Troben al Parc Natural de la Serra de Montsant diversos exemplars, mascle i femella, de la somereta de Montsant. El Departament d'Agricultura considera aquesta troballa una fita històrica per al patrimoni natural del país i per a la conservació de la biodiversitat del Parc Natural, ja que des de 1899 -quan es va fer la seva descripció taxonòmica- no s'havia pogut fotografiar ni gravar.
El 1897, l'entomòleg català Longeli Navàs va poder capturar dos exemplars de somereta de Montsant que van servir per descobrir i descriure l'espècie i que van ser dipositats a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Va ser més de 100 anys després d'aquesta descoberta quan el 2006 es van inventariar en un atles tots els ortòpters de Catalunya. En aquest atles, amb unes 170 espècies pròpies de Catalunya, hi figurava la somereta de Montsant, com una de les més desconegudes i que no s'havien pogut fotografiar mai. I, de fet, en el recent catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya, la somereta del Montsant ha estat inclosa a la categoria de en perill d'extinció per estar ja extingida o en vies de desaparèixer.
L'espècie es va considerar extingida fins que l'any 2000 l'especialista d'aquest grup d'insectes Joan Barat, va comunicar la presència d'una única femella de somereta de Montsant a la zona de la Morera. Així, es va reiniciar la seva recerca fins ara en què s'han pogut censar dos mascles i dues femelles trobats al medi natural.
Aquesta somereta és un ortòpter endèmic de la muntanya de Montsant, que es troba en una àrea de distribució singularment restringida, possiblement aïllada pels seus parents propers i limitada pels canvis del paisatge. És l’últim ortòpter que es coneix a Catalunya que faltava trobar per part de tècnics de la Generalitat i aquesta cita confirma definitivament la seva presència 110 anys després del seu descobriment.
Davant del que suposa aquesta troballa, el Departament d'Agricultura ja ha posat en marxa el pla de gestió per a la conservació d’aquesta espècie. Concretament, s’ha construït una gàbia de cria i s’estan elaborant protocols de censos i anàlisis de les dades de camp per tal de conèixer-ne millor la biologia i el comportament, i establir així el protocol de gestió adient d’aquesta espècie tan desconeguda.
