarxes i aliances, ja que durant tot aquest procés les persones implicades no esdevenen només informants, sinó també participants actius en el procés de reflexió i de canvi social.

Així doncs, i ja per concloure, si tenim clar que la ciutat és un entorn que educa i on tots els agents socials tenim responsabilitats davant aquesta educació, podrem apreciar que de mica en mica passem d'un escenari anònim i intimista a una esfera més inclusiva i de convivència, i a la vegada transformem la nostra indiferència en compromís.

*Revista Educació i Sostenibilitat. No. 4 Ciutats.

^[1] Alegre, Miquel Àngel. "Projectes educatius de ciutat: anàlisi de l'experiència acumulada i nova proposta metodològica: resum dels principals continguts de la guia metodològica", a De Prop: Revista de Política Educativa Local, núm. 15 (gener 2006).

(P)

La revista 'Educació i Sostenibilitat', a 'Sostenible'

Educació i Sostenibilitat, la revista de l'RCE Barcelona, manté una col·laboració fixa amb Sostenible, publicant algunes de les seves entrevistes i articles més destacats (consulteu aquí els articles publicats).
Educació i Sostenibilitat és una revista dirigida al educador de tots els nivells formatius, disponible en català, castellà e anglès. Ofereix reflexions i eines per a integrar temàtiques socio-ambientals claus a les activitats de formació tan en l'àmbit formal com en el no formal.  S'hi poden trobar articles de reflexió de líders d'opinió i d'estudiants, experiències educatives de diferents àmbits i sectors, entrevistes amb experts, així com una selecció de recursos pedagògics per a la temàtica tractada.
Si us interessen els seus continguts, des de Sostenible us animem a subscriure-us-hi!