“Les ciutats creixeran un 56% cap al 2050 i cal que les fem més verdes si volem protegir la biodiversitat”

Anem als inicis… Com vas començar la teva trajectòria científica?
El meu primer pas va ser fer la tesi a la Universitat de Barcelona  sobre ecologia i comportament del visó americà, que és una espècie introduïda i invasora a Europa, Àsia i Sud-Amèrica. A més, està considerada una de les espècies de vertebrats més problemàtiques per a la biodiversitat en tot el món. Un cop la vaig acabar, el 2007, vaig estar quatre anys fora del món de la investigació. Tot i això, el 2011 vaig reafirmar-me que volia seguir la meva carrera científica i vaig obtenir una beca Beatriu de Pinòs, continuada amb la beca europea Marie Sklodowska-Curie, per anar a la Universitat d’Aberdeen  (Escòcia). Allà vaig centrar els meus estudis en les dinàmiques de les poblacions fragmentades, conegudes com metapoblacions, en ecosistemes naturals. L’animal d’estudi seguia sent el visó americà, però l’objectiu era analitzar els factors que modulen els canvis en la seva població i com aquest coneixement es podia aplicar per al seu control.

I què et va fer venir cap al CREAF des d’Escòcia?
La veritat és que vaig voler donar un gir a la meva carrera científica. Estava cansada d’aplicar els meus estudis en millores de control d’espècies i el tema de l’ecologia urbana sempre m’havia atret. Així que vaig tornar a demanar una beca Beatriu de Pinòs per venir al CREAF i treballar amb en Joan Pino, que tractava aquests temes. I aquí estic! Utilitzant el meu coneixement en metapoblacions per aplicar-lo a les ciutats i poder desxifrar com funcionen les poblacions de fauna i flora en zones urbanes.

Ara ho estem estudiant gràcies a les papallones, que són un bon bioindicador i ens serveixen de model per comparar com funcionen diferents característiques generals de les espècies animals dins (i fora) de les ciutats: els diferents tipus de dispersió, dietes generalistes en front més especialistes, etc.

La Yolanda Melero i l’investigador del CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, Constantí Stefanescu, durant una gravació de TV1 explicant com les papallones ens ajuden a conèixer l’activitat dels animals a les ciutats. Autora: Yolanda Melero.

Papallones a les ciutats!?
Doncs sí! A vegades no ens n’adonem però n’hi ha! Tot i que la majoria de les ciutats només permeten que hi habitin els individus més generalistes i amb major mobilitat. Així que hem de canviar el model de ciutat per a que també hi tinguin cabuda les papallones amb menor dispersió i mobilitat. De fet, cal buscar que hi hagi més de tot: més abundància, més diversitat d’espècies natives i més zones amb capacitat d’albergar tant papallones com altres espècies d’interès per a la conservació.

"Les ciutats han de tenir més percentatge de verd i millor connectat a través dels jardins per a que les papallones puguin moure's per tota la ciutat"

I ja teniu algun resultat de com han de ser les ciutats per aconseguir-ho? Com era d’esperar, el que més afecta a la connexió entre les poblacions és la construcció. Quanta més densitat d’edificis hi ha i major altura tenen, més dificultat tenen les espècies per dispersar-se i moure’s entre els jardins. Així doncs, necessitem dotar de més percentatge de verd les ciutats i connectar-lo per crear una xarxa de jardins que ajudi a les papallones a moure’s per la ciutat. El que hem d’estudiar ara és com ha de ser aquesta connexió i composició dels jardins per a que les poblacions siguin viables i que no caiguin en una “trampa ecològica” (clapes on els individus s’estableixen però acaben morint i la població no creix).

També sabem que la biodiversitat necessita caos, que hi hagi diversitat de plantes per a poder tenir més diversitat d’insectes, però això a vegades entra en conflicte amb els interessos paisatgístics.

Així que no és tan fàcil fer les ciutats més amables per les papallones…
No, no és fàcil però tampoc impossible. És una qüestió de temps. Abans tampoc s’entenia com funcionaven les poblacions als medis naturals o als medis agrícoles i això dificultava la seva gestió i conservació. En canvi ara, s’ha avançat molt. El mateix passa amb l’ecologia urbana, que és un àrea prou nova, perquè fins fa poc no s’havia tingut en compte. En canvi, avui dia, amb el creixement urbà i el seu impacte, és totalment necessari entendre les ciutats per a la conservació en general. No s’hi val amb entendre només el medi natural. Així que a mesura que estudiem el sistema urbà i el seu efecte sobre la biodiversitat anirem millorant-ne la gestió.

La papallona Vanessa atalanta és una papallona que es pot observar en zones urbanes. Autor: José Luís Ordóñez.

En quines ciutats ho esteu estudiant?
Ho estem estudiant sobretot a Barcelona, però els resultats seran extrapolables a qualsevol altra urb. En el cas de la capital catalana, el primer pas podria ser connectar millor els parcs propers a Collserola i Montjuïc, perquè són les “àrees font” de papallones de la ciutat i servirien de punt de partida per vincular gradualment els altres parcs, ara aïllats. També el corredor del Besòs és una zona on ara comença a haver biodiversitat de papallones i altres espècies.

Això ho sabrem molt millor ara que hem posat en marxa el projecte de ciència ciutadana uBMS, una xarxa de voluntaris que inventariaran les papallones de Barcelona i Madrid. Ens permetrà conèixer quines papallones hi ha als parcs i jardins de les ciutats, la riquesa d’espècies, la seva abundància i altres factors associats.

"Fins fa poc la ciutat era el gran ecosistema oblidat pels ecòlegs"

Què interessant! Sempre hi ha hagut aquest interès en fer les ciutats més verdes?No, es podria dir que la ciutat ha sigut fins fa poc el gran ecosistema oblidat pels ecòlegs. Per sort, cada cop hi ha més recursos destinats a investigacions d’aquest tipus, tant per canvis en la mentalitat científica com pels canvis polítics. A més, aquest reverdiment de les ciutats és una demanda forta de la Comissió Europea.

Sens dubte, és un pas molt important…
Exacte. Hem d’estudiar molt més les ciutats, perquè cal tenir en compte que s’espera que per al 2050 les ciutats hagin augmentat un 56% la seva població. És ara que les hem de fer més sostenibles, més verdes i biodiverses.