Sostenible.cat
Quin és el millor camí a seguir per crear ciutats sostenibles? Com incorporem la sostenibilitat al nostre hàbitat? El debat i la reflexió van impregnar aquest 22 de juny la sala d'actes del museu Melcior Colet, durant la presentació de l'estudi: "Cap a un habitat(ge) sostenible". Els objectius? Aconseguir ciutats més eficients, atractives i integradores de paisatges adequats a les necessitats contemporànies. Una planificació de les edificacions futures, que cal que siguin responsables i adequades a l'entorn.
L'eficiència és un dels grans reptes amb què es troben els urbanistes, paisatgistes i arquitectes. L'estudi presentat ha aplegat experts i investigadors interessats en indagar com es pot casar el disseny de ciutats adaptades als nous temps amb el respecte per l'entorn. Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial del Departament Política Territorial i Obres Públiques, Gabriel Ferraté, President del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Carme Trilla, Secretaria d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge van ser alguns dels ponents a l'acte, juntament amb els autors i investigadors Francesc Muñoz (Departament Georgrafia UAB), Daniel Calatayud (ETSAV-UPC), Joan Sabaté (Escola d'Arquitectura de la Salle URLL), Marta Pérez (IC-UPC), Santiago Gorostiza (UAB), Ignasi Pérez Arnal (ELISAVA-Escola Superior de Disseny) i el coordinador de l'estudi Manuel Gausa (IC-UPC). El director de CADS, Ramon Arribas, també va participar a en la jornada.
Multidisciplinarietat i visió transversal
Ramon Arribas ha destacat que l'estudi presentat fomenta el debat entre les diferents disciplines com l'economia, la geografia o les ciències ambientals, que han de liderar un projecte de readaptació del model de construcció, enfocant-lo d'una manera més sostenible. Cal abordar el projecte a través d'una visió interdisciplinar. "La sostenibilitat implica transversalitat, a partir de mètodes i mitjans. Tot i que també implica, de vegades, una posició incòmoda", ha explicat Arribas, i ha afegit que "moltes vegades quan reclamem solucions si és que n'hi ha, aquestes se situen en un espai de frontera, un espai difús, i aplicar-les és un dels reptes que tenim avui". Oriol Nel·lo ha posat de relleu la importància de reflexionar sobre com pot canviar la societat segons l'escala en que la transformem. "Hi ha tres nivells: l'edifici o unitat de la llar; aquí cal tenir en compte els aspectes i les externalitats de la llar, els materials, el reciclatge de l'aigua i l'estalvi energètic; el segon nivell d'escala és el nivell urbà o de barri, que és el que determina com l'habitatge s'aplega al territori i configura el barri; i el tercer nivell es troba en la relació entre l'espai contruït i la resta del territori. I aquí es troba el debat sobre la forma urbana i la densitat alta i baixa, que és un tema clau per a la sostenibilitat". Nel·lo va remarcar que s'estan donant passos interessants, tot i que cal seguir avançant: "Aquest abril s'ha aprovat el Pla territorial metropolità, que es portava debatent des dels anys 50, recorda". "Hi ha elements nous dins del context de l'habitatge per a la gestió del territori, com la Llei d'Habitatge o els plans de barri generals, urbans i territorials", tot i que també hi ha obstacles: "sense la pressió de la ciutadania i el consens ciutadà és difícil aprovar lleis i portar-les a la pràctica".
Transicions cap a un atre model
Manuel Gausa, coordinador de l'estudi presentat, ha explicat que el grup de recerca ha estat interdisciplinar i que es va centrar en tres àmbits: el vincle entre territori i ciutat; la ciutat i l'edifici; i per últim, la relació entre l'edifici i la llar. Els quatre vectors bàsics investigats són: l'accessibilitat dins la llar, l'equilibri econòmic, la complexitat i el disseny innovador i flexible. I els quatre paràmetres valorats són l'energia, l'aigua, la materia i els residus i el confort i la salut en els edificis. "La ciutat és una generadora molt gran d'emissions de CO2 a causa de la separació entre el centre i la perifèria i això comporta que ens haguem de plantejar un model de ciutat complex: ni molt difús, ni molt compacte, sinó un model trenat, entrellaçat, que permetria una estructuració articulada en xarxa. Espais que treballin en cadena. El pas d'una ciutat compacta a una ciutat pluricompacta", ha argumentat Gausa, qui ha afegit: "Alguns espais podran créixer més i altres no. Caldrà fer plantejaments asimètrics del territori i això és una revolució".
