10 anys de Kyoto. Una commemoració amb visió de futur

En 'l'any del canvi' climàtic el desè aniversari del Protocol de Kyoto bé valia fer-ne una celebració. Una commemoració que tal com van assenyalar encertadament Gabriel Ferraté, president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i el periodista ambiental Jordi Bigues s'havia d'entendre com 'una mostra del compromís de la societat catalana enfront del canvi climàtic' i sobretot amb visió de futur. Futur, que passa per la negociació de l'escenari post Kyoto que aquests dies viu el seu primer round a l'illa indonèsia de Bali. 10 anys de Kyoto i 20 de l'Informe Bruntland A la Pedrera -seu de l'acte de commemoració- s'hi respirava l'ambient de les grans ocasions. Malgrat que la grip no va permetre que l'acte fos presidit pel vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira la presència de la plana major del CADS, de bona part del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) i de personalitats com Albert Vilalta, primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en denotava la importància. El desè aniversari del Protocol de Kyoto -signat en la tercera Conferència de les Parts (COP) del Conveni marc pel canvi climàtic- coincideix amb dues efemèrides. Per una banda, i tal com va destacar Narcís Serra, president de Caixa Catalunya, amb la primera dècada de la Fundació Territori i Paisatge. Però també, amb el vintè aniversari de la publicació d'El nostre futur comú (conegut com a Informe Bruntland) en el qual es definia per primera vegada el concepte de sostenibilitat. Element, que malgrat allò que experts com Martí Boada anomenen 'babelisme conceptual -pels dos centenars de definicions- i per la percepció de fracàs que es té des de part de la comunitat científica i el món ambientalista, ha estat clau en la definició de les polítiques ambientals en aquestes dues dècades. Així mateix l'aniversari coincideix amb la COP-13 de Bali, punt de partida de l'escenari post-Kyoto, és a dir, el Protocol que hauria d'entrar en vigor a partir de 2012. En aquest sentit Josep Enric Llebot ha citat a Miquel Muñoz, responsable de la revisió científica de l'edició catalana del IV Informe de l'IPCC : 'no ha estat cap casualitat que en un dia com avui els polítics tinguin sobre la taula la síntesi de tot el treball que han desenvolupat des de 2001'. Ara bé, tal com han recordat la major part dels ponents, la cimera de Bali 'no ens donarà grans titulars' ja que el calendari marca com a data clau per a l'acord la COP-14 que se celebrarà a la ciutat polonesa de Pozdnan. Cal destacar també que el nou text hauria de signar-se el 2009 a la COP-15 i que, si es compleixen les previsions, d'aquí a uns anys el Protocol de Copenhagen serà un element ben familiar. Amb aquest escenari, Rafel Niubò, secretari general del departament de la Vicepresidència considera que 'Catalunya ha d'assumir els seus propis compromisos i això vol dir repensar els models energètic i de mobilitat, i fins i tot en alguns casos, el mateix model productiu'. En aquest sentit fa una crida 'a tenir un sector empresarial innovador i motivat que investigui el desenvolupament de tecnologies i processos nets i eficients'. 10 anys de canvis en tots els sectors La part central de l'acte ha estat una taula rodona que tenia com a objectiu l'anàlisi dels canvis al llarg d'aquests deu anys de Protocol en sectors socials com els mitjans de la comunicació, l'empresa, la comunitat científica i l'administració. La periodista ambiental i directora de la revista Nat ha conduït una taula rodona en la qual ha destacat el discurs autocrític realitzat per la meteoròloga de Televisió de Catalunya Mònica López sobre el paper dels mitjans en la difusió del canvi climàtic. 'No estem fent prou bé les coses'. Amb aquesta afirmació tan clara López ha iniciat la seva exposició, comunicativament brillant, en la qual ha posat sobre la taula dos elements crítics: la saturació d'informació i el trasllat del debat científic -avui absolutament tancat- en la tertúlia televisiva. El primer element ha suposat per la meteoròloga un 'empatx' que s'ha traduït en incredulitat per part de la societat. Per la seva banda, que l'existència o no del canvi climàtic hagi esdevingut un tema recurrent en els debats mediàtics ha estat per López 'un greu error'; error que no pot entendre ja que suposa (intentar) rebatre amb opinions i percepcions teories científiques. Per entendre el paper dels mitjans Mònica López ha comparat les reunions en les quals es defineix l'escaleta d'un telenotícies com un mercat o una borsa. Si fa uns anys 'venia' la suposada controvèrsia científica sobre l'existència del fenomen; actualment, el canvi climàtic 'encara ven més' però des del punt de vista catastrofista. López ha assumit una certa responsabilitat corporativa: 'després del quart informe de l'IPCC la pilota està a la nostra teulada' i assenyala com a imprescindible que els mitjans recuperin (per aquest ordre) les funcions de formar, informar i entretenir. 