Font: ICTA
Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats. El projecte ha creat una plataforma de ciència ciutadana que convida els ciutadans a visualitzar vídeos gravats en zones contaminades de l'Amazones per reconèixer les espècies d'animals que apareixen i els seus comportaments.
La fauna salvatge que cacen les poblacions indígenes de l'Amazones ingereix aigua i terres contaminades per la indústria petroliera, segons indica una recerca de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), el Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el International Institute of Social Studies (ISS-EUR). L'estudi, que mostra per primera vegada imatges de com els animals van a beure aigua i ingerir terres (geofàgia) contaminada per abocaments, o directament als pous petroliers, alerta del risc que aquest fet suposa per a la salut de les poblacions que depenen de la caça per a la seva subsistència.
La investigació, publicada a la revista Environmental Research, forma part d'un ampli projecte científic desenvolupat per l'ICTA-UAB i liderat pel Dr. Martí Orta-Martínez des de fa més d'una dècada que analitza els preocupants nivells de contaminació per petroli existents en una zona remota de l'Amazones peruana pròxima a la frontera amb l'Equador. Els científics havien demostrat prèviament com l'activitat petroliera porta quatre dècades contaminant de manera generalitzada les terres i les capçaleres dels rius no només a través dels abocaments accidentals de petroli sinó, en major mesura, a l'habitual vessament de les aigües de producció, extretes dels jaciments juntament amb el petroli. Les aigües de producció petrolieres tenen altes concentracions de sals i metalls pesats com plom, cadmi, crom o bari i hidrocarburs. Aquesta contaminació, que afecta els rius, sòls i sediments, estenent fins a 3000 quilòmetres aigües avall del riu Amazones, és bioacumulable, podent posar en risc la salut de peixos, animals i les persones que s'alimenten de la caça i pesca.
La instal·lació de càmeres trampa va permetre registrar principalment imatges de quatre espècies de fauna salvatge (tapirs, paques, pècaris i cérvols vermells), les més importants en la dieta de les comunitats indígenes de la regió ja que suposen entre el 47 i el 67 % del total de la carn que consumeixen. Aquests mamífers, residents a ecosistemes pobres en sals com els amazònics, acostumen a compensar aquesta mancança dietètica acudint a afloraments minerals naturals per ingerir terra. No obstant això, els animals visiten ara els abocaments de petroli atrets per l'elevada salinitat de les aigües de producció petrolieres. A més, altres espècies de fauna salvatge que es troben en perill d'extinció han estat observades realitzant el mateix comportament.
La troballa podria tenir relació amb els elevats nivells de plom i cadmi detectats en la sang dels 45.000 habitants de les cinc ètnies indígenes de la zona. Segons el Ministeri de Salut del Perú, el 98.6% i el 66.2% dels nens indígenes de l'àrea van excedir els límits acceptables per al cadmi i el plom en sang, així com el 99.2% i el 79.2% dels adults.
Aquesta àrea de selva amazònica va ser declarada pel govern peruà en emergència ambiental el 2013 i en emergència sanitària el 2014, però encara no existeixen registres locals de morbiditat ni mortalitat. No obstant això, els científics recorden que "aquests compostos són neurotòxics i cancerígens".
Projecte de participació ciutadana
En el marc d'aquest estudi, l'ICTA-UAB i el Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB, han posat en marxa un projecte de participació ciutadana que pretén, recolzant-se en el coneixement col·laboratiu, identificar altres espècies que puguin aparèixer en les més de 8.000 gravacions de vídeo trampes que es van dur a terme a la zona de Loreto (Perú) durant prop de 500 dies.
Mitjançant la creació d'una plataforma digital interactiva en anglès i espanyol, es volen identificar totes les espècies amazòniques que apareixen ingerint aigües i terres contaminades amb contaminants petrogènics, així com analitzar la seva conducta. La plataforma 'AmazonOil', implementada amb una subvenció de la Fundació BBVA, compta amb el suport de les associacions indígenes de la zona FEDIQUEP, FECONACOR, OPIKAFPE i ACODECOSPAT.
La versió definitiva de la plataforma de ciència ciutadana podrà consultar-se a partir del 28 de març https://www.zooniverse.org/projects/marcartro/amazonoil
