Les ciutats posen en perill milions d’anys d’història evolutiva dels ocells

Font: CREAF

31/05/2017 - 12:52

Fotografia 1: Merla femella (Turdus merula). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)

Segons un nou estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF el Dr. Daniel Sol, les comunitats d’ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobre que les que viuen en entorns naturals. Això és degut a que els ocells “urbanites” fa menys temps que es van separar dels seus ancestres i, per tant, són evolutivament menys singulars. En són exemples els coloms, les garses, els pinsans, les orenetes i les merles.

“Per raons que encara no coneixem bé, les espècies que tenen parents evolutivament distants són més sensibles a les pertorbacions i toleren malament la vida a la ciutat, comenta el primer autor de l’article publicat a Ecology Letters. Per tant, la urbanització no només implica una pèrdua de riquesa d’espècies, també provoca una pèrdua molt important en la riquesa evolutiva d’aquests animals. La pèrdua d’història evolutiva es pot mesurar com la suma dels anys en que les espècies d’una comunitat van separar-se al llarg de l’evolució. En el cas de les ciutats, les estimacions suggereixen que preserven 450 milions d’anys menys d’història evolutiva que els ambients naturals.

"La urbanització no només implica una pèrdua de riquesa d’espècies, també provoca una pèrdua molt important en la riquesa evolutiva d’aquests animals"

Els científics fa temps que saben que les conseqüències de les extincions poden ser molt diferents segons l’espècie que es perd. De la mateixa manera que una església del segle XVI té més valor històric que una del segle XXI, una espècie que és evolutivament molt diferent a les altres -com ara la puput, que pertany a una família amb tres úniques espècies- té un valor de conservació més gran que una espècie d’un grup ben representat evolutivament – com ara el pardal o el colom urbà, que estan evolutivament emparentats amb moltes altres espècies. Però segons l’autor principal de l’article “la riquesa evolutiva no només representa història evolutiva; també es relaciona amb la diversitat genètica i el propi funcionament dels ecosistemes”.

Puput (Upupa epops). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)

 

Per arribar a aquesta conclusió, investigadors del CREAF, de la Estación Biológica de Doñana del CSIC i de la Universitat Pontifícia Católica de Chile van reunir dades de més de 1219 espècies d’ocells de 27 regions de tot el món i van analitzar com la diversitat filogenètica de les comunitats canviava segons el grau d’urbanització. La diversitat filogenètica mesura la suma de temps que fa que cada espècie de la comunitat es va separar evolutivament de les altres espècies amb les que coexisteix.

Les espècies exòtiques no compensen la pèrdua de riquesa evolutiva
Alguns científics sostenen que la pèrdua de diversitat associada a les pertorbacions humanes, com ara la urbanització, es podria mitigar amb l’arribada d’espècies exòtiques. Sota aquest punt de vista, les invasions biològiques no serien tan problemàtiques com es creu generalment. Però segons el nou article, l’arribada d’espècies exòtiques en ambients altament urbanitzats no compensa la pèrdua d’altres espècies. En primer lloc perquè no s’estableixen tantes espècies exòtiques en comparació amb les que es perden, i en segon lloc perquè les espècies exòtiques que arriben pertanyen a grups evolutivament poc distintius i per tant contribueixen poc a enriquir la diversitat filogenètica.

 


 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Article

L'AMB, amb la col·laboració de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), ha elaborat 33 informes ornitològics que analitzen les espècies d'ocells observades als parcs i platges metropolitans durant el 2020. L'anàlisi de les dades de tots els municipis de l'AMB ha permès saber que a la xarxa de parcs metropolitans es poden observar més del 90 % de tots els ocells de l'àrea metropolitana de Barcelona i quasi el 70 % de tot Catalunya. En concret, al llarg del 2020 es van observar 256 espècies d'ocells

Entrevista

Carles Castell és responsable de seguiment de programes i accions ambientals a Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Doctor en Ecologia i investigador del CREAF durant anys, s’ha especialitzat en la conservació dels espais naturals. A través del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia, coordina accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis. En el marc de les estratègies d’adaptació, un dels eixos que aborda és el de les Solucions basades en la Natura (SbN), com una eina que permet recuperar espais degradats i fomentar el contacte de les persones amb el verd urbà; accions amb un gran impacte positiu sobre el territori i la qualitat de vida de les persones.

Entrevista

Encarna Garcia fa deu anys que treballa en el projecte Bee Happy de Viladecans des de la regidoria de Medi ambient i sostenibilitat. Prenent les abelles com a emblema dels pol·linitzadors, aquest projecte de sensibilització ambiental acosta la biodiversitat urbana als veïns i veïnes. Des que l’any 2016 es va instal·lar el primer apiari urbà oficial de Catalunya a la coberta de l’auditori ATRIUM, el projecte ha anat creixent i actualment compta amb dos ruscs més, situats a la zona de la muntanya i a la costa. Tots tres integren la recerca científica i l’educació ambiental a través de la producció local de mel.

Butlletí