Des de l'any 2007 la Diputació de Barcelona fa un seguiment periòdic de la comunitat de peixos del Parc Fluvial del Besòs, situat en els darrers 9 km del riu. Aquest treball el duu a terme mitjançant la col·laboració d'un equip de biòlegs del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona.
La tardor de 2011 es va fer la darrera avaluació de les poblacions de peixos de quatre trams del parc utilitzant com a mètode de captura la pesca elèctrica que permet la captura incruenta dels peixos per determinar la seva densitat, biomassa i estructura, i el seu posterior retorn al medi natural.
Els biòlegs van localitzar al llarg del parc set espècies de peixos: quatre espècies autòctones, dues d'introduïdes i una de traslocada. Les espècies autòctones són la bagra (Squalius cephalus), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), l'anguila (Anguilla anguilla) i la llisa llobarrera (Mugil cephalus); les espècies al·lòctones són la gambúsia (Gambusia holbrooki) i la carpa (Cyprinus carpio); i l'espècie traslocada (autòctona desplaçada per l'ésser humà) és el barb comú (Barbus graellsii). La distribució original d'aquest barb traslocat és a la conca de l'Ebre.
En termes generals, es va constatar un augment de l'abundància de peixos des de l'any 2007 en tot l'àmbit del parc. En aquest sentit, la bagra que és una espècie en regressió a tot Catalunya, aquest any 2011 va augmentar considerablement en tres de les quatre estacions de mostreig i també s'hi van observar poblacions ben estructurades, amb presència d'individus juvenils i adults.
Entre les espècies autòctones també destacava la permanència al riu del barb de muntanya, detectat des del mostreig del 2009 i que aquest any 2011 es va pescar a Santa Coloma de Gramenet. Una altra dada positiva, va ser la davallada de la densitat de gambúsies a tot el parc ja que és una espècie invasora indicadora d'ambients d'aigües lentes i degradats, per tant, que gairebé no se'n mostregessin és molt positiu per al riu.
