Font: Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona ha realitzat l’Informe dels espais lliures per processos de planificació urbanística i sectorial de la Garriga, una diagnosi que permet argumentar la planificació futura del municipi a partir de la seva infraestructura verda entesa com el conjunt d’espais naturals i seminaturals d’aquest territori. El treball ha estat lliurat aquest 19 de desembre pel diputat adjunt d’Espais Naturals, Jesús Calderer, a l’alcaldessa, Meritxell Budó.
Aquest informe pretén aprofundir en la descripció i valoració del territori des de la perspectiva que ofereix el marc conceptual dels serveis ecosistèmics que prioritza les contribucions del medi natural i els ecosistemes al benestar humà. En aquest aspecte, la Garriga presenta diversos àmbits paisatgístics contrastats.
Per una banda, l’extrem nord del municipi és marcadament forestal, i per l’altra, la trama urbana es disposa al bell mig del terme, bàsicament en paral·lel al riu Congost i ocupant la seva ribera esquerra. Al sud-est de la superfície urbanitzada es conserven els darrers paisatges agrícoles amb una certa entitat, i a ponent del Congost, el paisatge és un mosaic agroforestal on la component agrícola retrocedeix deixant pas a espais ocupats per erms i brolles. Entremig d’aquest mosaic d’ambients i travessant el terme de nord a sud, el riu Congost s’encaixa dins la trama urbana.
Aquest document s’ha fet utilitzant l’eina del SITxell, una base de dades cartogràfica i alfanumèrica que ajuda a estudiar, analitzar, valorar i planificar els espais lliures de la demarcació de Barcelona. La base conceptual d’aquesta eina radica en el convenciment que el conjunt dels espais lliures és el sistema territorial bàsic sobre el qual s’han de situar adequadament els sistemes d’assentaments i d’infraestructures, de forma que es mantinguin les funcions ecològiques, paisatgístiques i socioeconòmiques claus del territori.
La Diputació de Barcelona aporta aquesta eina als municipis perquè l’estratègia d’ordenació dels espais lliures es configuri no només a partir de la protecció de determinades àrees d’interès natural o de l’establiment de xarxes d’espais protegits, sinó que incorpori el conjunt del territori com la unitat funcional que ha de ser objecte de planificació i gestió amb l’objectiu d’assolir els reptes de conservació plantejats.
