Formar persones que lluitin contra la pèrdua de biodiversitat. Aquesta és la idea matriu de la iniciativa ‘Any Mundial per la Diversitat Biològica', que durant tot el 2010 va involucrar diferents entitats, i que evidentment està lligada a la celebració de l'Any Internacional homòleg que va promoure Nacions Unides.
Els resultats de la iniciativa que inclou diferents projectes i ha comptat amb la col·laboració de Fundació Biodiversitat i Obra Social Caja Madrid han estat presentats aquest 28 de juny al Centre de Recuperació d'Animals Marins de la Fundació CRAM al Prat de Llobregat.
Dintre del projecte, la organització Mediterrània-CIE s'ha centrat en la construcció d'una bassa per a amfibis al municipi tarragoní de Vilabella, a fi de contrarestar els efectes que la desaparició d'aquestes plataformes causa entre aquestes espècies. Després de la seva posada en funcionament el passat mes de març, almenys tres espècies d'amfibis han anat utilitzant la bassa i les postes s'han anat succeint fins al dia d'avui. Aquestes són el gripau corredor en un 70%, el gripau comú en un 20% i la granota comuna en un 10%, també hi ha altres espècies com la reineta, tot i que encara no hi ha constància de la seva reproducció.
A la recerca de les xarxes fantasma (Fundació CRAM)
La Fundació CRAM per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins, ha dut a terme un projecte de detecció, identificació i estudi de xarxes de pesca abandonades en els fons marins per valorar la seva integració en el medi i la possible pressió que estan exercint sobre ell.
L'equip de conservació de la Fundació, en col·laboració amb els pescadors, va localitzar un total de 6 xarxes enfonsades en diferents punts de la costa catalana. Els tècnics de CRAM, i el voluntariat format per al projecte, un cop avaluades les dades específiques de cada xarxa -amb 18 immersions exploratòries- van determinar que l'opció menys perjudicial per al medi marí era no reflotar-les.
Es va poder comprovar que en totes elles hi havia comunitats marines d'interès i que les xarxes en qüestió tenien una mobilitat molt reduïda, tot i que es va impedir que poguessin navegar a la deriva causant danys en l'ecosistema.
En aquest sentit, cal assenyalar que en moltes ocasions les xarxes fantasma poden arribar a suposar una greu amenaça per a la biodiversitat, també per morts de la fauna marina per atrapaments i és molt important fer un seguiment adequat d'aquesta problemàtica i proposar mesures per reduir l'impacte en espècies marines i els seus hàbitats.
Voluntaris per inventariar especies amenaçades (SEBICOP) i netejar el litoral (Aula del Mar)
La SEBICOP (Societat Espanyola de Biologia de la Conservació de Plantes) i la Comissió de Flora del Comitè Espanyol de la UICN estan desenvolupant una campanya de formació de voluntaris per al seguiment de les poblacions de la flora espanyola protegida amb cursos formatius i mostrejos de flora protegida. Gràcies a aquestes accions s'està creant una xarxa de voluntaris capaços de recollir i aportar dades de qualitat sobe les espècies vegetals amenaçades a Espanya.
A més, uns 300 voluntaris han col.laborat en les accions de neteja i recuperació del litoral mijeño que ha desenvolupat l'Aula del Mar de Màlaga a la platja del Chaparral. Així, s'ha treballat en la recuperació de l'estat natural i original de la platja, facilitant la reintroducció de fauna pròpia d'aquesta. Gràcies a aquesta tasca, estan tornant a la zona espècies allà desaparegudes, com és el cas del corriol camanegre, la sargantana cua-roja, el lludrió comú, o plantes com el lliri marina, el Alelí de mar o la Linaria pedunculada.
'Acompanyant Leoncia i Deva als Picos de Europa' (FCQ)
També dins del projecte de l'Any Mundial per la Diversitat Biològica, Obra Social Caja Madrid ha col·laborat amb la Fundación per la Conservación del Quebrantahuesos FCQ en el seu projecte de reintroducció del trencalòs a Picos de Europa.
FCQ va dur a terme un camp de voluntariat per al seguiment de la fase post solta de dos exemplars de trencalòs a Picos de Europa. Mitjançant el mateix es comprovar que 'Leoncia i Deva' com s'ha anomenat als exemplars evolucionen faorablemente. Gràcies al aportació suplementària d'aliment realitzat per FCQ i ramaders de la zona les aus han estat assentades al voltant de la zona de solta, tenint menjar suficient per mantenir un bon estat fisiològic en una de les fases claus de la reintroducció.
Cal subratllar que el Comitè Espanyol de la UICN ha dut a terme la gestió del projecte en l'aspecte tècnic i de comunicació. Per això, va contactar amb les organitzacions clau per abordar les diverses problemàtiques que fa front el projecte. Entre les accions de comunicació realitzades hi ha la creació d'un apartat web amb la informació del projecte: http://www.uicn.es/oldsite/content/view/188/87/lang,spanish/
A l'acte de presentació han assistit Inés López, coordinadora del Comitè Espanyol de la UICN, Sergi Capell, representant d'Obra Social Caja Madrid, Eva Amarilla, representant de la Fundació Biodiversitat, i Ferran Alegre, president de la Fundació CRAM per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Foto: FCQ | 47.34 KB |
