Consum mínim bàsic d’energia a Catalunya

Quan es parla de dret al subministrament bàsic d’aigua i energia és gairebé segur que s’acaba parlant del consum mínim bàsic que cal garantir. Però, sabem quin és?

Aquesta és una pregunta que no es pot respondre sense plantejar què s’entén per consum mínim bàsic d’energia. L’energia mínima vital que necessita una persona per sobreviure pot arribar a ser molt reduïda, però les necessitats bàsiques depenen de com es mesurin i de molts factors diversos que les poden condicionar, com per exemple la rigorositat dels hiverns i dels estius, el tipus d’habitatge, la cultura i les pràctiques socials, etc.

Ja des del segle passat aquesta qüestió ha despertat un cert interès:

• L’Agència Internacional d’Energia proposa el llindar anual d’energia mínima vital per persona més baix a considerar: 100 kWh d’electricitat (per a il·luminació, higiene, educació, comunicació i serveis comunitaris) i 1.200 kWh de combustible per a cuinar o escalfar-se.[1]
• L’any 1983 V. Bravo, H. Krugmann i J. Goldemberg van establir com a llindar mínim de consum energètic d’una llar una franja que variava entre 2.300 kWh/any en àrees urbanes caloroses i 14.000 kWh/any en àrees rurals fredes.[2]
• A Espanya, la recent proposta de bo social que s’ha elaborat a Cádiz (zona càlida) defineix un consum mínim anual (elèctric) de 1.080 kWh per a una persona, 1.440 kWh per a 2 persones, 1.800 kWh per a 3-5 persones i 2.400 kWh per a 6 o més persones.

A la vista dels exemples exposats, ens podem preguntar… i a Catalunya quins serien? I com es distribuirien en funció de les diferents àrees climàtiques? En aquest article s’intentarà definir una proposta preliminar per, com a mínim, descobrir els ordres de magnitud que apliquen a casa nostra.

Variables que intervenen en la definició del consum bàsic d’energia

Per aproximar els valors de consum mínim bàsic d’energia cal:

• Definir hipòtesis que representin una situació representativa de les necessitats energètiques d’una llar en relació al conjunt de la societat catalana.
• Establir casos d’anàlisi de llars tipus.
• Realitzar l’anàlisi en diferents zones climàtiques representatives del país.
• Estudiar la sensibilitat dels resultats en relació a la classificació energètica de l’habitatge.

Definició d’hipòtesis per a les necessitats energètiques

Donat que s’intenta establir un consum mínim bàsic, cal considerar aquelles situacions que permetin tenir una vida digna amb el mínim consum energètic possible. En aquest sentit, en aquest article s’estableixen les hipòtesis següents:

• Tipus d’habitatge: pis en edifici plurifamiliar
• Superfície de l’habitatge: funció del nombre de persones que hi viuen, segons la relació següent:

S (m²) = 30 + 10 · n_eq

éssent  n_eq  el nombre de persones adultes equivalents que viuen a la llar. A nivell energètic, per aquest exercici es considera que un nadó equival a 1,05 persones adultes, els nens i les nenes en edat preescolar i primària equivalen a 1,10 persones adultes i un jove de secundària equivaldria a 1,05 persones adultes.

• No es consideren períodes de vacances fora de la llar.
• Temperatures òptimes a la llar. Es consideren els casos següents:
  • Cas llar d’adults i joves: 19ºC a l’hivern i 28ºC a l’estiu
  • Cas llar amb nadons: 20ºC a l’hivern i 27ºC a l’estiu
  • Cas llar amb gent gran: 21ºC a l’hivern i 26ºC a l’estiu
• Il·luminació eficient, nevera tipus combi de menys de 15 anys, ús d’internet però sense ús d’assecadora de roba ni de rentavaixella, i sense aparells en mode d’espera (stand-by).
• Ús conscient i eficient tant d’aigua com d’energia.
• No es considera l’ús d’energia associats a equips de salut, que s’haurien d’afegir a posteriori.

