L'agricultura ecològica arrela a Sitges. Pageses sitgetanes ja han recollit la primera collita de tomàquets, carbassons, pebrots, cogombres o albergínies que s'han cultivat seguint mètodes totalment ecològics, en una parcel·la que limita Vilanova amb Cubelles. Vinyet Marcet, una de les participants d'aquesta associació que impulsa una agricultura ecològica i respectuosa amb el medi ambient, explica que "a Sitges hi ha un gran interès pels productes ecològics. Ja hem muntat un grup de consum que creiem que poc a poc es pot anar fent més gran, o bé fer-ne més d'un". A hores d'ara, però, Marcet i els seus companys encara estan calculant quina producció pot donar la terra de la qual disposen: "No teníem unes expectatives concretes, però estem força contents de com ens van les coses", comenta Marcet, que afegeix que "a partir de l'experiència d'aquesta vegada, haurem de millorar la pròxima temporada i calcular més exactament què podem oferir i en quins moments".
Precisament, un cop coneguin millor quines produccions poden oferir, hauran de lligar les vendes, que és un altre dels punts clau del projecte. A hores d'ara, dos restaurants sitgetans que aposten decididament per Slow Food i el Kilòmetre 0 ja compren productes a aquesta associació agroecològica. A nivell particular, consumeix aquesta horta el grup de 15 persones que formen una unitat de consum a Sitges. La mateixa Vinyet Marcet els ofereix dos dies a la setmana per fer les comandes i dos dies per recollir-les. Marcet explica que "hi ha gent que vol entrar al grup, però els hem hagut de dir que de moment no és possible, perquè no volem quedar malament amb ningú i preferim anar a poc a poc i saber més concretament què podem oferir en cada moment".
L'associació agroecològica de la qual forma part Vinyet Marcet es va formar arran d'uns cursos específics impulsats des del Consell Comarcal i l'organisme comarcal Node Garraf. A partir d'aquí, aquesta iniciativa va ser "Idea Guanyadora" del fòrum Haiku i el febrer passat van tenir l'ocasió de posar-se d'acord amb un pagès jubilat de Cubelles per disposar d'unes terres on aplicar-hi els seus coneixements. L'hivern i la primavera han estat generosos amb aquests camps i les plantes i els arbres gairebé no han patit cap problema que els fes davallar molt la producció. Ben al contrari, ja que la terra ha donat tanta quantitat que en alguns casos s'han posat en contacte amb Càritas per regalar carbassons o altres fruits de temporada dels quals n'han tingut excedents.
A Vilanova i la Geltrú, els productes agroecològics cultivats per Vinyet Marcet i els seus companys ja es poden comprar a la botiga La Garrofa, que té una parada al Mercadal de Mar, cada divendres al matí.
Al redós del perfum d'alfàbregues i mentes, que tenen una gran sortida a l'estiu entre els compradors, Vinyet Marcet i els seus companys ja planegen el futur: "Després d'aquestes primeres collites hem d'avaluar quanta gent pot viure de les terres que treballem ara, quanta en podria viure si ampliem terres, quines feines o càrrecs ha de fer cadascú... en definitiva, haurem de fer un pla empresarial de negoci per funcionar millor". Per ara, però, la il·lusió i l'entusiasme de començar a veure els fruits de la feina de l'hivern i la primavera es barregen amb bones notícies que els fan pensar en un futur positiu: "S'està engegant el projecte del banc de terres a nivell comarcal, per poder treballar parcel·les que estan en desús", explica Vinyet Marcet.
La bona feina que ja han fet des de la seva associació ja ha corregut i ja han tingut ofertes de veïns de la zona que treballen actualment per ampliar els seus mètodes de treball a camps contigus. Per Marcet, "un dels objectius de futur seria fer una gran xarxa entre productors, per expandir el producte ecològic i que si un dia tu no tens un producte, però en té el del costat, tu li puguis oferir al consumidor perquè estem en xarxa i un dia podria passar a la inversa".
L'optimisme actual, però, no deixa de fer tocar de peus a terra. Al costat dels fruits de l'estiu, ja preparen els planters de cols, coliflors o espigalls, creats a partir dels propis recursos o provinents de llavors ecològiques. Cal continuar un cercle ajustat a les temporades, però que no permet distreure's gaire. La feina al camp no s'atura.
