La història clínica ambiental, clau per entendre el càncer infantil

Una de les preguntes més recurrents de les famílies amb un infant amb càncer és per què ha passat això, si s'hagués pogut evitar i si pot passar també als germans. Si bé una gran part dels càncers té una base genètica, en uns altres casos el detonant és d'origen ambiental, i per poder determinar les causes i poder donar pautes de prevenció, cal elaborar un mapa d'incidència oncològica.

És el que han fet de manera pionera a l'estat espanyol des de la unitat de salut mediambiental pediàtrica de l'hospital Virgen de la Arrixaca de Múrcia i la Universitat Politècnica de Cartagena amb el projecte Macapemur. Cal subratllar que el El doctor Juan Antonio Ortega, codirector del projecte, ens ha explicat que el que s'ha fet és la història clínica ambiental de cada menor de 15 anys diagnosticat amb càncer a la regió de Múrcia. És a dir, s'han analitzat les característiques del domicili durant l'embaràs de la mare, durant els primers anys de vida i en el moment del diagnòstic de cada infant. I també de l'escola o dels hàbits dels pares. En definitiva, una radiografia completa dels possibles agents cancerígens a què hagi pogut estar exposat el pacient infantil.

Es tenen en compte factors com la contaminació atmosfèrica, la qualitat de l'aire interior de l'habitatge, la presència de tabac en l'entorn del menor, l'ús de llenya com a combustible (que encara és habitual a zones rurals), la història radiològica durant l'embaràs de la mare (amb proves massa freqüents, en opinió del doctor Ortega), o l'exposició a productes químics com ara pintures o coles (bé per la feina dels pares, bé per activitats d'oci com la maquetació o la restauració de mobles). I també l'existència de camps electromagnètics, tant de radiofreqüència com d'electricitat: les línies d'alta tensió, la catenària d'un tren o un transformador dins o a prop de l'edifici on creix l'infant.

"Vivim en una societat en risc", diu el doctor Ortega. "Hem millorat molt la qualitat de vida amb totes aquestes coses, però cal prendre mesures de control". El mapa, realitzat a partir d'un estudi exhaustiu de cada pacient, permet veure si hi ha molts casos en una mateixa zona i poder acotar les causes. Ja s'havien fet estudis semblants amb adults, però els resultats no són aplicables a aquests casos perquè "els nens i les nenes no són adults petits, el càncer pediàtric es distribueix d'una altra manera". I és que les fases inicials de la vida són especialment vulnerables als cancerígens, amb un risc deu vegades més gran que l'esperat en adults durant els dos primers anys de vida, i tres vegades més gran entre els 3 i els 15 anys.

Una de les conclusions del projecte és que en el món actual no cal sortir al carrer per estar exposat a agents cangerígens, i el cas del fum del tabac és un dels més evidents. El mapa trenca també amb la idea de què els espais rurals són més "sans", perquè també hi ha presència de contaminants perillosos, com ara l'utilització de llenya per cuinar de manera habitual o productes químics agrícoles.

"Tots els nens i nenes haurien de tenir dret, a més del diagnòstic i el millor tractament, a una història clínica ambiental que permetés millorar la qualitat de vida, identificar i corregir els factors que hagin pogut causar la malaltia", afirma el doctor. Perquè més enllà de les estadístiques, l'elaboració d'aquest mapa busca poder traduir els resultats en recomanacions per a les famílies cas per cas, com ara eliminar el tabac o altres productes, o aconsellar que l'infant que dormia justament a sobre d'un transformador instal·lat a les plantes baixes de l'edifici canviï d'habitació. Minimitzar els riscos és molt important, sobretot per evitar recaigudes en la malaltia.

En aquesta primera fase s'ha analitzat la història clínica ambiental de 380 menors de zero a catorze anys diagnosticats entre 1998 i 2009. Ara s'estudiarà amb més detall cada tipus de càncer i l'objectiu final és poder relacionar la incidència de la malaltia segons els tipus tumorals i els factors de risc de cada cas: contaminació atmosfèrica, camps electromagnètics, activitat industrial, etc.

El doctor Ortega està convençut que en uns anys el mapa d'incidència oncològica pediàtrica es farà també en la resta de comunitats autònomes, perquè cal donar resposta a les preguntes de les famílies i de la societat en general. "La medicina ambiental és encara una especialitat minoritària, però serà el repte més important de la pròxima dècada", conclou Ortega.  

Cal subratllar que aquest tipus de projectes estan enmarcats en el Pediatric Environmental Heatlh Speciality Unit (PEHSU Murcia-València). Aquestes PEHSUs són unitats clíniques que han estat pioneres a Espanya en assistència i investigació dels riscos ambientals en la infància.