'Quan venem en un telenotícies el tema del canvi climàtic ho hem de fer amb rigor' conclou Josep Amador, gerent de producció de Bodegas Torres ha mostrat l'exemple d'una empresa que no només incorpora els aspectes ambientals en els seus processos sinó també les incerteses de l'evolució del clima. En aquest sentit Maria Josep Picó ha assenyalat que es tracta d'un cas 'excepcional' en la qual es combina la voluntat que sempre s'ha mostrat des de la presidència d'aquest grup familiar amb el fet d'entendre que 'si es viu de la terra se n'ha de tenir la màxima cura'. Torres treballa principalment en tres línies: estalvi i eficiència energètica i d'aigua -per exemple amb l'objectiu de produir el 25% de l'energia consumida a partir de fonts renovables pròpies-; la conservació dels ecosistemes i l'adaptació al canvi climàtic. En aquest darrer aspecte destaquen accions com la reducció d'emissions en el transport, la minimització de la utilització de maquinària agrícola per evitar remoure la terra i perdre el seu paper de fixació de carboni així com desenvolupar parcel·les experimentals per avaluar els canvis en el grau alcohòlic, el sucre i l'acidesa, l'augment de plagues... a causa de l'increment de temperatures. Joandomènec Ros, catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona, ha representat a la comunitat científica. Per Ros en aquesta dècada s'ha produït un autèntic canvi en els coneixements sobre els efectes del canvi climàtic. Tanmateix, i respecte al món social i política, afirma que li 'dol' que hagi provocat una major influència l'informe Stern que el IV Informe de l'IPCC. En aquest sentit ha contradit a Mònica López sobre la qüestió de la difusió excessivament catastrofista de la qüestió. 'La situació és molt pitjor de la que ens pensàvem fa molt poc temps', i afegeix 'cada dia coneixem nous efectes'. Per exemple l'actual sequera no només provoca una disminució de la quantitat de recursos sinó de la seva qualitat: 'als embassaments no s'ha produït la barreja entre l'aigua profunda (anòxica) i la superficial (amb una càrrega major de contaminants)' explica Ros... Així mateix, i referint-se al litoral adverteix que la societat només s'imagina que un augment de nivell del mar pot afectar als apartaments de primera línia de mar però que en canvi infraestructures com el sistema de clavegueram, les zones d'activitats logístiques (ZAL) o maresmes que actuen com a sistemes de depuració natural estan molt amenaçades. I òbviament la percepció sobre les conseqüències pels ecosistemes marins és totalment nul·la (més informació aquí). Dues noves publicacions de referència La commemoració del desè aniversari del Protocol també va servir per presentar dues publicacions de referència d'aquelles que haurien de ser a totes les biblioteques personals. Per una banda, l'edició catalana del IV Informe d'Avaluació de l'IPCC -un autèntic llibre de capçalera per a polítics i gestors- mentre que X un bon clima. Manual per fer minvar el canvi climàtic i sobre com adaptar-s'hi esdevé una obra imprescindible per a tot ciutadà que pretengui entendre les claus del fenomen i vulgui actuar en conseqüència. L'edició catalana de l'informe de l'IPCC ha anat a cura del CADS i amb tan sols 85 pàgines es resumeixen els més de 3.000 fulls que composen el treball realitzat pels tres grups del Panell: base científica, impactes i adaptació/mitigació. El físic Josep Enric Llebot ha volgut destacar que 'aquest document tanca -a escala global- el debat sobre l'existència del canvi climàtic i que ara és el moment d'abordar els models d'impacte a escales més locals'. Tanmateix, també ha recordat que la realitat ha superat els pitjors escenaris previstos per l'IPCC tal i com anunciàvem a Sostenible el passat mes d'octubre (més informació aquí). Per la seva banda, el periodista ambiental Jordi Bigues ha mostrat la seva satisfacció de presentar 'el llibre que sempre ha volgut escriure'. Bigues aborda amb cinquanta pàgines el canvi climàtic des de quatre perspectives: el món, els Països Catalans, el municipi i la llar; i combina amb gran rigor divulgació científica, opinions d'experts i informació per a l'acció individual i col·lectiva. Aquesta publicació és una iniciativa de l'Observatori Climàtic impulsat pel CADS i pel Centre de Cultura Contemporània Octubre del País Valencià. El llibre és el segon producte auditat a nivell d'emissions de carboni fet que Bigues qualifica com a 'pioner en la nova economia del canvi climàtic'. Properament, i per augmentar-ne la difusió, es podrà descarregar gratuïtament la seva edició digital.