'És l'hora dels governs'

Al final no hi ha hagut 'sorpreses' i l'Informe de Síntesi del Quart Informe de l'IPCC, fet públic aquest dissabte en roda de premsa, manté tota la seva contundència -o fins i tot l'augmenta- de la resta dels seus documents.

(F)

L'objectiu de condensar tota la informació en cinc pàgines ha estat impossible: la versió repartida a la premsa era de 23 pàgines! Amb la presentació de l'informe es tanca la 27a Trobada del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que, sota el paraigua de l'ONU, ha tingut lloc aquesta setmana passada a València.

El text recull de nou les evidències que el canvi climàtic ja s'està produint: l'augment de temperatures dels últims 50 anys ha estat el més ràpid dels darrers cinc segles i, probablement, també el dels últims 1.300 anys, el que ja ha començat a afectar els pols, ecosistemes i recursos hídrics. A més, fundamenta l'origen de l'acció humana en aquests canvis, amb dades com que les emissions anuals de CO2 van augmentar un 80% entre 1970 i 2004; a sobre, l'eficiència energètica es va reduir a partir del 2000. Aquestes concentracions de gasos d'efecte hivernacle són les més altes dels últims 650.000 anys -la data més antiga mesurada- i es deuen a l'ús de combustibles fòssils i als actuals models agrícoles. El document considera probable que les causes naturals per si soles haguessin provocat un refredament del planeta.

Les previsions de futur presentades són similars a les que ja es coneixien, i segons els diferents escenaris possibles -amb més o menys emissions- les temperatures poden augmentar al llarg de tot el segle entre 1,8 i 4 graus centígrads, mentre que el nivell del mar pot créixer entre 0,18 i o,59 metres. Això provocarà també un increment dels fenòmens extrems, com huracans, inundacions o onades de calor.

(P)

Per continents assenyala que entre 75 i 250 milions d'africans poden tenir problemes d'accés a l'aigua, els súper poblats deltes del sud-est asiàtic es trobaran en risc per la salinització i inundació i a Oceania moltes petites illes poden trobar-se sense aigua i exposades a marees. En general, s'agreujarà la manca d'aigua i neu a tots els continents i es reduirà greument la biodiversitat: entre un 20 i un 30% de les espècies animals i vegetals estudiades corren el risc de desaparèixer.

Pel que fa al cost, l'Informe reconeix que aquest és més gran com més 'severes' siguin les mesures. Amb una estabilització de CO2 entre 710 i 445 ppm el PIB global pot variar entre un 1% i un -5, el que significaria frenar el creixement anual un 0,12%. Però també considera molt probable que els impactes del canvi climàtic imposin un cost net actual que s'anirà incrementant amb les temperatures, i assegura que els estudis precedents han subestimat aquests costos.

És l'hora d'actuar
A la roda de premsa de presentació de l'Informe, Ban ki moon, Secretari General de l'ONU, ha destacat que 'el seu missatge no pot ser més senzill: l'amenaça del canvi climàtic és real i hi ha formes possibles i assequibles de reduir-lo'. També ha volgut deixar molt clar que el text dóna una imatge 'succinta i global' del problema i ara que 'els científics han fet la seva feina', és 'l'hora que els polítics facin la seva'. La Cimera de Bali ha de ser l'espai 'per prendre decisions' -ha afirmat- i ha assegurat que es va demanar retardar-la per poder-hi portar aquest Informe, 'una veritable guia per als responsables polítics'.

(F)

Ha agraït els canvis de direcció dels governs considerats fins ara més reticents -sobretot EUA i Xina- que ja han començat a prendre mesures per reduir les emissions, i ha esperat 'que en un futur assumeixin més protagonisme', doncs sense 'una voluntat política ferma i sostinguda no serà possible prendre mesures'. 

Per la seva banda, el president de l'IPCC, Rajendra Pachauri, ha volgut recalcar alguns dels elements centrals de l'Informe, queha definit com 'una empresa singular'. 'És un exercici a gran escala en la tradició de l'ipcc i els resultats s'han d'aprovar per tots els governs' ha explicat, per després aclarir que no és un 'document negociat' sinó 'un text uniforme preparat per científics i basat en les seves investigacions'.

Ha demanat a la comunitat internacional un 'esforç compartit' per reduir les emissions que, si es vol estabilitzar el CO2 a 450ppm s'haurien de començar a donar a partir del 2015. Però ha reconegut que 'la reducció de la pobresa implica un augment de les emissions durant cert temps', i per això ha demanat 'un acord global just amb elements d'ètica'.

I a títol personal, Pachauri ha preguntat: Com definim un perill antropogènic? Com ens afrontem a un augment del nivell del mar? L'actual model econòmic és sostenible? Quins canvis culturals, de consum i de gestió haurem de fer?

S'inicia un llarg procés

En realitat, però, cap dels experts consultats posa les seves esperances en que a Bali es decideixi res de forma immediata. De fet, la direcció de l'IPCC ni tan sols hi serà, ja que l'11 de desembre hauran de ser a Oslo per recollir el premi Nobel. Això suposa una 'desgràcia', tal i com ho va expressar Yvo de Boer, secretari general de la convenció marc de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, però no suficient com per fer canviar les agendes internacionals.

En realitat, a Indonèsia començarà un llarg procés de negociació que es pot allargar fins a dos anys. Josep Garriga, director de l'Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat, preveu que no només no s'aprovarà res a Bali, 'sinó que tampoc es farà a [la propera conferència a ] Varsòvia' el 2008, i que s'haurà d'esperar 'fins l'últim minut de la l'últim dia' de la següent cimera, que està prevista a Copenhaguen el 2009. Aquesta és la data que es considera límit perquè els acords presos siguin aplicables abans que acabi el 2012, doncs llavors encara quedaran els processos de distribució regional ¿com l'europeu- i de ratificació nacional.

Però si aprovar el Protocol de Kyoto no va ser fàcil, encara ho serà menys el seu successor. Ara tocarà decidir quines són les responsabilitats dels països emergents, que llavors en quedaven exempts. També hauran d'augmentar els seus esforços els països desenvolupats, alguns dels quals ja no veien amb bons ulls -com els EUA- ni tan sols el 'poc ambiciós' Kyoto. A favor del nou acord juga els demolidors informes que l'IPCC ha anat publicant els últims anys i un grau de sensibilització ciutadana molt més gran que a Kyoto.

Segons Mar Asunción, observadora de ADENA-WWF a la Sessió de València, 'les resolucions són difícils, doncs hi ha països que estan més preparats i van més ràpid' i en canvi n'hi ha d'altres que 'els costa més assumir-ho i es neguen a comprometre's'. A més, continua, 'no es pot posar en un mateix sac els EUA, amb la seva immensa responsabilitat històrica i que contaminen 20 milions anuals de tones de CO2 per habitant i any' que els països africans 'que no arriben a la tona' o Xina 'que està per les tres'. Asunción també destaca que 'ni la capacitat d'adaptar-se ni el nivell de desenvolupament són els mateixos' i demana una 'transferència tecnològica' perquè l'energia que es necessita pel desenvolupament pugui ser de fonts renovables.