Periodista
"El futur de les platges serà negre si es continuen fent polítiques parcials sense una gestió amb prioritats clares". Així de contundent s'ha mostrat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) a la jornada ‘El sistema litoral: Un equilibri amenaçat pel canvi climatic" celebrada al Centre d'Estudis del Mar de Sitges. Es referia amb això a les grans quantitats de diners invertides en regenerar unes platges que tornen a perdre la sorra en el proper temporal.
Segons Sardà cal enfocar aquesta qüestió, avui tan polèmica, restaurant les funcions pròpies de rius i rieres fins que es garanteixi una aportació natural de sediments. Per a Sardà l'aportació artificial de sorra és un clar exemple d'una opció equivocada "perquè es fa una gestió des de les competències quan hauria d'haver-hi una gestió dels processos del medi natural". En aquest sentit ha proposat que una nova gestió haurà d'incloure necessàriament una visió ecosistèmica: el que es coneix internacionalment com a ecosystem- based management system.
Canvi climàtic. Plou sobre mullat
Sardà ha parlat del canvi climàtic "com un problema afegit sobre el medi marí". Ha destacat que els humans exercim des de fa temps pressió sobre aquest medi a escala local i que ara a més s'ha de tenir en compte els impactes globals. L'investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes ha resumit els resultats d'algunes recerques fetes en els darrers anys que demostren que s'han traspassat llindars perillosos en el ritme d'extinció d'espècies i en la concentració de CO2 a l'atmosfera. Des de fa temps s'ha establert que el 25% d'aquest CO2 atmosfèric és absorbit pels oceans "però ara els científics comencen a pensar -ha puntualitzat Rafael Sardà- que els grans sistemes com els boscos i els oceans podrien saturar-se i minvar la seva capacitat d'absorció".
Protegim només un 1% dels oceans.
Sardà ha citat un dels estudis més destacats sobre els efectes de les activitat humanes en els ecosistemes marins com a font d'informació fiable per adonar-se de l'autèntic estat de salut del medi marí. Es tracta de A Global Map of Human Impact on Marine Ecosystems, dirigit per Benjamin S. Halpern l'any 2008. El científic del CEAB ha lamentat que les polítiques sobre el canvi climàtic i les de la biodiversitat "no hagin avançat" i ha reclamat una actitud més decidida "que estableixi una protecció del 20% dels oceans". Avui la protecció està al voltant d'un 1%. També ha defensat el coneixement com a eina bàsica per a una bona gestió, tot esmentant com a bons exemples el projecte Indemares i el projecte Knowseas.
Més posidònia a Mataró
José Ignacio Gil, cap de la divisió de Medi Ambient de INTECSA-INARSA ha presentat els resultats de l'estudi de cartografia i caracterització biològica de les praderies de fanerògames marines que s'ha realitzat a l'alguer de Mataró, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Aquests resultats confirmen un augment de posidònies a la zona en relació a les dades que s'havien obtingut en estudis previs. L'estudi actual ha estat el més complet realitzat fins ara. D'una banda, per la utilització d'instruments tècnics més moderns i precisos i de l'altra, segons José Ignacio Gil, "perquè s'ha cobert el 90% del territori que era objecte d'estudi".
Durant la jornada s'ha donat a conèixer el llibre El sistema litoral: un equilibri feble amenaçat pel canvi climàtic, publicat per la Diputació de Barcelona dintre de la col·lecció Documents de Treball i la Sèrie Medi Ambient.
