Olesa ha acollit una taula rodona sobre el projecte, organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que es veu al territori com una oportunitat per al desenvolupament del món rural.
Una oportunitat per al desenvolupament del món rural. Això és el que representa el projecte de Parc Rural de Montserrat, impulsat pels municipis de l'entorn de la muntanya amb l’objectiu de recuperar l’activitat agrària i donar valor als recursos agrícoles, forestals, ramaders, turístics i culturals de la zona. Es tracta d’un projecte que ja es va intentar tirar endavant, sense èxit, l’any 2004, que ara tot just torna a caminar i que inclou, entre les seves apostes, el crear la marca Montserrat, vinculada a productes de qualitat produïts a la zona. Per fer-ho possible, però, cal que administracions, propietaris, pagesos i associacions de productors vagin tots a una i en la mateixa direcció. Almenys aquesta és la principal reflexió que ha quedat palesa en la taula rodona sobre el Parc Rural celebrada aquest dilluns al vespre, organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat dins el seu cicle “El Baix Llobregat a debat”.
Va ser fa poques setmanes quan representants d’onze ajuntaments del Bages, l'Anoia, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat es van reunir a Collbató amb l'objectiu de signar un manifest a favor de l'establiment del Parc rural del Montserrat. Van acordar ser-hi els ajuntaments de Castellolí, Sant Salvador de Guardiola, Marganell, el Bruc, Collbató, Olesa de Montserrat, Abrera, Esparreguera, Monistrol, Vacarisses i Castellbell i el Vilar. Monistrol de Montserrat va donar-hi suport però va decidir no entrar-hi en no tenir prou sòl agrícola. Posteriorment altres ajuntaments han manifestat el seu desig de participar-hi.
Precisament, en l’obertura de la taula rodona, l’alcaldessa d’Olesa, Pilar Puimedon, ha destacat aquest objectiu comú de mantenir la zona rural i agrupar-la sota el paraigua del Parc Rural.
I per la seva importància per a la comarca, el futur Parc Rural ha estat un dels temes escollits pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat dins el seu cicle “El Baix Llobregat a debat”, que ha inclòs taules rodones de diversa temàtica sobre una comarca que, segons la presidenta del Centre, Conxita Sánchez, té diferents realitats i una identitat ben marcada. D’aquí que s’hagi volgut reflexionar sobre els seus reptes com a territori a partir de mirades expertes.
La taula rodona, celebrada al saló de sessions de l’Ajuntament d’Olesa i moderada per Jordi Sicart (membre del Centre d’Estudis Comarcals), ha tingut com a ponents a Josep Montasell, tècnic de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona; Jordi Serra, regidor de Turisme, Patrimoni i Medi Ambient de l’ajuntament de Collbató; Lídia Quevedo, tècnica de Medi Ambient d’Abrera i presidenta de l’Associació de Propietaris Forestals de l’Entorn de la Muntanya de Montserrat; Felip Gibert, de la SAT Oliveraires Palomar-Olesana; i Miquel Picart, president de la Fundació Agrícola Olesana.
Josep Montasell ha recordat que ja el 2004 s’havia intentat tirar endavant el projecte sense èxit, i per aquesta raó va apostar per apostar pel Parc rural deixant de banda les veus crítiques i creant les condicions necessàries perquè el projecte tiri endavant i esdevingui una plataforma per a què gent jove s’incorpori amb èxit al sector de la pagesia. Segons Montasell, el Parc Rural vol ser l’element dinamitzador del territori rural, plantejant-lo com una suma de “microprojectes” es doni impuls a l’activitat agrària. I per fer-ho possible, ha dit, cal voluntat política i que el sector implicat s’hi aboqui.
Jordi Serra, regidor de Medi Ambient de Collbató (ajuntament impulsor del projecte en la seva nova fase) ha destacat el canvi de filosofia que ha tingut el projecte des que es va engegar per primer cop, el 2004, i ara que s’ha reprès. Així, en no haver-hi la mateixa pressió urbanística, ara el Parc Rural no és tant una eina per protegir l’entorn rural (que també) sinó sobretot per promoure l’activitat de la pagesia i que aquesta es vegi com una oportunitat de negoci per a les noves generacions.
Jordi Serra també ha volgut deixar molt clar que el Parc Rural es planteja com una eina de gestió, que malgrat s’ha iniciat des dels ajuntaments, no serà un instrument de l’Administració, sinó del conjunt dels actors implicats.
Entre les funcions que pot acomplir el Parc Rural hi ha, per exemple, l’assessorar els productors, introduir elements de qualitat, assegurar canals de distribució, fomentar el cooperativisme o crear un perfil turístic propi. De fet, segons Jordi Serra, el desenvolupament econòmic de la zona gràcies al parc Rural també haurà de repercutir en el paisatge de al zona.
Ara s’iniciaran dos camins importants per a la concreció del Parc Rural del Montserrat. Per una banda, es vol traslladar el projecte a totes les associacions de pagesos, cooperatives, productors, ADF... que hi puguin estar involucrades a través de la figura d’un Consell de Participació. D’altra banda, el consell promotor del Parc Rural també sol·licitarà els propers dies a la Diputació de Barcelona que assumeixi aquesta iniciativa per recuperar l'activitat rural, que els darrers anys s'ha anat reduint, malgrat les potencialitats del territori. També demanaran ajut econòmic a la Generalitat i a Europa. Els municipis implicats també s’han compromès a destinar diners al projecte.
Lídia Quevedo, presidenta de l’Associació de Propietaris Forestals de l’entorn de la Muntanya de Montserrat, ha destacat les accions que aquesta entitat ha realitzat els darrers anys per al manteniment i protecció de la zona, una de les més destacades l’impuls del projecte LIFE Montserrat finançat per la Unió Europea. Gràcies a aquest projecte (integrat, a banda de l’Associació de Propietaris Forestals, per la Diputació de Barcelona, la Generalitat, la Fundació Catalunya-La Pedrera, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i bombers), ja s’han realitzat accions per a la conservació de la biodiversitat i prevenció d’incendis forestals mitjançant una eina innovadora: la gestió silvo-pastoral integrada. I per donar continuïtat al projecte, ha dit Quevedo, és essencial el desenvolupament del Parc Rural.
Des de les entitats olesanes del sector de la pagesia també es veu amb bons ulls el projecte del Parc Rural del Montserrat. Felip Gibert, de la SAT Oliveraires Palomar-Olesana (que es dedica a comercialitzar l’oli d’oliva olesa) considera que aquest és un bon projecte per impulsar el conreu de l’olivera a Olesa, sobretot perquè creu que és bo sumar esforços.
Miquel Picart, president de la Fundació Agrícola Olesana, per la seva banda, creu que el Parc Rural ha de ser una oportunitat per posar les condicions necessàries per a què hi hagi gent jove que es pugui dedicar a la pagesia i guanyar-s’hi la vida.
En el torn obert de paraula de la taula rodona d’aquest dilluns al vespre han quedat palesos els dubtes que genera el projecte entre productors i associacions de pagesos de la zona, tant per la por que es vulgui imposar una manera concreta de conrear la terra com per les reticències que genera en certs sectors. Davant els dubtes, representants dels ajuntaments implicats, entre ells l’alcaldessa d’Olesa, Pilar Puimedon, han deixat clara la voluntat d’apostar fort per aquesta eina per impulsar la pagesia i sobretot, la necessitat d’anar “tots a una” en una mateixa direcció.
