Font: Generalitat de Catalunya
Foto: Wikipedia
Les dades obtingudes a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) indiquen que la gran majoria dels contaminants que s’avaluen han assolit els objectius durant l’any 2017.
És el cas, per exemple, dels metalls pesants –arsènic (As), cadmi (Cd), níquel (Ni) i plom (Pb)–, el benzè (C6H6), el clor (Cl2), l’àcid clorhídric (HCl), el benzo(a)pirè (C20H12), les partícules PM 2.5, el diòxid de sofre (SO2) i el monòxid de carboni (CO), que solien presentar incompliments fa alguns anys. Gràcies als canvis normatius i a les millores tecnològiques s’ha aconseguit reduir les emissions i els nivells d’immissió han anat minvant.
Només el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules PM10, l’ozó troposfèric (O3) i el sulfur d’hidrogen (H2S) presenten alguna superació de determinats límits legislats.
El diòxid de nitrogen a la conurbació de Barcelona
Els nivells d’NO2 s’han mantingut estables durant l’any 2017 respecte l’any anterior. En concret, cinc estacions han presentat superacions del valor límit anual –40 micrograms per metre cúbic (µg/m³) d’aire– de les 68 que mesuren aquest contaminant a tot Catalunya. Tots aquests punts de mesurament estan ubicats dins de la Zona de Protecció Especial i instal·lats prop de la influència de les emissions derivades del trànsit. Les concentracions d’NO2 es mantenen malgrat que la mobilitat està experimentant un augment en tots els modes de transport i l’activitat econòmica està repuntant.
Les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) han disminuït força a tot el país des de 2008, també a la conurbació de Barcelona, on històricament havien presentat superacions. En general, els valors es mantenen estables sense superar el valor límit anual ni el valor límit diari a cap zona excepte a la Plana de Vic, on s’ha ultrapassat el valor límit diari en 2 punts de mesurament.
A més dels motius econòmics i els factors meteorològics, la millora es pot atribuir, en bona part, a l’aplicació de mesures impulsades per les Administracions per reduir les emissions antropogèniques.
L’ozó troposfèric al centre i nord-est
Els nivells d’O3 són molt variables d’un any a un altre perquè la seva formació depèn molt de la meteorologia. Els anys més calorosos i amb més radiació solar és quan s’enregistren nivells més elevats. Cada any se supera el llindar d’informació en algunes estacions, especialment de tipus rural. Durant el 2017 s’han enregistrat 60 hores amb superació del llindar d’informació, xifra que es troba al voltant de la mitjana dels darrers anys, que és de 58 hores. Les zones afectades han estat la Catalunya Central (ZQA 5), la Plana de Vic (ZQA 6), les Comarques de Girona (ZQA 8), l’Empordà (ZQA 9) i l’Alt Llobregat (ZQA 10).
Per donar compliment a l’exigència de la legislació vigent d’avisar la població en cas de superació del llindar d’informació o d’alerta, s’ha dut a terme, un any més, la campanya de vigilància dels nivells d’O3 des del dia 15 de maig al 15 de setembre.
Altres superacions puntuals
Finalment, s’han detectat incompliments dels objectius de qualitat de l’aire en el cas de l’H2S en un únic punt de mesurament, el d’Igualada (ZQA 5). Aquestes superacions tenen un origen industrial. És per això que l’Ajuntament ha encarregat un estudi sobre la generació i les emissions d’aquest contaminant. Un cop s’avaluïn els resultats es posaran en marxa les mesures correctores proposades.
Podeu consultar l’anuari sobre la qualitat de l’aire a Catalunya corresponent a l’any 2017 i els resultats dels mesuraments de la XVPCA en els documents adjunts.
