La cimera ha servit per impulsar el full de ruta cap al 2020 i per recordar la necessitat de treballar més en el finançament de l’adaptació. Aquestes són les conclusions exposades en la sessió informativa organitzada per la Fundació Empresa i Clima en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat sobre la COP22. Els participants han coincidit en assenyalar que l’acció internacional pel clima és “irreversible” i que les possibles decisions del nou president dels EUA no la podran posar en perill.
Iñaki Gili, responsable de mitigació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, ha descrit la cimera de Marràqueix com a “tècnica i procedimental” i amb acords “poc mediàtics”, sobretot comparada amb la COP 21 de París. Això no significa que la cimera celebrada al Marroc hagi estat intranscendent. Ben al contrari, ha estat una reunió que ha servit per impulsar el desenvolupament de l’Acord de París en els propers anys.
“El debat s’ha centrat en definir que passarà d’aquí al 2020” ha destacat Gili. En concret, s’ha establert que en la COP24, que tindrà lloc a Polònia el 2018, “les regles de l’Acord de París hauran de quedar definides”. Cal recordar que l’1 de gener del 2020 començarà l’obligació de complir amb els compromisos contrets a l’Acord de París.
Per tant, la reunió ha acordat que les contribucions o plans d'acció climàtica presentats pels països seran avaluats en dos anys, de manera que tots els països tindran els seus nous plans validats l'any 2020 i revisats en el 2023. Els països han donat així el seu suport unànime a les accions per a continuar la lluita contra l'escalfament.
A Marràqueix també s’ha parlat de finançament. Els països en vies de desenvolupament han reclamat solucions a la manca de recursos per a temes d'adaptació. Tot i que el 50% del total dels 100.000 milions de dòlars anuals previstos a París haurien assignar-se a mesures d'adaptació, de moment només un 16% s'ha utilitzat per a aquesta finalitat. En el COP22 s’ha acordat la necessitat d'augmentar els fons per a l’adaptació més enllà del 2020.
Què farà Donald Trump?
La recent elecció de Donald Trump com a nou president dels EUA obre un període d’incertesa entorn el full de ruta cap al 2020, però no significa en cap cas la mort de l’Acord de París, en opinió del responsable de mitigació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Aquest acord ha entrat en vigor el 4 de novembre gràcies a la ratificació de 112 estats que representen més del 77% de les emissions de GEH del món.
Trump va negar en campanya la realitat del canvi climàtic i va manifestar la intenció de treure els EUA del Conveni Marc de Nacions Unides pel Canvi Climàtic en el termini d’un any i de sortir de l’Acord de París en 4 anys. En la primera decisió ha d’intervenir el Senat. La segona depèn del president. Els EUA representen un 18% de les emissions de GEH i encara que es retiressin de l’Acord de París, aquest seguiria vigent.
Iñaki Gili creu que “és possible que Trump acabi renegociant la contribució financera dels EUA a l’Acord de París i això afectaria als països més pobres que esperaven una ajuda per desenvolupar els seus compromisos”. Fent un símil futbolístic, Gili s’ha mostrat convençut que, en els pitjor dels casos, l’Acord de París seguirà endavant: “si perdem els EUA perdrem el millor jugador però mantindrem encara un equip”. I ha afegit que “a Marràqueix ningú no ha dit que si els EUA abandonen ells també ho faran”. La Xina, per exemple, ha manifestat que vol mantenir els seus compromisos.
2016: un any ple d’avenços
Iñaki Gili ha subratllat que en l’any que ha transcorregut entre la COP 21 de París i la COP 22 de Marràqueix s’han produït avenços molt importants. Un d’ells ha estat l’acord de l’aviació internacional per adoptar un esquema de reducció i compensació de les emissions que rep el nom de Corsia. Aquest esquema serà voluntari en el període 2012-2026 i d’obligat compliment per al sector a partir del 2027.
Quan l’esquema estigui en ple funcionament totes les emissions que l’aviació comercial no pugui reduir les haurà de compensar. Segons Gili, aquest acord és important per si mateix però també perquè posa pressió en el sector del transport marítim que està menys regulat, i on serà més difícil que hi hagi canvis immediats. Gili ha dit que els primers controls de les emissions del sector s’hauran de fer des dels ports.
Un altre element positiu és que, si bé el 2016 ha estat l’any més calorós respecte a l’era preindustrial, per tercer any consecutiu des del 2014 s’ha aconseguit estabilitzar les emissions. “Això ha estat degut a l’augment de l’eficiència energètica i a l’increment del pes de les renovables”, ha destacat Gili.
Finalment, ha assenyalat que en l’acció pel clima els estats i altres ens estan sent capaços de prendre decisions: “governs, organitzacions internacionals, organitzacions no governamentals, iniciatives de cooperació han demostrat clarament com els seus compromisos per abordar el canvi climàtic estan madurant en accions concretes”. La cimera de Marràqueix ha significat un impuls per a moltes d’aquestes accions especialment a nivell regional i local, i així ho ha recollit el Comitè de les Regions de la Unió Europea.
Acció pel clima irreversible
Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha destacat en la seva intervenció que “malgrat determinades amenaces, els avenços que s’estan fent en la lluita contra el canvi climàtic es consolidaran i el camí iniciat no té retorn”. La directora general també ha destacat el paper del govern de Catalunya i el món local en la lluita contra el canvi climàtic. Catalunya presideix actualment la zona europea de The Climate Group. Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima ha coincidit amb Mercè Rius en aquest punt recordant “la presència constant de Catalunya en totes les cimeres”. Igualment ha destacat la importància “d’implicar els sectors financers en l’acció pel clima”.
Elvira Carles ha conduit un debat amb dos convidats: Antonio Gella, director de Prevenció, Salut, Medi Ambient i Assegurament de la Qualitat de Gas Natural Fenosa, i de Sonia Garcinuño, responsable de Medi Ambient i Salut de la Fundació La Caixa. La lluita irreversible per la descarbonització i la transició energètica han estat els elements destacats d’aquest debat.
Sonia Garcinuño ha posat en relleu la voluntat de la Fundació La Caixa de “fer arribar a la societat civil diversos projectes ambientals”. Antonio Gella, per la seva banda, ha assenyalat que la lluita contra el canvi climàtic implica “emprar les energies pont com el gas natural en la transició cap a les renovables”. També ha dit que “fins ara s’ha fet molt èmfasi en la generació d’energia” i que “caldria fixar-se també en el transport, el sector residencial i la indústria”.
La sessió per analitzar la COP22, celebrada a Marràqueix del 7 al 18 de novembre, ha tingut lloc aquest 22 de Novembre a la Casa Museu Clotet de Barcelona per valorar els resultats de la COP22.
