El programa de Gestió Alimentària de Reus, que va ser escollit l'any passat per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) com a projecte pilot per veure la seva aplicabilitat en altres territoris, ha superat amb escreix les expectatives pel que fa a l'impacte ambiental i el malbaratament alimentari. Al llarg del primer any de funcionament del programa s'ha recuperat el 79% de les 173,71 tones d'aliments recollides, convertint-se en residu només el 21% restant. Una gestió alimentària responsable que ha permès repartir 137,43 tones d'aliments no comercialitzables però aptes per al consum a unes 3.600 persones amb pocs recursos econòmics.
D'aquesta manera, a més de l'evident benefici social de la iniciativa, s'ha produït també una prevenció del malbaratament alimentari dels circuits de recollida comercial, un dels objectius prioritaris del nou Pla de Residus 2013-2020 que està elaborant l'ARC. Segons el director de l'ARC, Josep Maria Tost, els residus evitats representen un 44,2% dels residus comercials reduïts. Per tant, l'impacte en la prevenció ha estat molt significatiu.
Al llarg del primer any de funcionament, s'han reunit un total de 18 punts de recollida dels establiments Simply, Carrefour, Bon Preu, Mercat del Camp, Consum, Suma, Fleca Can Vicenç, Caprabo, Komkal, Crusvi, Lidl i Banc d'Aliments. A més, s'hi ha afegit un productor primari, Germans Crussells, que ha donat restes de producció no comercialitzables per qüestions estètiques o de mida.
Segons dades de l'estudi "Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya", de la Universitat Autònoma de Barcelona, corresponents a l'any 2010, cada català malbarata prop de 35 kg de menjar a l'any, 96 grams diàriament. El 6,3% del total de residus municipals de Catalunya són aliments que es llencen. Per tant, un ús eficient dels aliments podria reduir un 6,3% la quantitat de residus municipals.
