Foto: Ieva Bruneniece, My City /EEA
Tot i la lenta millora, la contaminació atmosfèrica segueix superant els límits i les directrius de la Unió Europea i de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), d'acord amb les dades actualitzades i la informació que ha publicat l'Agència Europea de Medi Ambient. La contaminació atmosfèrica segueix representant un perill per a la salut humana i el medi ambient.
El transport per carretera és una de les principals fonts de contaminació atmosfèrica a Europa, especialment per contaminants nocius com el diòxid de nitrogen i les partícules, d'acord amb l'informe de l'AEMA «Air quality in Europe - 2018» (La qualitat del aire a Europa - 2018). Les emissions de l'agricultura, la producció d'energia, la indústria i les llars també contribueixen a la contaminació atmosfèrica. L'informe ofereix les últimes dades oficials sobre la qualitat de l'aire facilitades per més de 2 500 estacions de mesurament de tot Europa el 2016.
Efectes importants de la contaminació atmosfèrica en la salut
Les partícules en suspensió (PM), el diòxid de nitrogen (NO2) i l'ozó troposfèric (O3) són els contaminants que causen major dany a la salut humana. Les altes concentracions de contaminació atmosfèrica segueixen tenint un efecte negatiu en els europeus, especialment en els que resideixen en zones urbanes. Així mateix, la contaminació atmosfèrica té efectes econòmics considerables, ja que escurça la vida, augmenta els costos mèdics i redueix la productivitat en tot l'espectre econòmic per la pèrdua de dies de treball a causa de malalties. La contaminació atmosfèrica també afecta negativament els ecosistemes, pels danys que produeix en sòls, boscos, llacs i rius, i per la reducció dels rendiments agrícoles.
Les polítiques passades i actuals, així com els avenços tecnològics, han permès avançar d'una manera lenta però constant en la reducció d'aquests efectes negatius. Les estimacions actualitzades que ofereix l'informe indiquen que les concentracions de partícules fines (PM2,5) van ser responsables d'unes 422.000 morts prematures a 41 països europeus el 2015, de les quals prop de 391 000 es van produir en els 28 Estats membres de la UE. En una avaluació més àmplia inclosa en l'informe d'aquest any, que es remunta a 1990, s'observa que les morts prematures causades per les partícules fines (PM2,5) s'han reduït en prop de mig milió de casos a l'any. El motiu és l'aplicació de les polítiques europees de qualitat de l'aire i de la introducció de mesures, a escala nacional i local, que han permès, per exemple, que els vehicles, la indústria i la producció d'energia siguin més «nets».
"La contaminació atmosfèrica és un assassí invisible i necessitem intensificar els nostres esforços per abordar les causes. En aquest sentit, les emissions del transport per carretera solen ser més perjudicials que les d'altres fonts, atès que es generen a nivell del sòl i tendeixen a produir-se en ciutats, a prop de les persones. Per això és tan important que Europa redobli els seus esforços per reduir les emissions causades pel transport, l'energia i l'agricultura, i que inverteixi en fer-les més netes i sostenibles."
Hans Bruyninckx, Director Executiu de l'AEMA
Altres conclusions importants
Partícules: El percentatge de la població urbana de l'EU-28 exposada a partícules fines PM2,5 (amb un diàmetre de 2,5 micròmetres o inferior) es va situar en el 6% el 2016, davant del 7% de l'any anterior. Però prop del 74% de la població urbana de la UE va estar exposada a concentracions que superaven les directrius més estrictes de l'OMS. L'exposició a PM2,5 va provocar la mort prematura d'unes 422.000 persones en 41 països europeus en 2015.
Diòxid de nitrogen: El valor límit anual per al NO2 segueix superant-àmpliament a tot Europa. En 2016, el 7% de la població urbana de l'EU-28 vivia en zones amb concentracions superiors al valor límit anual de la UE i les directrius de l'OMS. La xifra s'ha reduït, en comparació amb el 9% de 2015. L'exposició a NO2 va provocar la mort prematura d'unes 79.000 persones en 41 països europeus en 2015.
Ozó troposfèric: Entorn del 12% de la població urbana de l'EU-28 va estar exposada a nivells d'O3 superiors al valor objectiu de la UE el 2016, el que representa un descens considerable respecte als valors de 2015 (30%). No obstant això, el percentatge continua sent superior al 7% registrat el 2014. Aproximadament un 98% va estar exposada a nivells superiors als establerts en les directrius més estrictes de l'OMS. L'exposició a l'ozó va provocar la mort prematura de prop de 17 700 persones en 41 països europeus en 2015.
Nou "briefing" de l'AEMA que explica les avaluacions de riscos per a la salut
Un "briefing" (informe succint disponible únicament a la nostra web) publicat també avui, «EEA 's health risk assessments of air pollution» (Les avaluacions de l'AEMA sobre els riscos per a la salut de la contaminació atmosfèrica, disponible només en anglès), ofereix un panorama detallat de com realitza l'AEMA les seves estimacions anuals sobre la qualitat de l'aire, en els quals es quantifiquen els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut de la població.
Els efectes sobre la salut de l'exposició a la contaminació atmosfèrica són diversos i abasten des inflamació dels pulmons fins morts prematures. En el cas de l'avaluació dels riscos per a la salut realitzada per l'AEMA, l'efecte sobre la salut que es quantifica és la mortalitat, ja que és el que compta amb proves més sòlides. La mortalitat per exposició a la contaminació atmosfèrica s'estima en termes de «morts prematures» i de «anys de vida perduts». Els efectes en la salut calculats en aquest informe són els que poden atribuir-se a l'exposició a PM2,5, NO2 i O3 a Europa el 2015. Tals estimacions es basen en informació sobre la contaminació atmosfèrica, en dades demogràfiques i en la relació entre la exposició a concentracions de contaminants i els efectes concrets en la salut. Els càlculs proporcionen una mesura de l'efecte general de la contaminació atmosfèrica en una població determinada i, per exemple, no poden assignar-se a persones específiques que viuen en una ubicació geogràfica concreta.
