Periodista
La rapidesa o lentitud amb què s'avançarà en aquesta transició dependrà de l'evolució d'un seguit de variables: la ràtio entre el preu del petroli i el de l'electricitat; la taxació de la contaminació per part dels governs; el tipus de canvi euro-dòlar; les subvencions a l'adquisició de vehicles; l'evolució tecnològica i la capacitat de compra dels clients. Alguns d'aquests factors són lògicament previsibles com la pujada del preu del petroli, però d'altres resten en la incertesa relacionada amb eventuals crisis i fluctuacions econòmiques.
Fortaleses i mancances del sector
Antoni Soy, secretari d'Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya, que ha presentat l'acte, ha volgut enviar un missatge global positiu tot recordant que Catalunya "té una de les concentracions de fabricants d'automoció de les més importants d'Europa i més encara si es compta la indústria auxiliar". I ha descrit aquesta realitat "com una fortalesa". Segons Soy, "l'estudi demostra que tenim capacitat per adaptar-nos al nou paradigma" També ha defensat la idea que, en aquesta dinàmica, "són les empreses les que han de liderar, mentre que l'administració ha d'acompanyar". Com a exemple d'aquesta darrera acció ha esmentat l'estratègia IVECAT.
Sense contradir aquest judici general, els autors han puntualitzat que el sector no és igual de potent en tota la cadena de valor relacionada amb els vehicles verds, especialment amb els elèctrics. Així en l'estudi es destaquen alguns punts febles de la indústria catalana en components tan rellevants com les bateries i supercondensadors, així com la manca d'empreses d'electrònica de potència i de motors elèctrics. De tota manera hi ha la possibilitat que empreses dels sector elèctric i electrònic puguin cobrir aquest buit si diversifiquen el seu negoci actual, acostant-lo a l'automoció.
La conclusió és que un nombre majoritari d'empreses haurà d'adaptar-se a les noves necessitats productives amb diversa intensitat. En alguns casos això passarà per introduir només alguns canvis en l'objectiu de la companyia, però en altres caldrà una reconceptualització total del producte, partint de zero. Una part de les empreses, no molt gran però significativa, s'haurà d'enfrontar a una reducció del mercat a mitjà i llarg termini, fet que forçarà a diversificar la producció.
L'estudi també indica que les línies de treball més interessants en vehicles verds a Catalunya estan tenint lloc ara mateix no precisament en el subsector dels turismes -el més popular- sinó en motos, vehicles industrials i vehicles de serveis i transport. És aquests àmbits on s'està iniciant ara mateix el camí cap a la mobilitat elèctrica.
Malgrat tot, els autors consideren que, encara que el camí és llarg i complex, en general, la indústria catalana parteix d'una posició favorable on "pesen més les oportunitats que les amenaces". I això és gràcies al know how i a tota una sèrie de capacitats acumulades en els darrers anys i a la diversitat empresarial del sector de l'automoció. Per aquesta raó Els reptes industrials del vehicle verd a Catalunya proposa un seguit de línies d'actuació que caldrà seguir per aconseguir l'èxit en el nou context: definició de la visió de futur amb enfocament estratègic; reforçament de la cadena de valor; estímul de la demanda industrial; reforçament competitiu de la indústria auxiliar i donar suport als projectes a través de la col·laboració entre empreses.
A fi que tot plegat acabi de materialitzar-se l'estudi recomana al sector de l'automoció la realització de fusions i aliances estratègiques, així com emprendre el camí de la internacionalització.
No només tecnologia
És clar que els autors proposen un salt tecnològic, un esforç d'innovació, paraules clau avui en dia. Tanmateix, el professor de l'IESE Pedro Nueno, sense negar la importància d'aquesta línia, ha recordat que "innovar no és suficient, cal tenir la voluntat de portar les coses a la pràctica". Nueno ha il·lustrat la seva reflexió amb un exemple: el retard que porten les ciutats en el desplegament de grans xarxes d'infraestructures per al vehicle elèctric. També ha moderat l'entusiasme sobre les previsions de futur pel que fa a la presència d'aquest vehicle però ha fet pensar l'auditori tot recordant que "només que un 3% del parc de vehicles fos elèctric, això ja significaria milions de vehicles amb aquestes característiques".
Un estímul per a la voluntat de transformar el sector seria sens dubte la xifra de negoci que podrien moure l'any 2020 elements com les bateries i els motors electrònics: 50.000 milions d'euros a escala mundial. Una xifra que ha estat estimada per la consultoria Roland Berger i que recull el llibre.
Equacions per resoldre
El vehicle verd i la seva culminació en la mobilitat elèctrica és un procés evolutiu que posa en contacte aspectes diversos. D'una banda contribueix a augmentar la qualitat de vida de les ciutats a través de la millora de la qualitat del medi. Però el seu desplegament reclamarà una acció decidida en l'impuls d'infraestructures de suport -tal i com ha reclamat Pedro Nueno. Aquest pas està lligat amb la seguretat energètica -qualitat de la xarxa i del subministrament- i també amb el debat sobre la presència de les renovables en el mix elèctric. Durant la presentació s'ha produït una pregunta d'un assistent a l'entorn de fins a quin punt el preu més elevat de la generació de renovables afectaria a l'èxit del vehicle elèctric. La resposta dels experts ha estat que "igual que hem analitzat la cadena de valor, cal fer el mateix amb la cadena de cost". Evidentment queden algunes equacions pendents, la resolució de les quals és del màxim interès pels agents del sector de l'automoció.
Notícies relacionades:
Catalunya dóna impuls al vehicle elèctric
El cotxe elèctric, disposat a saltar totes les barreres