Segons Gausa, "cal regenerar els nuclis centrals. El repte és la contenció i la transició". Possibles solucions per afrontar la situació? "Reforçar i reactivar els centres, enfortir i modelar els límits de la ciutat i equipar les àrees disperses pot ser un bon començament", detalla Gausa. En aquest sentit el present estudi publica un decàleg amplíssim de mesures per tal de reduir els residus, l'ús de l'aigua i l'energia, i fomentar la utilització de materials eco-eficients. Aspectes com l'arquitectura bioclimàtica, la prefabricació intel·ligent, la rehabilitació i la mixicitat espaial, són importants per a canviar de model.
Més rehabilitació i menys construcció
Nel·lo ha apuntat que cal incidir en la incorporació de la sostenibilitat a la ciutat. "Cal incidir en la forma que utilitzem per modificar la ciutat construïda. Caldria apostar per la rehabilitació de l'habitatge fent una intervenció en els barris", ha anotat. Ignasi Pérez hi va estar d'acord al seu torn, "l'arquitectura provoca el 70% de residus sòlids urbans", i va afegir: "Si l'arquitectura era part del problema ara ha de ser par de la solució, no s'ha de fer a partir de la industrialització, sinó que ha d'analitzar el mètode constructiu".
Per la seva banda, Carme Trilla ha destacat que el concepte de sostenibilitat i l'hàbitat s'ha d'aplicar des de tres perspectives diferents: "Des d'un punt de vista territorial, energètic i, després, també a través de la sostenibilitat social. En el primer dels casos, existeix una preocupació per part de la Generalitat envers l'ús del territori, perquè durant els darrers 15 anys se n'ha fet un ús erroni i es tracta d'errors contemporanis, no pas històrics. Hi ha hagut una acció desmesurada, una producció excessiva d'habitatge i d'ocupació del sòl". Les preguntes que cal fer, segons Trilla, són: com podrem absorbir aquests edificis en el futur? Què fem amb aquests estocs?
En quant al tema energètic, "existeixen unes normatives clares i un codi tècnic que vetllen per l'eficiència energètica en els edificis i per l'us dels materials reciclats. "Els reptes es troben en l'obra nova i el problema en com aplicar criteris de sostenibilitat en els edificis construïts", explica Trilla. Per aquest motiu s'impulsen els ajuts a la rehabilitació, que serveixin per treballar en aquesta línia. En quant a la sostenibilitat social, Trilla remarca que "la sostenibilitat és tot allò que garanteixi la cohesió social" i apunta que "la Llei del Dret de l'Habitatge amb els articles 22, 23, 24 i 28 treballa per garantir la sostenibilitat social. L'article 23 vetlla per la preservació del medi ambient en el procés constructiu. Tot allò que estigui dirigit a l'optimització de l'espai i del la qualitat és sostenible. L'hàbitat el construïm tots plegats". Manuel Gausa, coordinador de l'estudi presentat, ha sintetitzat: "Es tracta de combinar una revelació cultural amb una revelació ambiental". I ha remarcat la importància de ser imaginatius, innovadors i creatius, per progressar.
En l'estudi també ha participat l'ambientòloga Marta Pérez, acompanyada pel també investigador ambientòleg Santi Gorostiza, que han presentat algunes de les conclusions de la secció de l'estudi que van investigar. Es van centrar en la llar i en el seus vectors ambientals en el camp de la sostenibilitat. A les llars es gasta, habitualment, un 18,4% de l'aigua de la despesa total i es generen un 21,7% dels residus totals. Cal buscar l'eficiència, sens dubte. Una de les conclusions de Marta Oérez i Santi Gorostiza és que "les noves tecnologies i canvis en els hàbits tenen un gran potencial de millora ambiental a l'àmbit domèstic", va remarcar Gorostiza. "Les campanyes explicatives sobre perquè i com estalviar són molt necessàries i impliquen èxit" va comentar Pérez.
