Prevenció dels residus: un llarg camí per recórrer

El Palau de Congressos de Girona va acollir el 24 i 25 de novembre la Conferència Europea de Prevenció de Residus, celebrada en el marc de la Setmana Europea dedicada a aquesta temàtica. La conferència era de fet l'acte oficial de llançament d'aquesta setmana promoguda per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), en coordinació amb 20 regions de 13 països europeus. A la conferència hi van participar, a banda de la representació catalana, agents de França, Gran Bretanya, Bèlgica i Portugal que són els socis junt amb l'ARC del projecte europeu EWWR. Aquesta trobada internacional va servir per visualitzar els esforços administratius de cara a afavorir la prevenció i també per contrastar diverses experiències que, sovint, passen per accions simples que estan a l'abast de tothom, però que no es duen a terme per desconeixement o falta de motivació. La conferència va tenir una primera jornada de debat i una de caràcter tècnic amb visites a Girona i voltants per als participants.

La principal lliçó de la conferència va ser que les estratègies i les polítiques emmarcades en legislacions cada vegada més rigoroses són només una part de la solució en el terreny de la prevenció. L'altra part són els hàbits que provenen del marc sociocultural. Si bé les administracions també incideixen en aquest marc, no ho poden fer tot. En qualsevol cas, les dues parts es relacionen d'una manera, que el regidor de Medi Ambient de l'ajuntament de Girona Enric Pardo va sintetitzar així: "només el canvis culturals propiciaran que les lleis facin efecte". El contrast entre la seguretat creixent d'allò que cal fer i les dificultats de provocar canvis en les actituds va ser una constant de la jornada de debat. En la mesura que aquest contrast disminueixi, la prevenció avançarà.

Força i límits de l'acció administrativa
La UE té una línia molt clara en prevenció que ve marcada per la Directiva 2008/98/CE. Aquesta directiva insta els estats membres posar en marxa recursos i programes de prevenció. Per ajudar a aquesta finalitat, la consultoria Bio Intelligence Service va posar en relleu la necessitat de compartir informació a escala europea sobre bones pràctiques, una possibilitat que es pot trobar a l'apartat de prevenció de residus del web de la UE i que compta fins i tot amb experiències d'altres continents.

Per part de l'Association of Cities and Regions for Recycling (ACR), Jean Pierre Hannequart va presentar una guia de benchmarking o punts de referència quantitatius. Segons ell, aquests punts són "la clau per aplicar la nova directiva perquè ajuden a fixar uns objectius quantificables de prevenció i així avaluar millor els indicadors".

La solidesa de l'acció administrativa a Catalunya es va fer palesa en l'exposició que va fer la directora del Centre Català del Reciclatge, Pilar Chiva, sobre el desplegament del PROGREMIC per al període 2007-2012, un programa que persegueix objectius ambiciosos, tot fent èmfasi en desacoblar el creixement econòmic de la generació de residus, en un context que comença a ser favorable a aquesta fita. Tal com va recordar Chiva: "estem vivint un procés d'estabilització en la generació des del 2005 i en el 2008 fins i tot s'ha produït una lleugera disminució".

(F)

Malgrat l'existència de bona disposició entre els actors polítics, hi ha altres factors que cal tenir en compte. Ho va explicar el consultor francès Bruno Genty, membre de l'Association Française des Professionels de l'Évitement des Déchets, fent referència al seu país, on el concepte de prevenció de residus és present a la legislació des de 1992 i fins i tot existeix un pla nacional des del 2004. Tot i així va dir que "el futur de la prevenció a França resta en la incertesa". Va argumentar que això era degut a raons tant diverses com la inhibició dels municipis que esperen que el govern central ho faci tot; la manca de mitjans adaptats a la consecució dels objectius establerts; la poca formació dels que han de desenvolupar els programes i les dificultats per posar incentius econòmics.

Justament sobre aquest darrer tema va parlar el gerent de la Mancomunitat d'Escombraries de l'Urgellet, Jordi Vilaró, que va detallar el sistema d'incentius que s'aplica en aquest àmbit territorial des de fa dos anys. És un sistema que crea cultura de prevenció i que funciona sense haver-se convertit una càrrega per l'administració, si bé no ha aconseguit encara modificar substancialment la generació de residus, tal com va reconèixer el mateix Vilaró, en considerar que aquest objectiu no es podia assolir a curt termini.

En la línia d'actuar atenent situacions immediates va destacar la presentació de la regió de Brussel·les i la seva lluita contra un dels problemes concrets més importants i més ignorats en la prevenció, que afecta a la fracció orgànica: el malbaratament de menjar.

Vies complementàries
A la indiscutible necessitat d'acció administrativa cal sumar els esforços provinents de diferents agents compromesos amb la prevenció des del seu àmbit i amb diferents graus d'innovació. Va ser remarcable en aquest sentit l'aportació d'Eco Intelligent Growth i del seu director Ignasi Cubiña que va defensar el nou paradigma conegut com a cradle to cradle en el qual la mateixa idea de residu s'esvaeix, ja que tot producte al final de la seva vida es reintegra totalment el cicle productiu. És una opció que trasllada el gruix del compromís al món de l'empresa.

Altres iniciatives demostren en el dia a dia la viabilitat de les accions de prevenció que es desenvolupen amb un marcat accent social i amb una idea de proximitat i servei a les comunitats locals. És el cas de la xarxa RREUSE que reuneix a empreses de reciclatge i reutilització i dóna feina a 150.000 persones que treballen per recuperar roba, equipaments electrònics i mobles, tractant d'allargar al màxim possible la vida útil d'aquests productes.

Una tasca semblant duen a terme les Charity Shops, autèntica institució britànica i dels països anglosaxons, que funciona des dels anys 40. La directora de l'associació que les reuneix, Lekha Klouda, va fer un repàs de la història d'aquestes botigues i de com van passar de tenir poc atractiu a estar presents als principals carrers comercials del país competint amb les cadenes de més fama. Un 65% dels britànics compra en aquestes botigues i n'hi ha més de 7.000 a tot el país. Les Charity Shops eviten que cada any més de 250.000 tones de material tèxtil esdevinguin residus. Klouda va convidar a la resta de països a adoptar aquest sistema per provocar un autèntic efecte multiplicador en el camp de la prevenció.

Estímuls positius
Paral·lelament als debats i en el mateix escenari del Palau de Congressos, uns 40 estilistes van participar en una marató de disseny i confecció amb roba de segona mà. Els assistents a l' Enrenou de Roba van poder gaudir d'aquesta feina que al final de la jornada va ser reconeguda amb una entrega de premis per a estudiants i professionals. L'activitat va ser promoguda per l'ARC, l'Ajuntament de Girona i la Cooperativa Roba Amiga.

L'esforç creatiu dels estilistes va constituir un estímul positiu que es relacionava amb les paraules que la directora de l'ARC, Genoveva Català, havia adreçat als assistents a la conferència: "està bé que hi hagi la normativa, però hem d'anar més enllà i repensar molts processos, i això ho ha de fer sobretot la societat".

--
També a Sostenible.cat...
La llista de la compra, clau per reduir els residus alimentaris