La necessitat de l'estalvi energètic ha estat el tema central de la jornada Ecoviure Energy Conference que s'ha celebrat a Manresa en el marc de la Fira Ecoviure. El tema s'ha enfocat des de tres grans perspectives. La primera ha estat la consecució de l'eficiència en els municipis a través de les empreses de serveis energètics (ESE). La segona ha portat una anàlisi sobre la incidència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en un ús més eficient de l'energia. La darrera perspectiva ha servit per entendre perquè cal fer un pas més enllà de l'eficiència i assumir la suficiència com a estratègia.
Oportunitats per a tothom
Rosa Paradell, representant de SECE empresa adjudicatària de la primera Empresa de Serveis Energètics (ESE) d'enllumenat públic de Catalunya al municipi de Martorelles, ha subratllat alguns dels aspectes clau d'aquests serveis com: la facilitat que suposa per a un municipi tenir un gestor integral i per tant un sol interlocutor en aquest àmbit; i el fet que l'empresa obté el seu benefici de l'estalvi que es capaç d'aconseguir.
Paradell ha recordat la importància que té per a una ESE la realització d'auditories prèvies, per veure d'on es parteix; i de fer un "manteniment i monitorització permanents", per comprovar que s'està avançant. També ha subratllat que "no hi ha un model extensible a tot arreu sinó solucions cas per cas". Des del punt de vista de les ESE és molt important trobar "municipis que tinguin un finançament ben estructurat" i acordar una "fórmula de revisió de preus" degut al "canvi constant del preu de l'energia". Per la seva banda, Joan Lluís Carreras Cots, director del Grup Soler Energia, ha descrit els acords entre l'administració i les ESE com "una relació de guanys per a tothom".
Fran de Sarraga, cap de la Secció de Suport a la Gestió Energètica Local de la Diputació de Barcelona, ha posat en relleu el paper determinant de les administracions en impulsar els projectes de serveis energètics a través de plans específics de suport i ajudes. Sarraga ha dit que, malgrat l'actual escenari de no endeutament, "hi ha mecanismes com el projecte ELENA/ERDIBA, que permeten emprendre les accions necessàries en aquest camp".
La filosofia de suport als municipis per part de la Diputació s'expressa en un triple vessant: financer, tècnic i jurídic. Aquest suport ajuda a acostar-se als objectius establerts en el Pacte d'alcaldes i alcaldesses.
Oscar Sánchez, gestor de Projectes Estratègics de l'ICAEN ha coincidit amb l'apreciació de Sarraga respecte al rol de l'administració i ha explicat que s'impulsarà la contractació de serveis energètics en els edificis de la Generalitat.
Exemples significatius
Blanca Martínez de Foix, cap de Unitat d'Innovació de la Nova Cultura de l'Aigua i l'Energia de la Diputació de Barcelona, ha destacat la fórmula del lloguer de teulades per a instal·lacions solars fotovoltaiques com un mecanisme més per executar els compromisos adquirits de reducció de gasos d'efecte hivernacle (GEH) amb l'adhesió al Pacte d'Alcaldes. Martínez de Foix ha dit que es tracta d'una "fórmula win win" per a empreses i administracions. Igualment, ha descrit el plec de condicions com el document on es poden establir amb exactitud els elements clau dels acords; i ha parlat del programa ELENA com a eina de suport a aquestes iniciatives.
De manera complementària a la intervenció de Blanca Martínez de Foix, Oriol Güell, coordinador Oficina Tècnica d'ICF Equipaments - integrada a la Direcció General de Patrimoni- ha explicat els progressos aconseguits en la instal·lació de plaques fotovoltaiques en les cobertes de centres educatius. Güell ha dit que a finals de 2011 el procés d'adjudicació a proveïdors entrarà en una fase molt avançada.
Josep Rafús, tinent d'Alcalde i regidor d'Urbanisme, Habitatge, Món Rural i Medi Ambient i Ramon Roquer, cap de l'Àrea d'Urbanisme, tots dos de l'Ajuntament de Vic, han exposat l'experiència d'una instal·lació d'una xarxa de calor amb biomassa. Actualment, aquest projecte, que ha de donar servei principalment a un complex escolar, es troba en fase de licitació. La construcció es farà durant la primera meitat del 2012. La gestió correrà a càrrec d'una ESE que, en fer-se càrrec de la instal·lació, contribuirà a la gestió forestal a escala local.
