Barcelona opta a ser seu permanent l'organisme mundial de l'ONU per la gestió de l'aigua

Barcelona ha presentat la seva candidatura per acollir la seu permanent de GWOPA (Global Water Operators' Partnerships Alliance) un organisme creat pel Consell Assessor de la Secretaria General de les Nacions Unides per promoure la col·laboració entre actors claus a nivell mundial en la gestió dels recursos hídrics. L'Ajuntament, de la mà de la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat, proposa com a seu d'aquest organisme un dels pavellons modernistes del centre històric de l'Hospital de Sant Pau, de manera que la institució conviuria amb altres organismes importants en el camp científic i de recerca.

Barcelona competeix amb les candidatures de ciutats com Dubai, Amsterdam i Istanbul, en un procés on es farà pública la ciutat seleccionada al mes de juny.

Compromís del sector públic i privat de l'aigua
La candidatura de Barcelona, recolzada per tots els grups municipals al Consell Plenari, destaca per la idoneïtat de la ciutat per la seva trajectòria en la gestió pública de l'aigua, juntament amb les fortes inversions en R+D+I per a garantir i millorar l'eficiència i l'estalvi dels recursos hidrològics.

Les aspiracions de Barcelona compten amb el suport del Govern de l'Estat, a través del Ministeri d'Exteriors, que aporta 1 milió d'euros; de les conselleries de Territori i Sostenibilitat i també d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, i del mateix recinte històric de Sant Pau.

En el marc privat, la ciutat també disposa d'empreses i grups de recerca especialitzats que han impulsat projectes internacionals i que donen suport exprés a la candidatura de Barcelona, com FCC, Agbar, Comsa Emte i Fòrum Ambiental, que a més han compromès una aportació de 100.000 euros si l'oficina s'ubica a Barcelona.

Diferents entitats i organismes han mostrat també el seu suport a la candidatura de Barcelona, com el Canal de Isabel II, CIDEU, la Universitat de Barcelona, l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, la Red Mediterránea de Organismos de Cuenca (REMOC), CLABSA, el Col·legi Ambientòlegs de Catalunya, i el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ponts; la Asociación Española de Abastecimiento de Agua y Saneamiento i la Asociación Internacional de Hidrogeólogos Grupo Español, entre altres.

GWOPA, institució de referència de les polítiques de l'aigua
El GWOPA va començar a gestar-se al març del 2006 amb una recomanació sobre l'aigua i el seu sanejament que el Consell Assessor de la Secretaria General de les Nacions Unides (UNSGAB) va donar durant l'impuls del Pla d'Acció d'Hashimoto. Un dels objectius del consell va ser promoure associacions d'operadors d'aigua entre empreses de serveis públics per intercanviar coneixements i experiències sobre la gestió de l'aigua, per assolir les fites internacionals d'estalvi d'aigua establertes als Objectius del Mil·lenni. UN-HABITAT va liderar al 2007 la creació del GWOPA, i va establir la seu al mateix lloc que la seva, a Nairobi (Kenya). Ara, per ajudar l'aliança a forjar-se una identitat pròpia i guanyar autonomia i força s'ha decidit separar-la de la seva organització creadora i obrir l'opció a les ciutats dels estats membres a acollir-ne la seu.

Barcelona, pionera en les polítiques de gestió de l'aigua
Els barcelonins i barcelonines tenen un consum per habitant i dia dels més baixos d'Europa, 109'52 litres/habitant/dia, just per sobre del mínim higiènic establert per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que són 100 litres/habitant/dia. Aquest nivell de consum demostra una elevada consciència respecte del consum d'aigua, comparat amb altres ciutats del món.

A més, l'Ajuntament ha volgut destacar que continua apostant per l'aprofitament dels recursos hídrics per assolir un ús ecològic de l'aigua i alhora contenir la despesa pública. En aquest sentit, cal destacar que del consum total d'aigua dels serveis municipals al 2011, que van necessitar 6'20 milions de m³, més d'un milió són aigües freàtiques, més del 16%. Barcelona ha treballat per comptar amb una xarxa per a l'aprofitament de l'aigua freàtica -l'existent al subsòl en rieres, rierols, etc.- per a l'ús en fonts ornamentals i per al reg de carrers i els parcs i jardins de la ciutat - en els últims 12 anys el consum d'aigua freàtica en els serveis municipals s'ha triplicat, superant el milió de m³ anuals fins arribar al 1.033.292 m³ al 2011. A més, actualment el 100% de les fonts de Barcelona estan dotades de sistemes de recirculació de l'aigua, les 83 fonts ornamentals de la ciutat amb majors consums ja s'abasteixen amb aigua freàtica, i s'ha impermeabilitzat 177 fonts per garantir la seva estanqueïtat i evitar pèrdues.