La teledetecció dels pigments de les fulles permetrà millorar els models de canvi climàtic

09/02/2017 - 11:43

Un equip internacional que ha codirigit Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, ha desenvolupat un nou mètode per monitoritzar com varia l’activitat fotosintètica de les coníferes perennes al llarg de l’any. Aquesta nova tècnica, basada en l’anàlisi d’imatges de teledetecció obtingudes des de satèl·lits, permetrà millorar els models globals de captació de carboni atmosfèric i fer projeccions més acurades sobre el canvi climàtic.

 

Les coníferes de fulla perenne —com pins, avets, teixos o xiprers, entre altres— són plantes en les quals la quantitat de biomassa de les fulles varia poc al llarg de l’any. Per aquest motiu, fins ara ha estat complicat copsar com canvia la fotosíntesi que aquestes fulles realitzen durant les estacions de l’any. “Això induïa a errors o imprecisions en els models fotosintètics terrestres de captació de carboni”, explica Peñuelas.

Ara, els investigadors han descobert que durant els mesos més freds la proporció de clorofil·la (pigment que atorga el color verd a les fulles i responsable de fer la fotosíntesi) es redueix en favor d’uns altres pigments, els carotenoides (d’un color vermellós o ataronjat, molt presents per exemple a les pastanagues). Els investigadors de l’equip han desenvolupat un mètode per a la teledetecció de la quantitat de clorofil·la i carotenoides des de satèl·lits, i registrar així arreu els canvis estacionals en la proporció d’aquests pigments.

Aquests canvis estacionals dels pigments coincideixen molt bé i segueixen el mateix patró que la taxa fotosintètica i per tant que la producció primària bruta de l’ecosistema (quantitat total de CO2 fixada mitjançant la fotosíntesi). Tant la taxa fotosintètica com la producció primària bruta són dades que donen informació i formen part dels models de captació de diòxid de carboni atmosfèric, el principal gas d’efecte hivernacle responsable del canvi climàtic. Per tant, la teledetecció de la proporció dels pigments de les fulles permetrà ara estimar millor la quantitat de carboni que els ecosistemes capturen al llarg de l’any.

Aquest nou ús de les imatges de teledetecció permetrà, a més, tenir dades a major escala i més sovint que les que actualment s’obtenien amb mesures sobre el terreny. D’aquesta manera “es podran fer projeccions més ajustades i models més precisos de captació de carboni a escala mundial, la qual cosa és especialment important en un context on l’escalfament global accelera el canvi climàtic i altera els cicles i l’activitat fotosintètica de les plantes”, conclou Josep Peñuelas.

Més informació:
Gamon, J.A., Peñuelas, J. et al. “A remotely sensed pigment index reveals photosynthetic phenology in evergreen conifers”. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 113 núm. 46. DOI: 10.1073/pnas.1606162113

Imatge: El pi negre (Pinus uncinata) és una conífera típicament d’alta muntanya, present als Pirineus. Autor: Lluís Comas


 

Relacionats

Notícia
La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Opinió

És el canvi climàtic el problema més gran de tots? O ho és el fet que l’autoritarisme estigui guanyant el pols a la democràcia? O la intoxicació quotidiana i lenta a què estem sotmesos per milers de substàncies que són a l’aire, al menjar i en els mobles del menjador? Per preocupants que puguin semblar aquestes qüestions, tenim damunt la taula un problema de més dimensió: la guerra de cultures o culture wars.

Butlletí