Les primeres estimes fetes sobre el terreny indiquen que la quantitat de llavors que poden arribar al terra després de l'incendi està entre 250.000 i 400.000 pinyons per hectàrea, fins i tot en zones amb baixa densitat de pins força joves.
Tot just 48 hores després que l'incendi d'Òdena es donés per controlat, investigadors del CREAF en col·laboració amb l'Oficina Técnica de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona (OTPMIF), han començat a avaluar el potencial de regeneració de la zona cremada.
La prioritat és conèixer quines possibilitats de recuperació té el bosc, una pineda de pi blanc (Pinus halepensis) que ja havia patit l'incendi de 1986 i es trobava en fase de regeneració. Una part important d'aquesta zona havia estat aclarida recentment per l'OTPMIF per millorar l'estructura i el creixement del bosc, i això pot haver contribuït al control de l'incendi (veure vídeo). Aquestes aclarides havien deixat uns 1.000 pins per hectàrea, amb una producció mitjana de 9 pinyes per arbre.
Amb aquestes dades, els investigadors estimen que la disponibilitat de pinyons per cobrir l'àrea afectada pot arribar fins als 400.000 pinyons per hectàrea. "Si les condicions meteorològiques dels propers mesos són favorables per a la germinació i el creixement dels nous pins - explica Josep Maria Espelta, investigador del CREAF -, aquestes quantitats poden assegurar una bona regeneració de les pinedes afectades."
Els pinyons són la única esperança per a la recuperació
Una part de les pinyes que produeix el pi blanc no s'obren quan assoleixen la maduresa, i normalment es mantenen tancades durant anys (fins a 30!) amb els pinyons viables, esperant l'arribada d'un incendi o un episodi de sequera extrema. Quan arriba la pertorbació, les pinyes s'obren i alliberen grans quantitats de pinyons en un espai on s'ha reduït molt la competència d'altres plantes.
"És una bona estratègia per assegurar-se la descendència en cas de catàstrofe -informa Espelta -. De fet, quan els arbres són molt joves i encara no han pogut fer gaires pinyes, mantenen quasi totes les pinyes tancades per formar aquest banc de llavors ."
En aquest vídeo els investigadors del CREAF Guillem Bagaria, Marina Palmero i Josep Maria Espelta mostren la zona que també es va cremar el 1986, amb imatges d'abans i després del recent incendi d'Òdena. Abans de l'incendi, els investigadors estaven avaluant l'estat del bosc en regeneració en parcel·les aclarides per l'OTPMIF, on es pot veure que la densitat d'arbres és força baixa i que hi ha poca continuïtat vertical de la vegetació (el sotabosc no està a tocar de les capçades) i entre capçades (les capçades no es toquen entre elles). Després del foc, les capçades cremades mantenen encara forces branques fines i forces pinyes, la qual cosa indica que molts pinyons poden haver sobreviscut protegits a dins d'elles.
Fonts de les imatges:
Fotografia 1: Investigadors del CREAF recollint pinyes per avaluar el potencial de regenració de la zona cremada. Foto: Marina Palmero (CREAF).
Fotografia 2: Pinyes de pi blanc. Les de color marró han arribat aquest any a la maduresa. Les grises no es van obrir quan van arribar a la maduresa (pinyes serótinas) i són les que fan se reserva de pinyons. Foto: Iraima Verkaik (CREAF).