Reptes de futur
Com hauria de ser la ciutat nova? Sobre quins models ens hauriem de basar? És més sostenible un sistema urbà dens o no dens? És millor urbanitzar el teixit urbà per tal d'evitar grans desplaçaments? Daniel Calatayud respon que "la barreja d'usos en la ciutat és sostenible". I que per saber quina és la solució més adequada "s'ha de mesurar la sostenibilitat de cada proposta". Existeix l'indicador de la petjada ecològica: mesurar els residus generats, les emissions de CO2, i els recursos naturals de què disposem, entre d'altres. Per tant, l'habitatge, l'energia i la mobilitat s'han de tenir molt en compte. Calatayud aposta per la rehabilitació i l'adaptació dels edificis al moment actual, a partir de criteris més sostenibles. "Es pot actuar a tot tipus de teixits urbans; però cal actuar en petites dosis i quan és necessari".
Per part seva, Francesc Muñoz ha destacat que "la sostenibilitat representa les línies de fuga per al futur i la urbanització del territori comporta estratègies d'ocupació que impliquen una temporalitat i una mirada sostenible". A través de l'estudi Muñoz i el seu equip d'investigadors s'han concentrat en els clixés sobre la urbanització dispersa i han constatat que no totes les àrees on hi ha habitatge dispers han estat fruit d'habitatges planificats; la dispersió no només té lloc en municipis petits; hi ha persones que no decideixen voluntàriament anar a viure en urbanitzacions aïllades, sinó que es traslladen allà per estalviar, donat que els lloguers són més barats. "Des dels anys 60 fins ara han crescut els habitatges aïllats i adossats", explica Muñoz. I aquest fet, comporta més contaminació per desplaçaments. Les propostes de Muñoz són "fer una densificació selectiva del territori, apostar per una centralitat suburbana i per una reformulació tipològica" i afegeix: "La ciutat es pot manifestar de moltes maneres, no només a través del nivell compacte. Hi ha vida intel·ligent més enllà de la ciutat compacta".
Joan Sabaté considera que per ser més sostenibles cal que "tanquem els cicles de biohabitabilitat". En què ens hem de fixar, doncs? "Mesurar per determinar la despesa energètica i dotar als edificis d'instruments de la màxima capacitat per aconseguir més eficiència", va explicar. I va afegir que "és necessari introduir coneixements que ja sabem per fomentar l'eficiència, premiant a qui actuï de manera més adequada". Solucions? "Construir menys i rehabilitar-ho tot". Una altra possibilitat és donar més d'un ús a un edifici, potser una escola tancada a la nit, es podria aprofitar per fer cursos. "També cal fer més atractives les ciutats, per tal que la gent s'hi quedi. Si les famílies quan tenen fills marxen cap al camp, això és poc eficient", sintetitza.
El CADS treballa per analitzar aquestes qüestions amb un doble objectiu: diagnosticar les problemàtiques de futur i amb la voluntat d'assesorar al Govern per tal d'aplicar solucions viables. "La situació actual, la crisi econòmica que està afectant molt al sector de la construcció implica reptes importants i genera inquietuds personals i incerteses professionals, però també genera oportunitats per repensar les coses. Dins d'aquests termes, la sostenibilitat és una oportunitat i la crisi també. La crisi no només és econòmica i ambiental, sinó també de valors. Ens hem emfarfegat de créixer i de consumir. Hem de sortir d'aquí amb un altre model, amb un desenvolupament sostenible. Hem de passar del desenvolupament sostenible a la sostenibilitat, de l'adjectiu al susbstantiu. La sostenibilitat ha de ser el substantiu de l'activitat arquitectònica", matisava Arribas. "El que fa avançar les coses és el fet de ser-hi, cal compromís i entusiasme per part d'arquitectes i urbanistes", ha conclòs Arribas.
