A Nuremberg s'ha mesurat la contaminació de l'aire des de finals de la dècada dels 50, i ara tenen sis estacions fixes de mesura i una mòbil, que compleixen els requeriments europeus. Els resultats estan disponibles online i en pantalles informatives per la ciutat en temps real. I els resultats són molt positius: les diferents substàncies contaminants estan per sota dels nivells límit marcats per la Unió Europea, els dies en què puntualment es sobrepassen es redueixen any rere any i continuen aplicant-se mesures, sobretot en l'àmbit del transport i de la calefacció, per abaixar la pol·lució atmosfèrica.
No cal el cotxe
Nuremberg compta amb 3 línies de metro, 6 de tramvies, 70 rutes d'autobús diürnes i 20 nocturnes. Es pot arribar al 97% de tots els llocs de treball de la ciutat en transport públic i, a més, el sistema ha estat premiat per la seva accessibilitat total a persones amb discapacitat. És totalment factible viure-hi sense cotxe, i de fet una de cada tres famílies de la ciutat no en té.
El centre de la ciutat té el trànsit restringit només per a vehicles de repartiment de mercaderies i residents, i cada vegada hi ha més àrees reservades per a vianants. Les primeres, al centre històric, es van limitar fa més de trenta anys. A més, s'ha traslladat un centre logístic de contenidors des del centre de la ciutat a una zona portuària dels afores per tal d'eliminar el trànsit urbà de camions grans.
En les zones per on sí que transiten els vehicles privats, es dóna preferència al transport públic mitjançant carrils separats per als autobusos i la regulació dels semàfors, que també s'ha adaptat per tal d'aconseguir més fluïdesa i evitar que es multipliquen les parades i arrancades continuades.
Actualment s'estan ampliant la xarxa de metro i la de trens de rodalies que connecten amb els municipis de l'àrea metropolitana, Al mateix temps, la bici va guanyant terreny, i ara creixen les opcions amb la implantació de bicitaxis amb energia solar que es van posar en marxa l'any passat.
Calefacció renovable
Nuremberg ha passat de 10,7 tones de CO2 per càpita l'any 1990 a 7,4 el 2008. Això suposa una reducció del 29,4%, molt per sobre dels objectius de la Unió Europea, que marcava un 20% per a l'any 2020 (ampliat ara al 30%). A Nuremberg, però, aspiren al 40% i, vist el que han aconseguit fins ara, sembla que fins i tot poden arribar a superar-ho.
La baixada més significativa correspon a la calefacció (que ha passat de 5 tones per capita a menys de 2), sobretot per la reducció dels sistemes individuals a partir de llenya, carbó o gasoil i el gran increment de la xarxa de calefacció centralitzada per barris generada a partir de fonts més netes. Així, per exemple, a mitjans de la dècada del 2000 es va reconvertir una gran planta energètica que fins aleshores havia utilitzat carbó com a combustible, a un cicle combinat de gas natural i vapor.
Una altra gran planta de cogeneració de gas i electricitat funciona amb biomassa, a partir de la incineració de brossa. El calor produeix vapor que primer passa a través d'unes turbines per generar electricitat, i després s'incorpora al sistema de calefacció centralitzada. Amb les 230.000 tones de deixalles que s'incineren cada any, s'evita cremar 80.000 tones de carbó, i s'estalvien unes 120.000 tones de CO2. En total, gairebé 5.000 edificis estan connectats al sistema de la calefacció centralitzada, que dóna servei a més del 20% de la població.
Per altra banda, també augmenta, i molt, l'ús d'energia solar. Entre l'any 2000 i el 2006 el percentatge d'energia fotovoltaica ha crescut més d'un 650%. Recentment s'ha posat en marxa el Solardachbörse Nürnberg, una iniciativa de col·laboració entre operadors de sistemes fotovoltaics, inversors i propietaris de teulades amb què s'espera que augmenti l'aprofitament dels indrets susceptibles de tindre plaques generadores d'electricitat. Pel que fa a les plaques solars tèrmiques, l'any 2008 cobrien ja un total de 20.400 metres quadrats de teulades i terrats del municipi.
Els abocadors ja són història, i la segona mà forma part del present
A Nuremberg fa anys que es treballa per treure el màxim partit possible dels residus que es recullen. El 56% són materials reciclables, i els que no ho són s'aprofiten per la generació d'energia mitjançant la incineració. Des de l'any 2001 cap fracció de la brossa de Nuremberg ja no va a parar als abocadors.
La conscienciació per la separació de residus, i cada vegada més també sobre la necessitat de reduir la generació, es realitza amb infants i joves tant a l'escola com amb activitats de lleure al museu infantil, i amb tota la població a través d'un telèfon de consultes especialitzat i d'un autobús informatiu que recorre els barris i que compta amb col·laboradors de tots els grups lingüístics de la ciutat. De fet, per tal de garantir que les normes de recollida de residus arriben correctament als col·lectius de persones immigrants, els fulletons explicatius s'editen en alemany, turc, anglès, serbi/croat, rus i grec.
A més, el municipi ha posat en marxa una web d'intercanvi i donació d'objectes, i des de fa 12 anys s'organitza el "mercat de les cares llargues", tot just uns dies després de nadal, perquè la gent pugui subhastar els regals que no li han agradat. També es dóna suport als comerços de segona mà, i el municipi té un acord per fer arribar els trastos que recull a les deixalleries i que encara es poden reutilitzar a les botigues de la Creu Roja.
Per garantir la qualitat de la recollida de la fracció orgànica, les camionetes que se n'encarreguen estan equipades amb un sensor que detecta i separa els metalls, per tal d'evitar que arribin barrejats a les plantes de tractament. També es potencia, a més, el compostatge domèstic, amb subvencions per instal·lar-hi compostadores a les cases amb jardí.
Per altra banda, s'ha fet un gran esforç per aconseguir celebrar festes amb una generació de residus mínima. Qualsevol particular pot llogar al municipi "el pack de la vaixella", que conté coberts, plats, gots, etc. i evita haver d'utilitzar coses d'un sol ús. A les celebracions públiques o els festivals de música només es poden fer servir materials reutilitzables, per els quals s'ha de pagar un dipòsit. En alguns casos, com en les tasses de ceràmica per beure el típic vi calent al mercat de nadal, la majoria de gent se les acaba quedant, i de fet molts en fan col·lecció any rere any.
