El Fòrum de l'Economia i la Societat, coorganitzat amb la Fundació Fòrum ambiental, ha reunit alguns representants d'àmbits d'activitat econòmica vinculats al sector ambiental que han exposat el seu punt vista sobre la incidència de la crisi -en el doble vessant de problema i oportunitat- en els seus respectius subsectors: aigua, residus i consultoria. La conclusió d'aquest debat és que el sector ambiental a Catalunya està constituït per empreses petites que necessiten cada cop més agrupar-se per encarar els desafiaments del nou context. El potencial de desenvolupament i d'internacionalització són els actius més importants pel futur però demanen temps i inversions.
El sector de l'aigua ha d'agafar dimensió
Josep Hurtado en representació del Catalan Water Partnership, ha comentat la situació del sector de l'aigua i les seves perspectives davant la crisi, que passen en bona part pel mercat exterior. En total hi ha a Catalunya 114 empreses en el negoci de l'aigua amb uns 4.500 treballadors.
Segons Hurtado, "la crisi no és l'únic que afecta aquest sector ja que històricament ve condicionat per una sèrie de característiques que plantegen dificultats" El negoci de l'aigua a Catalunya -sense incloure les grans empreses de distribució- està constituït per empreses de mida petita amb facturació entre 2 i 3 milions d'euros i escassa innovació tecnològica i baix nivell d'internacionalització. És un sector madur on el marge de negoci és relativament escàs en relació als marges d'altres negocis. El sector està atomitzat i no ha agafat massa crítica per créixer.
Josep Hurtado ha apuntat que, de cara a la internacionalització, el negoci municipal representa el 75% del mercat del tractament de l'aigua a nivell mundial. Els països de l'OCDE són els principals mercats però són poc dinàmics. En canvi els països emergents tenen un ritme de creixement important, tot i que no hi ha garanties d'èxit per les dificultats d'implantació en aquests mercats que passa per establir una aliança amb un soci local. Hurtado ha dit que "Catalunya pot aportar molt en el context global especialment en el vessant de coneixement"
La gestió de residus industrials
Jorge Torrens, president de l'Associació Catalana d'Instal·lacions de Tractament de Residus industrials (ACITRE) ha explicat la situació d'aquest sector tan important en un país de forta base industrial com Catalunya. La facturació agregada de les empreses que hi estan vinculades és de 200 milions d'euros i hi treballen 1000 persones de forma directa i 3000 de forma indirecta. Les empreses agrupades a ACITRE tracten el 95% dels residus industrials, un 10% dels quals són perillosos.
Torrens ha dit que "Catalunya ha estat un cas d'èxit pel que fa a la gestió dels residus perquè ha tingut una legislació avançada i l'aplicació d'instruments per controlar l'aplicació de la llei. Però ha subratllat que "actualment hi ha motius per a la preocupació". S'ha referit concretament al fet que "cada cop més residus produïts a Catalunya cada cop surten cap altres comunitats precisament perquè la legislació és més laxa i el cost és més baix". Jorge Torrens ha explicat que d'aquesta deslocalització se'n deriva "el problema de la competència deslleial de les empreses de fora de Catalunya". I ha apuntat que el marc juridico-polític no ha de permetre l'ecodumping. "una sentència del Tribunal de Luxemburg va dir que no es poden portar els residus a un altre lloc on els estàndards de tractament siguin més baixos. Si van a un altre indret han de rebre el mateix tractament que haurien tingut en el país d'origen"
En aquest sentit el president d'ACITRE ha demanat l'harmonització dels criteris de tractament de residus a les diferents comunitats autònomes.
Torrens ha indicat que una gran oportunitat de futur és "l'increment del tractament dels residus industrials sense traslladar-los" (autosuficiència), així com també la valorització enfront de l'eliminació. Els principals reptes són seguir generant treball alhora que es desenvolupa més know how.
La consultoria en retrocés
Jorge Vicente representant de l'Associació de consultories catalanes de medi ambient (ACECMA) ha explicat com el context mundial de crisi energètica i econòmica afecta les empreses. D'una banda, "cada vegada més els temes de medi ambient estan ja a les agendes de les grans companyies i hi ha moltes empreses que entenen la seva actuació en benefici del medi ambient com un avantatge estratègic". Però, per altra banda, Jorge Vicente ha dit que "amb la crisi hem retrocedit respecte al que s'havia guanyat els darrers anys".
Tanmateix, la ciutadania no ha disminuït ni la seva consciència ni el seu criteri, més aviat al contrari. El president d'ACECMA ha citat estudis d'opinió recents segons els quals, un 39% dels consumidors no comprarien una marca que es relacionés pràctiques no sostenibles i un 80% dels consumidors desconfia de la publicitat ambiental de les empreses.
En aquest context en què les empreses necessiten orientació, consultoria, segons Vicente, "aporta el valor humà però és una font d'ocupació en retrocés en el nostre país amb la crisi i hi ha el perill que si el sector es debilita vinguin de fora a fer-nos la feina".
La interacció entre els agents
Ha tancat l'acte la intervenció Ramon Sans, professor enginyer químic i professor de La Universitat Politènica de Catalunya (UPC). Sans ha descrit la necessitat d'incrementar les interaccions que es donen entre els agents que participen en cadascun dels processos associats a la generació i tractaments de residus. Ha citat el nombre creixent de publicacions a universitats i centres de recerca en el nostre país com un factor positiu però encara insuficient: "generem molt coneixement però ens falla la transmissió d'aquest coneixement perquè tingui la repercussió desitjada en tots els àmbits". Com a exemple positiu d'interacció en el cas concret de l'àmbit de reutilització, ha citat la col·laboració entre l'UPC i el Consorci de gestió de residus municipals del Vallès Occidental.
Per a més informació sobre la situació del sector ambiental es pot consultar la publicació: Estudi del sector econòmic del medi ambient a Catalunya l'any 2010.