Llars tipus

A partir de referències recents[3], es consideren els casos següents:

1. Una persona treballadora (considerem n_eq = 0,8)
2. Una parella jove treballadora (considerem n_eq = 1,8)
3. Una persona gran jubilada (n_eq = 1)
4. Una parella gran jubilada (n_eq = 2)
5. Família monoparental amb un nadó (n_eq = 2,05)
6. Família monoparental amb 2 fills (preescolar i primària) (n_eq = 3,2)
7. Família monoparental amb 3 fills (preescolar, primària i secundària) (n_eq = 4,25)
8. Parella amb un nadó (n_eq = 3,05)
9. Parella amb 2 fills (preescolar i primària) (n_eq = 4,2)
10. Parella amb 3 fills (preescolar, primària i secundària) (n_eq = 5,25)
11. Parella amb 4 fills (nadó, preescolar, primària i secundària) (n_eq = 6,3)

Zones climàtiques representatives

A Catalunya distingim 4 grans zones climàtiques principals: litoral, prelitoral, planes centrals i muntanya.

A partir de l’anàlisi de distribució tèrmica a diferents poblacions[4], en aquest article es defineixen les característiques tèrmiques de les principals zones climàtiques com es mostra seguidament, que inclouen també una aproximació al grau d’ús dels sistemes de calefacció o climatització[5].

Resultats preliminars

L’anàlisi del consum energètic dels diferents casos aporta els resultats que es resumeixen seguidament.

Pel cas d’un habitatge amb classificació energètica D situat a la zona litoral, situació que pot ser habitual, el rang de consum energètic varia entre uns 1.800 kWh/any (cas de llar tipus 1 amb tot elèctric) i uns 9.000 kWh/any (cas de llar tipus 11 amb com a mínim aigua calenta i calefacció amb gas). En cas que l’habitatge s’ubiqués en zona de muntanya, el rang variaria entre 2.900 i 15.500 kWh/any.

Els resultats permeten observar una certa equivalència entre els casos de llars tipus 4 i 5, 6 i 8, i 7 i 9.

Lògicament, una llar tipus també incrementa el seu consum mínim bàsic en funció de la zona climàtica on s’ubiqui, tal com s’observa a les gràfiques següents, corresponents als casos d’habitatges amb classificació energètica D i cuina, aigua calenta i calefacció amb gas.

De la mateixa manera, una llar tipus redueix el seu consum mínim bàsic si millora la classificació energètica D i l’incrementa de forma important si empitjora la classificació energètica, tal com es mostra a les gràfiques que s’adjunten seguidament i que corresponen a una llar tipus 9 en diferents ubicacions climàtiques.

Reflexió

Més enllà del càlcul del consum bàsic d’energia per a cada cas, mai senzill, és evident que el primer que cal per poder-los tenir en compte és garantir el dret d’accés als subministraments bàsics.

Un cop garantits els subministraments, és important que es descobreixi i s’entengui de què depenen els consums mínims per contribuir a fer possibles les hipòtesis. Així mateix, és també imprescindible, especialment en zones interiors de Catalunya, invertir en la millora energètica dels habitatges per reduir-ne la seva demanda tèrmica, que s’incrementa de forma important amb classificacions energètiques pitjors a la D.

Garantir el dret a l’ús bàsic (digne) d’energia en llars en risc d’exclusió és, però, més complex perquè cal parlar de costos. La perspectiva al problema de la pobresa energètica faria un gir copernicà si es planteja de debò poder disposar d’una Renda Bàsica de Ciutadania que permetria garantir l’accés i l’ús bàsic d’energia alhora que els impactes arribarien fins a l’alliberament de la pressió psicològica associada al risc d’exclusió social.

[1] Energy for a Sustainable Future. THE SECRETARY-GENERAL’S ADVISORY GROUP ON ENERGY AND CLIMATE CHANGE (AGECC). New York 2010

[2] Bensch, Gunther. Inside the Metrics – An Empirical Comparison of Energy Poverty Indices for Sub-Saharan Countries. Ruhr Economic Papers, No. 464

[3] Gordon Walker, Neil Simcock, Rosie Day. Necessary energy uses and a minimum standard of living in the United Kingdom: Energy justice or escalating expectations? Energy Research & Social Science, Vol.18 2016: 129-138

[4] Font: Departament de Territori i Sostenibiltat. Servei Meteorològic de Catalunya.

[5] Font: Elaboració pròpia.

Més informació: www.congrespobresaenergetica.cat

Podeu llegir més sobre pobresa energètica a banc d’energia i a la cooperativa Tarpuna

Article redactat per David Maruny sota llicència CC BY-NC-SA 4.0 en el marc del document Reflexions al voltant del 1r Congrés Català de Pobresa Energètica