L'Ajuntament de Madrid ha organitzat una Trobada de Ciutats per l'Aigua Pública, conjuntament amb la Xarxa Aigua Pública (RAP),amb presència de representants de ciutats com Barcelona, Terrassa o València. Ha volgut ser un espai d'intercanvi d'experiències i iniciatives i estudiar les possibilitats reals i els obstacles per a la gestió pública del cicle urbà de l'aigua.
La gestió pública i la privatització dels serveis de l'aigua s'ha situat en els últims anys en el centre del debat internacional. Nacions Unides ha reconegut en reiterades ocasions l'accés a l'aigua i al sanejament com un dels drets humans fonamentals. Així una important part de la societat està preocupada per la tendència a la privatització de la gestió d'aquest dret des de fa molts anys malgrat els fracassos que en molts casos s'han produït. Tot això, ha portat al fet que certes ciutats hagin optat cada vegada amb més freqüència, per remunicipalitzar aquests serveis obtenint millores notables en la seva qualitat, costos, transparència i participació ciutadana.
La Trobada té entre els seus objectius el de servir d'espai d'intercanvi d'experiències i iniciatives i estudiar les possibilitats reals i els obstacles per a la gestió pública del cicle urbà de l'aigua; analitzar la necessitat i possibilitats de comptar amb el suport de les administracions públiques competents en els processos de remunicipalització i posar en marxa estratègies compartides de col·laboració entre els ajuntaments i les organitzacions socials. Com a principal resultat de la Trobada es pretén formalitzar la constitució d'una xarxa d'electes i ciutadans per l'aigua pública perquè sigui l'instrument de col·laboració entre ciutadans i representants electes de les administracions titulars en pro de la gestió pública dels serveis de proveïment i sanejament .
Declaració d'Alcaldesses i alcaldes
En esta trobada de ciutats per l’aigua pública, a més d’alcaldesses i alcaldes hi han participat desenes de plataformes, organitzacions socials, ambientals, sindicals i polítiques de l’Estat espanyol que lluiten per una gestió de l’aigua “pública, sense ànim de lucre, transparent, participativa i sostenible”.
Fruit d’aquest plantejament s’ha elaborat una Declaració per la Gestió Pública de l’Aigua en què les alcaldesses i alcaldes reunits a Madrid consideren que “l’aigua i els seus ecosistemes associats són béns comuns que no poden ser objecte d’apropiació en benefici d’interessos privats”. En un altre apartat del document reafirmen que “el proveïment d’aigua és un dret humà indispensable per a viure dignament, i condició prèvia per a la realització d’altres drets fonamentals, i per això ha de ser universal i garantir un mínim vital a totes les persones que mai serà retallat per motius econòmics o socials”.
La Declaració per la Gestió Pública de l’Aigua inclou, a més, la proposta d’implantació de noves formes de control social que garantisquen la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana, alhora que es rebutja “la privatització dels servicis del cicle integral de l’aigua i es dóna suport als processos de remunicipalització que s’estan duent a terme en nombroses ciutats i pobles”.
S’afirma que “les administracions locals tenen la responsabilitat d’adoptar les decisions oportunes per a assegurar la sostenibilitat del cicle integral urbà i que es presten els servicis complint els estàndards més exigents de qualitat i eficiència”, i es dóna suport a la constitució d’una Xarxa de Ciutats per l’Aigua Pública.