TIC i eficiència
Un instrument rellevant a favor de l'eficiència és la implantació de les TIC a la gestió urbana (Smart Cities) i a la de la xarxa elèctrica. Sobre aquesta darrera aplicació ha destacat l'aproximació de l'investigador i emprenedor Pep Salas. Salas ha explicat d'una banda el gran potencial de millora que suposen les smart grids en transport i distribució de l'electricitat, un potencial que és factible "per l'alt grau d'ineficiència actual i el gran cost que hi està associat".
Les smart grids -un cop implantades- permetran superar els desequilibris actuals entre potència i consum; encaixar la nova demanda que vindrà del vehicle elèctric; evitar les grans pèrdues de la xarxa; solucionar problemes de forma automàtica; possibilitar la telegestió; i difondre la consciència col·lectiva sobre el consum a través dels comptadors intel·ligents.
Pep Salas s'ha mostrat molt crític amb "la manca de voluntat de les grans elèctriques espanyoles per fer experiències pilot a Catalunya, a diferència del que passa en d'altres llocs, com ara Castelló, Màlaga o Alcalá de Henares". D'altra banda, ha denunciat el retard amb la implantació dels comptadors intel·ligents de forma efectiva respecte a altres països del nostre entorn.
Pel que fa a Smart Grids, s'han presentat les experiències empresarials de l'start up World Sensing, dedicada a gestionar espais d'aparcament, i de Webdom Labs, centrada en gestionar les fonts d'energies renovables i els consums d'aigua, gas i electricitat, a nivell industrial i domèstic. Per a provar els nous desenvolupaments en aquest camp, la ciutat de Barcelona ofereix l'espai públic, tal com ha exposat Anna Majó, directora de sectors estratègics i Innovació i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona. La ciutat ho fa a través del projecte Urban Lab.
Xavier Blanch, vocal de la Junta Directiva del Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) ha subratllat l'interès creixent del sector empresarial en les smart Cities. El CEEC agrupa un centenar d'entitats que ofereixen, promocionen o desenvolupen productes o serveis relacionats amb l'eficiència energètica.
Més enllà de l'eficiència: suficiència
L'enginyer industrial i soci d'ERF, Ivan Capdevila, ha tancat la jornada amb una detallada argumentació sobre la importància del concepte de suficiència en relació a l'ús de l'energia. Després de recordar a l'auditori l'origen de les diferents fonts energètiques, ha destacat dues dades importants per a Catalunya: l'ínfim pes que suposen les renovables en el consum d'energia primària (menys del 3%) i l'elevadíssima dependència de l'exterior de l'energia que consumim, fet que ha qualificat de ‘greu'.
Tot seguit, Capdevila ha repassat els esforços fets els darrers anys en la millora de l'eficiència que han portat a una disminució del 30% de les emissions per energia generada en el mix elèctric, una disminució que ha estat significativa "però no suficient". Certament amb l'extensió de l'energia eòlica i solar es pot avançar en aquesta línia però fins a cert punt, ja que aquestes fonts encara cediran protagonisme als combustibles fòssils durant uns anys, sense oblidar les dificultats intrínseques d'implantació en el territori per diverses raons (cas de l'eòlica a Catalunya).Davant aquest context, la suficiència, entesa com a contenció o limitació del consum, pot esdevenir una eina de primer ordre per assolir uns objectius raonables de sostenibilitat.
Aquesta suficiència, a diferència de l'eficiència, no es basa en elements tècnics, sinó primordialment en un canvi cultural de certa profunditat. Cal doncs seguir donant suport a l'eficiència i estendre mecanismes que funcionen -com les etiquetes de consum dels electrodomèstics- a tots els camps del consum i simultàniament, la cultura de la suficiència ha d'obrir-se pas "fins que esdevingui un valor en auge".
