Sostenible.cat
No són obligatoris, però suposen una millora substancial. Els plans locals de prevenció de residus poden ser la clau per assolir i millorar els objectius marcats per la normativa marc europea i la llei espanyola, tal i com es va explicar en la 10a Jornada de prevenció de residus, organitzada per l'Agència de Residus de Catalunya durant la Setmana Europea sobre aquest tema.
L'abans i el després de l'any 2013
Quan acabi l'any 2013 tot el territori espanyol haurà de comptar amb un pla de prevenció de residus. Així ho marca la llei estatal, que podrà afegir a més algunes mesures bàsiques d'obligat compliment. Però el desenvolupament normatiu correspon, sobretot, a les comunitats autònomes. És a dir, en bona part dels casos, serà l'administració autonòmica la que dirà què i com s'ha de fer, sempre amb l'objectiu marcat des d'Europa: reduir un 10% la quantitat de residus l'any 2020 respecte dels recollits l'any 2010. Així ho va explicar María José Delgado, subdirectora general de residus del Ministeri d'agricultura, alimentació i medi ambient del govern espanyol.
Però més enllà dels mínims exigits per la llei, els plans locals i les ordenances municipals són els que realment poden aconseguir resultats importants, perquè tenen un coneixement molt més acurat dels hàbits de la ciutadania i poden, per tant, crear i/o implementar mesures efectives i realistes. I això ho poden fer amb la creació d'un pla local de prevenció, o incloent-hi aquestes mesures en plans més generals de gestió de residus.
Metodologia i càlcul: per on començar i cap on anar
Més enllà de la voluntat política, la dificultat més gran que es troben els municipis és saber quines mesures aplicar i com estimar el potencial de cadascuna d'elles, quin serà el reu resultat. Per a això, tal i com va explicar el cap del departament de prevenció de l'Agència de Residus de Catalunya, Alfred Vara, s'està enllestint una 'calculadora de prevenció', que juntament amb la guia metodològica ja publicada facilitaran la concreció dels plans locals de prevenció.
La calculadora, que ja està ben avançada i es preveu que estarà en total funcionament la pròxima primavera, permet incorporar les dades base de cada municipi i el perfil de la bossa tipus, tot incorporant les diferents fraccions i fins i tot subfraccions de residus (llaunes o briks dins el més genèric 'envasos', posem per cas). Això permet aplicar mesures més acurades, bé de les que ja s'han provat a altres indrets, bé de nova creació. L'aplicatiu es complementa amb més de 300 fitxes d'experiències de diversos indrets europeus.
L'exemple de Vic
Vic és un dels 24 municipis de Catalunya que ja compta amb un pla local de prevenció de residus. En paraules del regidor d'urbanisme i medi ambient, Josep Rafús, en bona part el que s'ha fet és "agrupar totes les mesures que s'havien implementat els últims anys, com el repartiment de bosses reutilitzables per anar al mercat o per portar l'esmorzar a l'escola, en un pla més general i ambiciós". El pla es va aprovar, de manera unànime, el març de 2011.
Jordi Boadas, tècnic de medi ambient de l'ajuntament de Vic, va explicar-ne els detalls: el pla contempla un total de 42 actuacions, de les quals ja hi ha en marxa més d'un terç, des del foment del compostatge de particulars i escoles, a visites guiades a l'abocador i la planta de triatge. Hi destaca, per exemple, la promoció entre els supermercats i majoristes de la ciutat perquè donin al banc dels aliments els productes que estan a punt de caducar: només en els 4 primers mesos van recollir 34 tones de menjar. O la recollida de voluminosos a la via pública, de la qual Cáritas tria els objectes que encara es poden fer servir o reparar, bé per a què els aprofiten persones que els necessiten, bé per a vendre'ls de 2a mà. Un dels reptes serà aconseguir reduir els residus en els grans festivals de la ciutat, com el medieval o el de música viva, que porten 150.000 persones de cop durant uns dies.
El pla va prendre com a referència els 1,6 kg/habitant de l'any 2006, i es va marcar com a objectiu baixar un 15% per a l'any 2015, fins a 1,36 kg. Però la suma del canvi d'hàbits de la població, les noves mesures i, sobretot, la crisi econòmica, ha fet que l'any 2011 la xifra hagi estat d'1,24 kg/hab. Ara volen seguir treballant per reduir-la encara més.
A la Xarxa la prevenció comença a l'hora de comprar
"La prevenció comença amb la compra sostenible", segons Gonçal Luna, tècnic de comunicació ambiental de la Diputació de Barcelona, qui va destacar que aquesta és una de les apostes de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. En aquest sentit, s'està organitzant la manera de què els ajuntaments més experts en el tema ofereixin assessorament als que ara volen iniciar-se en la compra sostenible. I va destacar que en molts casos han aconseguit implicar no només els responsables de medi ambient dels ajuntaments, sinó els de compres, per tal que els criteris siguin realment efectius.
Per altra banda, des de la Xarxa s'ha detectat que als municipis mitjans i petits els hi resulta més complicat crear el seu propi pla de prevenció de residus, i una solució pot ser fer-lo de manera conjunta entre diverses entitats locals.
Irlanda, la prevenció sector per sector
Odille Le Bolloch, Project Manager de la Local Authority Prevention Network d'Irlanda, ha explicat a la jornada la manera que tenen allà per treballar la prevenció: la clau és anar sector per sector, amb idees concretes per a comerços, indústria, hospitals i centres de salut, festivals multitudinaris o ens municipals.
Segons Le Bolloch, el paper dels municipis és fonamental, perquè aporten l'experiència acumulada durant els anys en què s'ha promocionat la recollida selectiva i coneixen més a fons les necessitats i complicacions de cada comunitat. Des de l'entitat estatal han donat suport tècnic, finançament i formació específica als tècnics municipals, tot remarcant a més que aquestes mesures són una font de publicitat positiva: la reducció de la brossa sempre és una bona notícia.
I així han aconseguit aplicar mesures de prevenció des de les universitats a una cadena de pizzeries, un aeroport o un estadi de futbol. Es poden trobar totes les iniciatives aquí.
El residu zero, un pas més enllà
La major part de les mesures contemplades aconseguiran reduir un petit percentantge dels residus que es generen. Marcè Girona, en nom del Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, va remarcar que el que cal és un canvi de paradigma més global, que comenci en la planificació de la producció i la política industrial, amb l'objectiu d'arribar a un 70% de la recuperació de residus l'any 2020 i l'abandonament definitu de la incineració. El Fòrum està constituït per entitats ecologistes, ajuntaments, universitats, empreses i entitats socials.
Una de les mesures que creuen més efectives seria el sistema de devolució i retorn, per tal d'afavorir els envasos reciclables sobre els d'un sol ús.